divendres, 30 de novembre del 2012

El COLOR DE LAS PALABRAS: MANUEL ALJAMA GARCÍA, Escritor


Avui que és divendres, us deixo aquesta amable entrevista que el blog El color de las palabras em van regalar el passat agost pel meu aniversari.

Ha estat un plaer ser entrevistat al costat de escriptors i poetas de l'alçada de Pura Salceda  Rosa Montero, Lola Mariné, Maria Carme Roca, Marta Català, Andreu Martin, Lorenzo Silva o professionals com Manuel Huerga i fins i tot Manolo Escobar!

El COLOR DE LAS PALABRAS: MANUEL ALJAMA GARCÍA, Escritor: 1º ¿Quién es MANUEL ALJAMA GARCÍA?  Un adulto con corazón de niño que iba para escritor y que acabó siendo ingeniero informático per...

Manel Aljama (novembr, 2012)

dijous, 29 de novembre del 2012

Arraona Romana: PRESENTACIÓ A SABADELL DE L'ESCRIPTORA MARIA CARME...

Organitzat per Arraona Romana (http://arraonaromana.blogspot.com.es/),

Avui, 29 de novembre a les 19:00 a la Llar del Llibre de Sabadell (Carrer de Sant Antoni, 20),  l'escriptora Maria Carme Roca  re-presentar les seves novel·les històriques, Barcino i Escollida pels déus:


Esperem alguna sorpresa...

Llegiu la resta de l'article:

Arraona Romana: PRESENTACIÓ A SABADELL DE L'ESCRIPTORA MARIA CARME...:  tenen el plaer de convidar-vos a la presentació dels llibres BARCINO i ESCOLLIDA DELS DÉUS de Maria Carme Roca...

dimecres, 28 de novembre del 2012

Un entre tants


Vull compartir la web "Un entre tants" de la Xarxa Cooperativa d'experiències TIC  per a l'ensenyament en Valencià"http://1entretants.ning.com/

Té més de 560 membres, en el moment d'escriure, i com diuen volen compartir experiències sobre les Tecnologies de la Informació en l'ensenyança del valencià.

Manel Aljama ()

dilluns, 26 de novembre del 2012

Llegir a taula

Llegir a taula és el grup de foment de la lectura entre els joves de secundària organitzat per dues ànimes amb esperit lector: Carme Ferrer i Saray Carrasco, de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.  

He tingut el plaer d'haver participat en gairebé totes les reunions i activitats que fan.  Paga la pena escoltar, valorar i debatre entre escriptors, llibreters, mestres, pares, bloguers i joves d'aquesta edat, per poder trobar una solució a la baixa lectura literària en aquest col·lectiu. Hi esteu convidats. 

Gràcies a aquestes reunions ens hem trobat una realitat que està molt lluny dels tòpics i que com sempre hem d'aprendre tots plegats.

Fotografia de la taula d'una sessió del grup:


Enllaç Facebook del grup llegir a taula: http://www.facebook.com/LlegirATaula?fref=ts 

Manel Aljama (novembre 2012)

dissabte, 24 de novembre del 2012

Catalunya is not espain


Jornada de reflexió? I ara! Tinc molt clar el meu vot.

Please, don't make mistake Catalunya is not Spain.

Manel Aljama (novembre 2012)

divendres, 23 de novembre del 2012

A fora ens veuen


A trip to Barcelona from Sharif on Vimeo.

Enllaç a aquest video: http://vimeo.com/52904692
Considero que això de "jornada de reflexió" és una ximpleria més. Tinc clar les meves opcions.

Manel Aljama (novembre 2012)

dimecres, 21 de novembre del 2012

A l'ombra del crim: Una de nostàlgies: El nom de la rosa


Un molt bon article d'Anna Maria Vilallonga per un gran llibre que va deixar una bona emprempta: "El nom de la rosa".  Llibre, cinema i fins i tot jocs d'ordinador.

Us convido a llegir i visitar el seu bloc:

A l'ombra del crim: Una de nostàlgies: El nom de la rosa: Ara que tinc entre mans una novel·la negra relacionada amb l’Església –i que aviat comentaré–, m’ha assaltat el desig de remembrar una lect...

dimarts, 20 de novembre del 2012

La via del crit


La transició hauria d'haver estat la fi del camí del silenci i l'inici del camí de la paraula. Malauradament ha estat la via del crit histèric i vanitós. 

