divendres, 24 de juliol de 2009

El despertar del dragó

Font internet (modificat electr)

Després de sis llargs anys de recuperació Sun Li ja estava disposat per al retorn. Tenia només catorze anys quan els malvats còmplices del terratinent Tao Shu van violar a la seva germana i van matar el seu pare. La mare desesperada es va suïcidar llançant-se al riu. Sun fugí atemorit doncs cregué que tot el llogarret l'anava a culpabilitzar pel succeït. El pervers Shu havia propagat la idea que Li li havia demanat entrar al seu servei i formar part de la seva banda. Al camí Li va ser assaltat per uns bandits que, després de robar-li la bossa amb els últims diners que li quedaven, li trencaren cames i braços deixant-lo malferit al costat d'un rierol. Va ser recollit per Wun Tu, un monjo Shaolin, que va manar cridar uns quants acòlits perquè construïssin un rudimentari baiard amb què transportar-lo fins al temple.
El guariment complet dels seus ossos el va prendre un any. Dedicà els altres cinc a enfortir el cos i, sobre tot l'esperit. Començant des del més baix es convertí en el millor deixeble. Conreà la humilitat, la solidaritat i el més important, les arts marcials. La comunitat li va brindar la possibilitat de tornar a la seva antiga vida per fer justícia i restablir el seu honor. Per resposta, Sun Li deia sempre que estava bé així, que encara que no sabia què seria ara de la seva germana, ell preferia la vida monacal. A aquesta afirmació, el mestre responia cada vegada:
—Esperaré que estiguis preparat. Esperaré que siguis capaç de caminar sobre el paper d'arròs sense danyar-lo i, llavors, sabràs que haurà arribat el teu moment.
Sun Li guardava silenci i tenia molt present les restes sense vida de la seva mare estavellada a les roques, el cap decapitat del seu pare o la sang descendint per les cames de la seva germana després de l'ultratge.
El viatge de tornada durà uns mesos. Va voler prendre el seu temps. Un dels esbirros de Shu el va reconèixer. Com si fos en un entrenament es va desfer d'ell per sempre amb un parell de cops. Disfressat es dirigí fins al castell de Shu. Fingí demanar feina i el van acceptar. Una vegada dins trobà la seva germana, que feia de concubina al servei del Tao. Començar a eliminar els seus enemics. Encara que venien amb una actitud agressiva, en el fons semblaven no defensar-se i esperar que Li els propinés el cop definitiu i precís que els alleugerís les seves penes. Un a un acabà amb ells fins que només en quedà el Tao. Aquest agafà la germana i amenaçà amb degollar-la. En un gest de ràbia i per sorpresa, la noia, li va arrabassar el punyal i li va clavar al pit. Tao Shu es va agenollar de dolor proferint un crit. Finalment ella li va arrencar els ulls amb les seves ungles abans que caigués de morros al mig d'un confús bassal de sang.
De seguida van aparèixer els títols de crèdit, es van encendre els llums i el públic començà a aixecar-se de les seves butaques. Sempre m'ha agradat veure aquestes velles pel•lícules d'arts marcials. És una pena que ara no les programin ni a les filmoteques. Encara sort que els propietaris d'aquest cinema de barri van tenir aquesta genial idea.

© Manel Aljama (juliol 2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada