dissabte, 14 de gener de 2012

Any Joan Maragall (2010-2011)


Casa Duran (s XVI) de Sabadell. En aquest lloc hi havia l'escultura de "La vaca cega".
Malauradament va haver de ser retirada perquè era objecte de bretolades. 
© foto Manel Aljama

La Vaca Cega
de Joan Maragall i Gorina

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

L'any Maragall (2010-2011) sembla que ha passat de puntetes. Aviat al Liceu es farà l'acte de cloenda.
En aquesta web queda el testimoni: http://www.joanmaragall.cat/
En aquest bloc modestament deixo La vaca cega i una foto del lloc on un dia existia una escultura. Malauradament no he pogut trobar la fotografia i n'he fet una de la paret tal com està ara.


Manel Aljama (gener 2012)

2 comentaris:

  1. Hola Manel:
    Gracies per publicar aquest Poema tant entranyable.
    Mira el més que bé, en Febrer durant molts anys vareig anar amb els meus pares al cementiri on está enterrat Joan Maragall, aleshores el meu pare i altres persones recitaban devant de la seva tomba.
    Sempre s´anava en febrer perque es quan floreixen els amtellers.
    Una abraçada, Monbtserrat

    ResponElimina
  2. ¡Hola! He entrado a tu blog, parece que tiene muy interés y con llenos de la ilusión, me lo quedo. Grácias por compartir.
    Mi corazón, Noemí.

    ResponElimina