Manel Aljama (novembre 2012)

diumenge, 18 de novembre del 2012

Qui és el de la foto? de Maria Carme Roca


Qui és el de la foto?  de Maria Carme Roca va obtenir el XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil.  Ha estat publicat al 2010 i ja té dos edicions.

Us deixo aquesta "sorpresa" que m'he trobat quan he fet una recerca amb Google:

Resum urgent signat per Maye Velasco a Yahoo Respuestas:

"La Hanna es mira una foto de la seva festa d'aniversari i veu que al seu costat hi apareix algú que ningú no va veure durant la festa, un fantasma potser, fotografiat al seu costat?. Ella i la seva amiga enceten una peculiar investigació destinada a descobrir la misteriosa identitat de l'aparició amb l'ajut dels seus germans Harold i Harry i de l'avi Humprey."

(El resum tot i que no explica el desenllaç és bastant explícit)

I una altra opinió, en aquest cas, un video fet per la Biblioteca de Cambrils:


Enllaç al video sobre "Qui es el de la foto?" fet per la Biblioteca de Cambrils: http://youtu.be/B14QqYuDOwU

Potser és una característica dels llibres de Maria Carme Roca i és que va més enllà de l'etiqueta de públic a qui va destinada.  Així, com en altres títols de tipus "juvenil" que he tingut el plaer de llegir, veig que un tant un adult com un que jove que encara no sigui adolescent, la poden llegir i el que és més important gaudir.

Però el més important d'aquest títol, escrit amb una certa clau d'humor, és que t'ensenya que aquells que són insuportables i no els vols ni veure,  en algun moment poden ajudar-te de manera decisiva.

Manel Aljama (novembre, 2012)

dijous, 15 de novembre del 2012

Llegir és...



Legir és comunicar-se, somiar, imaginar, entretenir, aprendre, conèixer...
Desenvolupa el vocabulari, la comprensió i atorga un pensament crític...

Manel Aljama (novembre 2012)

dimecres, 14 de novembre del 2012

A l'ombra del crim: El safareig dels morts, de Marta Banús


A l'ombra del crim: El safareig dels morts, de Marta Banús: El safareig dels morts és la primera novel·la de la barcelonina Marta Banús (1949), una obra d’intriga detectivesca ambientada a prime...

Manel Aljama (novembre 2012)

dimarts, 13 de novembre del 2012

No pot ser veritat


Si jo parlés d'un estat on el rei és infidel a la seva esposa i un dels seus gendres s'apropia de milions d'euros i no va a la presó. D'un estat on els seus governants diuen que per a sortir de la crisi capitalista el que cal és retallar sous i apujar impostos directes e indirectes a més de desmantellar el sistema sanitari i que ens sobren científics i que cal per tant apujar la matrícula universitària. Aquests mateixos governants ens diuen també que el cal és penalitzar l'avortament i fomentar l'art dels “toros”. Que la sortida és seguir construint aeroports sense vols i gastar molt més en trens cars i sense viatgers. Aquest mateix país tindria uns directius de banca que mai rebaixarien el seu sou de més de 600.000 € l'any per dues tardes de feina i ni molt menys renunciarien a cobrar la seva gratificació encara que el banc, gràcies al seu esforç estigués en fallida. Ara, el poble estaria ben content perquè el seu seleccionat nacional porta quatre anys de victòries. Segurament, em diríeu que tinc molta imaginació i que tot això no és versemblant. No pot ser veritat. No pot existir un estat com aquest.

© Manel Aljama (novembre 2012)
publicat anteriorment en forma de nota a facebook

diumenge, 11 de novembre del 2012

Lampedusa, sempre té raó?



Tomasi di Lampedusa va dir “Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï”  al seu llibre Il Gattopardo. Sembla que té raó i el que és pitxor que sempre té raó.

La "Constitución" resulta ser una prolongació del règim del dictador amb quatre detalls com la majoria d'edat i votar a llistes tancades (i no controlades cada 4 anys),  les autonomies, són simplement "descentralización administrativa", i per descomptat, la gent no pot opinar, ni pot convocar un referèndum legítim encara que sigui il·legal...

