Maletes perdudes de Jordi Puntí

"Els nens rics acostumen a morir de malalties fulminants, o en accidents terribles. Decapitats en algun joc absurd, abatus per un tret d'escopeta de caça, esclafats per un cavall que ha enfollit (i després el cavall sempre és sacrificat a l'estable)"

No fare cap comentari. Publicat al 2010. Si no l'heu llegit, us el recomando per aquest estiu.

Sinopsi (contraportada)

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare:la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d’aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l’estil net i ric que ja coneixem de les narracions d’Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d’aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina.

"Els diaris, amb al seva ingènua pretensió de capturar el present, són la millor prova que el temps és un tirà que castiga amb l'oblit"

Ressenyes:
blocs: http://maletesperdudes.blogspot.com.es/

Editorial: http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/maletes-perdudes_11611.html

Manel Alajma (juliol, 2013)