dissabte, 20 de juliol del 2013

Copes & Cultures: Francesc Sanuy i Lluís Foix


Casualitats o causalitats: 18 de juliol. La primera vegada que he pogut assistir a les trobades de Copes & Cultures que es fan a Magatzem Escolà ( Ptge. Comerç, 13 de Barcelona -darrere del Born-, http://www.escoladist.com/ ), ha estat la última sessió de la temporada. Ha pagat la pena, escoltar tot allò que ens explica Francesc Sanuy, les respostes de Lluís Foix ha estat un plaer intel·lectual.

És difícil resumir tot el que van van dir en aquest petit espai. Em quedo, però amb unes pinezellades ben actuals: "ningú ret comptes"  (corrupció acceptada) i  "quan vas a molta velocitat per una carretera en mal estat ja saps el risc..." (reformes o desmantellament de l'estat de benestar)

Aquí trobareu una mica més d'informació: http://www.escoladist.com/index.php/eventos/193-18-de-juliol-de-2013-copas-a-lletres-francesc-sanuy-a-lluis-foix.html

Gràcies a Magatzem Escolà per l'espai tan encantador. Aquí us deixo la URL dels events: http://www.escoladist.com/index.php/eventos.html i gràcies també a la mestra de cerimònies, Laura Borràs, professora universitària, Directora de la Institució de Lletres Catalanes i amiga de facebook per donar a conèixer actes com aquest.


A la foto, segut a l'esquerra Salvador Giner (IEC), al centre Francesc Sanuy i Lluís Foix.

dijous, 18 de juliol del 2013

Maletes perdudes de Jordi Puntí


"Els nens rics acostumen a morir de malalties fulminants, o en accidents terribles. Decapitats en algun joc absurd, abatus per un tret d'escopeta de caça, esclafats per un cavall que ha enfollit (i després el cavall sempre és sacrificat a l'estable)"

No fare cap comentari. Publicat al 2010. Si no l'heu llegit, us el recomando per aquest estiu.

Sinopsi (contraportada)
En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare:la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d’aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l’estil net i ric que ja coneixem de les narracions d’Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d’aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina.

"Els diaris, amb al seva ingènua pretensió de capturar el present, són la millor prova que el temps és un tirà que castiga amb l'oblit"

Ressenyes:
blocs: http://maletesperdudes.blogspot.com.es/


Manel Alajma (juliol, 2013)

dilluns, 8 de juliol del 2013

divendres, 5 de juliol del 2013

Joves bloggers especialitzats en literatura. Entrevista a Iolanda Batallé


Iolanda Batallé (editora de La Galera): "La xarxa està sent una plataforma indiscutible per a molts joves apassionats de la literatura. A través dels seus blogs, s'han fet un espai en el món editorial".
Podeu veure l'entrevista a: http://www.324.cat/video/4628295/Joves-bloggers-especialitzats-en-literatura

Manel Aljama (juliol, 2013)