diumenge, 17 d’agost de 2008

El Vençut

Dos lluitadors, mig vestits amb el tors nu estan cercats en una mena de ring improvisat en un magatzem frigorífic. Un jove i fornit està clavant una pallissa a l’altre, molt més gran, que ve acompanyat del seu incondicional públic. A jutjar per la panxa que du sembla que s’ha begut tot l’èxit. Un corredor d’apostes va d’un costat a l’altre, per si algú més vol apostar, o potser hi ha un que a darrera hora fa un pensament i canvia de cavall. No sigui que perdi els calerons. El jove clava mastegots cada cop més forts.
—¡Fora!, ¡Fora!, ¡Fora! —se senten els crits cada cop més forts del públic que veu com el seu rodonet ídol és a punt de ser vençut.
—¡ Ens faràs perdre els diners! ¡Malparit! —crida un que fuma un cigar dels grossos.
—¡Vés-te’n, estàs acabat! —diu un altre que fa tres dies que no s’afaita i té pels a les orelles.
El lluitador jove, el que va guanyant es gira en sentir-lo. Torna la mirada vers el contrincant. Es troben els ulls. Només un instant que podia durar com tot l’Univers. Tot es posa de vermell fosc. Tot es cremor. Tot es buidor.
El lluitador, obre el seus ulls i ho veu tot tèrbol, sense forma. En canvi sent com el públic aclama al seu campió. Ell és un vençut.

© Manel Aljama (maljama), novembre de 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada