dimecres, 6 d’agost de 2014

Cronica dels bons trinxeraires de Mário Zambujal

Sinopsi
En Renato, més conegut com el Pacífic, i la seva banda de malfactors, que anireu coneixent a mesura que avanci la novel·la, cometen diferents robatoris a petita escala per la ciutat de Lisboa. En aquesta ocasió, i a petició d’un mafiós italià de Palerm, tots ells s’uneixen per cometre un gran cop: robar vint-i-dues joies d’una prestigiosa col·lecció al museu Calouste Gulbenkian. Un pla arriscat, però perfecte. Només hi ha un inconvenient: l’han de dur a terme persones; i les persones acostumen a embolicar la troca...

Un fragment:
«L'Adelaide a la seva cadira, tron de súbdita, reines les altres, rient i ballant, estrenyent-se, malparides, en un goig d'ulls tancats. De tard en tard, i perquè sobraven homes, un se li va acostar, l'Adelaide en un sobresalt, ell fred i disgustat,  com qui compra els últims sorells, després que tothom hagi escollit. 

Opinió:   Recomanable. Amb poques pàgines fas una visita a Lisboa amb un ulls "diferents" i alhora ets part d'aquelles pel·lícules com "Atraco a las tres" o de un còmic com "Moradelo".  Res de caspa, ironia del món criminal del pacífic Portugal dels útlims anys de la dictadura de Salazar.  Delinqüents de pa sucat amb oli, l'autor empra "malandros" que ben bé, és poca cosa menys que "Gamberro" en castellà  o el terme encertat per la traductora: trinxeraire.

Ressenyes:
Illa dels llibres: http://www.illadelsllibres.com/cronica-dels-bons-trinxeraires-el-tercer-lliurament-de-crims-cat/
Racó per llegir: http://racoperllegir.wordpress.com/2012/07/26/cronica-dels-bons-trinxeraires/
A l'ombra del crim: http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2012/07/cronica-dels-bons-trinxeraires-de-mario.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada