Portada de l'edició de 1984 i que és un joia, adaptació de Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor.
Batalla de reines es una teatralització, una mica folklòrica, i amb molts tòpics de l'enfrontament entre Sibil·la de Fortià i Violant de Bar. Sibil·la de Fortià era vídua d’Artal de Foces i es va fer amant del rei Pere III,el cerimoniós i més tard esdevingué quarta esposa. Per la seva banda, Violant de Bar d'origen francès es va casar amb Joan I, fill de Pere III. Contràriament a la mala llegenda, va adoptar la llengua catalana i va promoure la cultura com per exemple els Jocs Florals.
Al 1984 el Centre Dramàtic de la Generalitat va actualitzar el text a un català més actual i d'acord amb les normes ortogràfiques. L'obra però seguia representant a Sibil·la i a Violant com autèntiques sogra i jove amb gran diferència d'edat quan en realitat no debien de tenir més de quinze anys de diferència.
No obstant això, no deixa de ser un document a tenir en compte per reflexionar sobre un passat del qual encara rebem les conseqüències. Existeix una novel·la de caire historic, més actual i molt més ben documentada de Maria Carme Roca, "Intrigues de Palau". Tot i ser novel·la no deixa de ser històrica i la seva aportació cal tenir-la en compte en el moment d'estudiar passatges històrics plens de "forats negres". Res diu que no fos com ens ho explica Maria Carme Roca. En Batalla de Reines, el moment històric és la lluita pel poder centrada en Sibil·la mentre que "Intrigues de Palau" comença amb Violant vídua de Joan I.
(Acte primer, escena primera. En negreta la imatge de Violant)
…
El rei en Pere es mor, quina alegria!
El rei en Pere es mor, quina tristor!
(Acte primer, escena cinquena)
LIMÉS:
Veig el fat
d’un príncep que, si regnés,
no seria mai res més
que un rei sense voluntat!
i veig amb por la princesa
Violant, la seva esposa,
que per dona i rancorosa
la reina odia. És francesa.
El rei va escrirure a l’hereu
que Violant no volia;
millor en tot era Maria
de Sicília, ho recordeu?
Els versos que el rei va fer
els coneix avui tothom
i no puc pensar ara com
esborrar-los, com si re
…
us heu a França acostat?
si deixeu tal patrimoni
i perdeu tal heredat
amb l’infern i amb el dimoni
sigui en breu que us ha enganyat!
…
BERENGUER
…
perquè és altiva, i és mare...
LIMÉS:
Si ella vol, pot Don Joan dominar
(Acte primer, escena vuitena)
Catalans, tantes baralles de ben res no ens han servit!
(Tanmateix sembla escrit avui "tantes baralles de de ben res...)
JOVE ARRAUXAT:
Catalans, tantes baralles
de ben res no ens han servit.
Mentre els nobles discuteixen
el poble resta oprimit
i mai ningú dels qui manen
no sol escoltar el seu crit.
Catalans, fem que se senti
ben forta la nostra veu.
Patriotes, treiem forces
si convé de tot arreu,
que el problema de la pàtria
per vosaltres resta en peu.
Més informació:
Fotos d'Albert Fortuny del muntatge de 1984 del Teatre Romea:
http://www.albertfortuny.com/ficha.asp?foto=5536&cat=468&
Informació genèrica sobre Sibil·la de Fortià
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sibil%C2%B7la_de_Forti%C3%A0
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0062564
Violant de Bar:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Violant_de_Bar
Sincerament, Intrigues de palau com a novel·la premiada específicament com a novel·la històrica i per la serva acurada documentació pot ser considerada una biografia alternativa de Violant de Bar.
© Manel Aljama (gener 2012)
Interessant obra de teatre que paga la pena de revisar, però des del meu punt l'autor de vista deixa més malament del que es mereix a Violant de Bar.
ResponEliminaBen cert, per això els fragments. Gràcies al teu llibre coneixem per primer cop a l'autèntica Violant, crec.
EliminaLes obres històriques mereixen el meu respecte per la documentació que han de comportar; escriure la història és tirar molt enrere en el temps i no sempre s'aconsegueix la realitat en tots els seus aspectes. Una mestra és Marguerite Yourcenar.
ResponEliminaMoltes gràcies per donar notícia del meu post Manel.
Olga, gràcies pel teu comentari i per la teva aportació. Les obres històriques em merèixen respecte, per això, per la documentació. El cas és que "Batalla de reines" la veig molt molt foclòrica i plena de tòpics del segle XIX, la segueixo considerant vàlida. La fortuna m'ha fet conèixer una altra, "Intrigues de palau" que tot i ser novel.la sí que veig documentada, per això dic més ben documentada, n'estic ben segur. Una teatre i una altra una novel.la ens dónen una visió d'un moment de la nostra història del qual encara rebem les conseqüències.
ResponElimina