Tot en ell era vell, excepte els seus ulls... | El vell i el mar | Ernest Hemingway

 

Tot en ell era vell, excepte els seus ulls... | Ernest Hemingway

«El vell era prim i esquelètic, amb arrugues profundes a la nuca. Tenia a les galtes les taques marrons del càncer de pell benigne que el sol provoca amb el seu reflex al mar tropical. Aquelles pigues li recorrien els costats de la cara, i les mans tenien les cicatrius amb arrugues profundes de manipular peixos pesants amb les cordes. Però cap d'aquestes cicatrius era recent. Eren tan velles com les erosions d'un desert sense peixos. Tot en ell era vell, excepte els seus ulls, que eren del mateix color que el mar i eren alegres i invictes.»

 

Text Original:

‘The old man was thin and gaunt with deep wrinkles in the back of his neck. The brown blotches of the benevolent skin cancer the sun brings from its reflection on the tropic sea were on his cheeks. The blotches ran well down the sides of his face and his hands had the deep-creased scars from handling heavy fish on the cords. But none of these scars were fresh. They were as old as erosions in a fishless desert. Everything about him was old except his eyes and they were the same color as the sea and were cheerful and undefeated.’

© Traducció dels textos, Manel Aljama (abril 2026)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge: composició realitazada per ma.

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.
Donació puntual a PayPal / Bizum i subscripcions des de 2 € a les plataformes l'Aixeta i Patreon