© dibuix de Ferreres a El Periódico.

divendres, 9 de novembre del 2012

Any Dickens


Aquest any que ja marxa ha estat el del bicentenari de Charles Dickens, un dels pares de la novel·la moderna.  Qui no recorda Oliver Twist o David Copperfield, entre d'altres i que han estat versionades moltíssimes vegades tant en cinema com en televisió.

En la inauguració dels últims Jocs Olímpics de Londres hem pogut comprovar la influència de Dickens.


Museu Dickens: http://www.dickensmuseum.com/ 
Web del bicentenari: http://www.dickens2012.org/

Manel Aljama (novembre 2012)
Il·lustració: guia de la casa de Dickens a Londres, 1984

dijous, 8 de novembre del 2012

Any Calders

Aquest any és l'any 100 de Pere Calders. A través de Facebook i del professor Joan Pinyol s'han fet diverses accions com la de la publicació d'un conte diari.



Deixo el videoclip de la cançó "La finestra", extret del disc "Cançons de la veritat oculta" (BR047, 2012), de Judit Neddermann. Imatges originals de Pere Calders realitzades per Raúl Cuevas. Lletra i música de Mireia Madroñero, inspirada en el conte "La finestra" de Pere Calders.

Manel Aljama (novembre 2012)

dilluns, 5 de novembre del 2012

Resposta de Llorenç Prats als "300" de "El País"

Francesc Macià, era tinent coronel de l'exèrcit espanyol i va donar un pas. Abans, però, va preguntar per què havent-hi estat fidels (a Espanya), ens tractaven com súbdits...

M'ha arribat via Facebook. És la resposta del professor Llorença Prats al manifest dels 300 (+Vargas Llosa + FAES), publicat a "El País" del 4 de novembre de 2012:



HE ENVIAT UNA CARTA AL DIRECTOR D' "EL PAÍS" EN RESPOSTA AL MANIFEST "D'INTEL•LECTUALS I PROFESIONALS" QUE HA PUBLICAT AVUI. COM QUE ÉS SEGUR QUE NO LA PUBLICARAN, US LA REPRODUEIXO AQUÍ, AMB EL PREC QUE, SI US SEMBLA BÉ, LA COMPARTIU I LA FEU ARRIBAR ALS MITJANS ALS QUALS TINGUEU ACCÉS. GRÀCIES
Vergüenza ajena. Estaes la sensación que produce el manifiesto de intelectuales y profesionales de socialdemócratas de centroizquierda -con alguna incrustación neoliberal- que ha publicado hoy El País. ¿Ahora se acuerdan de Cataluña? ¿Ahora advierten que es necesario “un mejor encaje institucional para Cataluña, una financiación más justa y una federalización del Estado de las autonomías” en lugar de “un nacionalismo catalán exacerbado”? ¡Que sagaz visión de la historia! ¡Cuánta sensiblidad! Y para ello invocan los tótems de la Transición y la Constitución de 1978, ambas firmemente tuteladas por el franquismo. O un Estatuto que las instituciones españoles se encargaron de reducir a una humillante caricatura.
Llegan tarde, como siempre, muy tarde. Y se equivocan de plano si piensan que esto, como decía esta mañana el titular de la edición digital de este diario es una “oleada soberanista de Mas”. Mas se subió a la ola el 11 de septiembre y trata de surfearla como puede. Es el pueblo de Cataluña, el millón y medio de personas que desbordamos las calles de Barcelona el 11 S quien está delante ¡Qué pena que ni siquiera eso sean capaces de ver!
Parece mentira que no haya intelectuales en España que tengan el valor democrático de reconocer -sin más-, el derecho a decidir.
Como decía Agustín García Calvo: “Libre te quiero, pero no mía”. No es su caso.
 

Adéu Espanya!"
Llorenç Prats, profesor de Antropología de la UB

dissabte, 3 de novembre del 2012

Gargots: 103. És amor


Trobat a la xarxa: Bloc, Gargots: 103. És amor:

MANERES D'ESTIMAR I SEDUIR -No te'n vagis! Pensa en tot el que podem fer junts! En tot al que hauries de renunciar! -Com què? -Eeerr...

I amb els dies que han passat encara seguim així...