dilluns, 31 d’octubre del 2011

Peces-Barba i el reconeixement de Catalunya com a nació



El comentari de Gregorio Peces-Barba, un dels pares de la Constitució, sobre Catalunya -va deixar caure en un congrés a Cadis, de manera distesa i humorística, que a Espanya potser li hauria anat millor haver optat per quedar-se Portugal en lloc de Catalunya en les guerres del 1640- no pot ser bandejat com una simple anècdota perquè és simptomàtic d'un procés que ve de lluny. Sobretot constata el desacomplexament. Sobretot constata el desacomplexament d'un cert nacionalisme espnayol que amb moltes dosis de mala educació exhibeix sense embuts una falsa superioritat colonial. Peces-Barba no és el pitjor exponent d'aquesta espècie que els darrers anys ha fet cada vegada més abismal la distància emocional entre Catalunya i Espanya, però potser sí un dels més significatius. Tot plegat mostra el resorgir d'una visió tancada i mesetària de la història espanyola (en què Castella és l'únic protagonista important) per part de polítics i intel·lectuals que fins fa poc es veian obligats a dissimular en pro de consens en pro del consens constitucional. Peces-Barba -que se ha acabat disculpant sense ganes- marca una distància prepotent entre el que ell considera “nosaltres”, els superiors, i els “altres”, els “catalans” que van haver de sotmetre per les armes. Quan ho remeta amb referències al fet que per obligar els “altres”, els catalans, a quedar-se a Espanya se'ls ha hagut d'anar “bombardejant” de tant en tant, el to humorístic és doblement ofensiu i més que dubtós. Tot i això, les paraules de Peces-Barba tenen una part positiva: expliquen la història tal com va ser. Les tropes castellanes van sufocar la revolta catalana i la monarquia hispànica va entregar la Catalunya Nord a França. Sense voler-ho l'emèrit catedràtic ha reconegut que Catalunya és un subjecte històric amb tots els ets i els uts, com a mínim al mateix nivell que Portugal. Ara bé, Peces-Barba hauria d'explicar perquè nega a Catalunya la condició de nació, que sí li reconeix a Portugal. ¿O és que només Castellla pot decidir qui és nació o no?

© Foto Manel Aljama, Estelada onejant el 10 de desembre a Empúries, la primera ciutat de Catalunya malgrat els castellans.  Visita Guiada a Empúries amb el llibre Escollida pels déus de Maria Carme Roca.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Plataforma per la llengua


Ara més que mai necessitem de la inciativa ciutadana. Plataforma per la llengua és una entitat necessària:


No parlaré mal de cap llengua, malgrat que un dia sí i un altre també, alguns es dediquin a ridiculitzar la nostra.   Tampoc donaré cap publicitat a qui fa acudits amb la història.  Com es feia a Egipte, esborro el seu nom. Que vagin fent, nosaltres també. Si ens derroten, i d'això en sabem molt, ens tornem a aixecar. 

"El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist."
(Lluís Llach)

Us convido, si no ho heu fet encara, a visitar la pàgina web o el seu lloc al facebook.

Manel Aljama (octubre 2011)

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Desert d'amics de Jordi de Sant Jordi


Rescato aqui poesia del segle XIV. En la fotografia està l'original i en el text i l'audio la versió més moderna en la veu de Raimon:

Desert d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;
ara em content de ço que em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
amb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui al cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament.

(Poema de Jordi de Sant Jordi adaptat per Raimon)

Audio: http://www.goear.com/listen/aae00b3/desert-damics-raimon-jordi-de-sant-jordi

Manel Aljama (octubre 2011)

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Salvador Iborra, història repetida

El poeta valencià Salvador Iborra va ser assassinat el passat 29 de septiembre a la porta del seu domicili en Barcelona.

Frangment de "Els cossos oblidats" :

Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços.


Aquest és i serà el seu blog:  http://salvadoriborra.blogspot.com/
El 18 de noviembre a les 19:00 en l'Espai Mallorca (Carrer del Carme 55, metro Liceu) es farà un homenatge:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3940347/20111019/lhomenatge-poeta-assassinat-salvador-iborra-fara-18-novembre-lespai-mallorca-barcelona.html

© Manel Aljama (octubre 2011)

divendres, 21 d’octubre del 2011

Sobre el Nobel i el candidat català Jaume Cabré


El Nobel aquest any s'ha quedat a “casa seva”. Jaume Cabré sembla que és l'escriptor que més ven fora i dins de Catalunya. Sembla que també seria digne candidat a rebre aquest premi. No he llegit encara “Jo confesso”. Crec que surt un violí, sí, com el que va fer sortir Àngels Anglada a “El violí d'Auschwitz”. Àngels també feia maridatge de música i literatura. També hauria estat una bona candidata... Com Rodoreda, Martí i Pol i molts d'altres. Com podem ser pessimistes amb aquest patrimoni?

