dilluns, 3 de novembre de 2014

El President de Thomas Bernhard

Personatges molt potents: una presidenta neuròtica a mans d'un amant, un capellà i plorant un gos faldiller que tenia disset anys.
Dividida en cinc escenes, dos per la presidents i dos més pel president. La cinquena és l'epíleg.
Per situar-la en una època,  veig inversemblant en un país com Austria entre els cinquanta o els setanta del segle passat.  L'autor no ho diu, tot i que en parlen del 1934. El gran ídol del president Metternich.  Més endavant fa un triplet: César, Napoleó  i Metternich.  La situaria just abans de l'arribada del feixisme, quan l'esglèsia i l'alta burgesia fan front comú contra el comunisme i o l'anarquisme.
Pot ser aplicable a la realitat de l'estat espanyol d'ara:  a mans d''un govern de palla al servei de les companyies més grans, les del IBEX 35.  De fet, es fan al·lusions a Espanya i Portugal, dictadures del sud i amb els braus com a referent «cultural»: 

«No es permeten el luxe de tenir els anarquistes
senyors
Aquí tenen tantes presons
que la tranquil·litat i l'ordre
estan garantits» (pg. 157)

Veig una crítica a l'alta burgesia que del braç de l'exèrcit i l'esglèsia van facilitar l'accés dels totalitarismes entre la Primera i la Segona Guerra Mundial al segle XX a països com Austria, Alemanya o Itàlia.

Foto: Francesc Orella (El president) Rosa Renom (La presidenta) per la representació del TNC a novembre 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada