Els veïns tenen enveja

Més que un títol, resulta una obvietat, un axioma. Posaré un exemple que vaig presenciar farà uns trenta-cinc anys. Recordo que llavors treballava en un institut municipal on el grup polític hi havia situat una sèrie de serveis que llavors, ni l'administració estatal ni tampoc la Generalitat se'n feia càrrec. Així, planificació familiar assequible, atenció social, serveis de psiquiatria i psicologia encara no adscrits, inspecció d'establiments i temes de veïns o convivència entre veïns.

El que cas vull explicar tracta d'un veí que es va passar un parell de mesos fent denúncies al veí del costat. Eren cases adossades amb un petit jardí al darrere. La primera denúncia va ser el soroll que no es va poder demostrar, després va venir les suposades màquines industrials que tampoc no existien, més tard la fum de la xemeneia que també va resultar falsa. La darrera de totes, la més forta, l'arbre del veí envaïa l'espai de jardí del denunciant...

Sorpresa! La "invasió" també era fictícia i la llei de llavors permetia que uns quants centímetres d'un arbre ocupessin un espai que tampoc no era aprofitable perquè hi havia plantes a sota. Tampoc l'arbre no deixava caure cap substància que les fulles cada tardor. Quan l'inspector se n'anava, va poder saber l'origen del problema de qui denunciava: "Es que se pasean desnudos por su casa!" Cal dir que hi havia un mur amb la suficient alçada per a impedir les mirades indiscretes no ja al jardí, sinó a dins del domicili!

No sé si l'inspector va recomanar el denunciant que visités un psicòleg, però queda clar que aquell senyor no vivia sinó a la contra dels seus veïns. Vist ara, veig que no calien més normes, ordenances o sancions i sí una mica d'educació i cultura.

Articles relacionats: Escohotado (Riquesa = Educació), El desert cultural espanyol, No és la mascareta,

© Manel Aljama (abril de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Cosmic Timetraveler on Unsplash