Manel Aljama (octubre 2011)

diumenge, 16 d’octubre del 2011

El Decameró de Boccaccio


Tant si no el coneixeu com si l'heu oblidat a "El Decameró" de Boccaccio trobareu més de picaresca, humor i erotisme fi i groller, un retrat molt actual (escrit al segle XIV).
El film de Passolini, encara que no reflecteix tots els contes, és també recomanable.
Jo el vaig llegir en castellà fa mooolts anys ;)  Pel que fa a la pel·lícula, la vaig veure en un d'aquells cinemes de "arte i ensayo".

© Manel Aljama (octubre 2011)

dissabte, 15 d’octubre del 2011

L'església russa vol prohibir Lolita


La que se'ns ve a sobre! Si a Rússia van així, aquí si obtenen majoria absoluta...

Us deixo les paraules d'un company de facebook, Pere garrofé: "Si prohibim per la nostra manera de pensar o per la nostra moral obres literàries o autors molts discutibles com a essers humans, on quedaria la literatura?, no hem de distingir entre ficció i realitat, entre ficció i apologia?"

Si fan això, el poble rus hauria de preguntar per la gent innocent condemnada i cremada a les fogueres per bruixeria o simplement per la seva llibertat de no creure.  Si la novel·la de Nabokov serveix d'exemple del que no ha de ser  i aquí sembla que volen amagar la pederàstia. Tot això no té res a veure amb "Cristià".

Enllaç a la notícia: http://www.ara.cat/cultura/Leglesia-prohibir-Nabokov-Garcia-Marquez_0_562743889.html 

© Manel Aljama (octubre 2011)
Fotograma de "Lolita" d'Stanley Kubrick. Font de la imatge: internet

divendres, 14 d’octubre del 2011

Bancarrota

 
Bancarrota:
Segons el diccionari de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) és sinònim de fallida. No ens aclareix ni l'origen ni el significat. Bé, una vegada en una visita escolar a un banc ens van explicar que fins a l'Edat Mitjana, els banquers operaven en un banc, a la plaça i que quan algú que no havia custodiat bé els dipòsits o que tenia tants deutes que no podia pagar, li trencaven el banc, en feien bancarrota. Això era una deshonra pel banquer perquè havia traït la confiança dels dipositaris i creditors...
Ara en canvi ens hem humanitzat, tots a corre cuita a abocar diners públics per tapar forats que no hem fet.

© Manel Aljama (octubre 2011)

dijous, 13 d’octubre del 2011

Amb l'Euro l'hem cagat


Amb l'Euro l'hem cagat. Hem tolerat que la moneda d'1 € sigui equiparable a l'antiga de 100 PTA i així, quelcom tan comú com la pasta de dents (180 PTA), amb un petit canvi decimal sigui des de fa temps 1,80 € (gairebé unes 300 pessetes). Abans amb la pesseta, una pujada de 2 o 3 pessetes era rebuda amb un protesta, en canvi una pujada de 2 o 3 cèntims (el doble en pessetes) no en fem cas.

Arribarà Grècia a vendre el Partenó a un casino de Las Vegas? 

© Manel Aljama (octubre 2011)
Font fotografia Internet banquer en plena activitat lliure-canvista...

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Apaguem el canal de Berlusconi


Res a dir. Un canal que maltracta els films barreixant-los amb publicitat i tallant els crèdits del final, que només emet programes de tafaneria morbosa... Tele 5 sempre ha estat contra la cultura i contra les bones pràctiques empresarials. Ara signen perquè només hi hagi una única llengua, peti qui peti. No ens ha de sorprendre doncs! 


© Manel Aljama (octubre de 1714 o potser de 2011)

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Visió real i de futur


Transcripció al català del discurs d'Esteve Jobs del 2005:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3935658/20111006/discurs-steve-jobs-universitat-stanford.html

En particular destaco allò de la connexió de punts en passat no en futur. També m'ha cridat l'atenció una altra "perla":  "ningú vol morir, ni tan sols els que volen anar a al cel".

Publicat per Manel Aljama (octubre 2011)