Tant si sí, com si no, queixa't

Curiosa la cultura catalana, en especial, el sector del llibre. Segons dades dels editors i llibreters, pels volts del dia 23 d'abril es fa aproximadament el 60% de les vendes l'any. L'altre 40% l'hem de trobar al setembre, en la Setmana del Llibre en Català i les vendes de Nadal.

Sembla tot tan fràgil! Se sap que plourà, però ningú no pren cap mesura. Bé, sí. Aquest any a Barcelona, els paradistes han hagut de pagar. La premsa esportiva fa la seva feina i alguns treuen titulars semblants a "El guanyador de Sant Jordi és..." Crec que es tractava d'una festa cívica com diuen els polítics mancats d'idees pràctiques i sensates.

I el "pobre" llibreter de fons, acotxat pels dipòsits i les puntuals "novetats" (si el llibre té més de set mesos, ja no m'interessa perquè no és "novetat"), no ha de pagar sinó els exemplars que ven. Però s'ha de queixar. De qui?, d'Amazon. Deu ser un dimoni, aquest senyor Amazon. De debò?

NOTA ENCICLOPÈDICA: Abans de seguir faré cinc cèntims i molt arrodonits del repartiment de l'import d'un llibre: 30% a 35% pel llibreter, 35% o més, pel senyor del magatzem-distribució que és on van a parar els milers d'exemplars quan surten de la impremta. I l'autor només es queda un miserable 10% del pastís, 1 o 2 € que han de ser minvats la corresponent retenció d'Hisenda.

NO. No tenen raó, si més no, no tenen TOTA la raó

D'entrada, hi ha molts compradors de llibres en Amazon que no han trepitjat cap llibreria. Llavors, aquests clients no els han tingut mai i no els han perdut mai.
Argument que els llibreters són prescriptors i que fan una tasca necessària i cultural. Alguns llibreters, els bons, sí que la fan, altres es limiten a recomanar les "novetats" i no volen ni molestar-se en demanar a la distribuïdora un títol més vell de set mesos! Cal dir que molts dels que comprem llibres, no ens fa falta cap "prescriptor", perquè ja sabem què volem.
Argumenten que es fan massa llibres, que no poden donar l'abast. Això són molt a vell URSS on les botigues eren desproveïdes. Ja sabem com va acabar... Paraules d'Andreu Martin: "Sense la morralla, no apareixen mai les grans obres". Vinc d'una altra indústria on cada mes hi ha també moltes novetats i no per això ens hem mort.
I el petit llibreter de barri, que fa de papereria i quiosc de premsa? Doncs pitjor que les antigues draperies on bescanviaves les novel·letes de l'oest, de ciència-ficció, o romàntiques. En aquell temps el comprador "sabia" què volia. Avui, el quiosquer no vol llegir res ni de regal. Si no llegeixes, poc pots prescriure.

Les editorials aposten a cavall guanyador i encarreguen cada cop més, llibres a presentadors i col·laboradors de ràdio i televisió. D'aquesta manera estalvien costos. Mantenen el negoci de les distribuïdores, que recordem no aporten cap valor afegit al llibre i s'emporten el màxim del marge i diuen protegir i defensar el llibreter. I l'autor? Amb el sistema de premis i les traduccions, qui dia passa, any empeny.

Amb la baixada de nivell del sistema educatiu, s'aprecia una davallada en el nombre de lectors. I els nous lectors s'hi apunten a plataformes en línia com Wattpad o descarreguen llibres d'Amazon (menys de 3 €) o en paper, d'autors que no estan en editorials, però amb qui s'hi identifiquen. Així, amb queixes i sense fer canvis, cada cop més, els autors ens n'anem a Amazon, puc donar noms, sense descartar alguna publicació casual en una editorial, cada cop més difícil pels autors de segona o tercera divisió. Aquestes divisions no les estableix el públic lector, sinó uns quants assabentats que es reuneixen en "capelles", però això és un altre tema.

Si no es fan canvis, difícilment es mantindrà aquesta situació molts més anys. Amb el "dolent" Amazon, els autors reben una remuneració MOLT més justa que el ridícul 10%. Cal que pensin que a qui de debò fa mal Amazon, és a la distribuïdora que es limita a moure (i alguns cops, perdre) caixes d'un lloc per l'altre.

Per saber més, label Sant Jordi i article relacionat: Amazon han enfonsat El Corte Inglès?

Tant si sí, com si no, queixa't