divendres, 28 de febrer de 2020

Al voltant de Jane Austen

Pride I Prejudice Photo By Elaine Howlin On Unsplash
Una visió diferent de l’autora i de la seva obra

El que sabem

Vida de Jane Austen

Va tenir una vida domèstica, com la majoria de les dones de la seva època. Va viure en un entorn social conegut com "gentry" o aristocràcia rural que poc a poc desapareixia. Era filla d'un capellà anglicà. Va tenir sis germans i una germana, Cassandra que va ser peça fonamental en la seva vida. Cap de les dues germanes es va casar.

L'agradava ballar. Els balls són fonamentals en tot el context de la seva obra. Són el moment en què homes i dones podien de la mateixa classe social podien conèixer-se i intimar fins el màxim que estava permès en aquella època.

Es va afeccionar a la lectura i l'escriptura des de ben petita, gràcies a la gran biblioteca de casa. A més, a casa dels Austen es feien representacions teatrals d'autors anglesos o lectures de les seves obres.

Obra

La seva obra és fonamental dins de la literatura anglesa i universal, situada entre finals segle XVIII i els inicis del XX.  En sorprèn el realisme clàssic en unes obres de més de dos-cents anys. S’ha arribat a dir que l'estil està una mica passat, però no és així i és universal perquè els temes són molt més profunds del que a primer cop es pot pensar. Cada una de les seves obres és com una petita joia.
Quina cosa més universal que representar la dialèctica entre sexes?  Jane Austen, però, ho fa des d'una perspectiva ben diferent de les passions romàntiques que s’escriuran uns anys més tard. Es centra en uns pocs personatges dins del context de la societat rural de la seva època però n'agafa les passions i les vivències que són comuns als éssers humans siguin del context que siguin.
Si s’admet que els personatges masculins són romàntics pel que fa a l’aspecte sentimental i emocional, no són però, cap príncep blau, són personatges que es mostren amb els seus defectes.  I tant masculins com a femenins han de passar per una mena d'aprenentatge per tal d'arribar a una experiència amorosa plena.
Les novel·les de Jane Austen es centren en una protagonista que ha de superar una sèrie d'obstacles per integrar-se en la vida social. Rep “el premi” després de molts disgustos, de perfeccionar-se i d'aprendre sobre ella mateixa. És a dir, premia l’heroïna que és capaç de integrar-se amb èxit en el seu ambient social. Castiga, en canvi,  a la que pel seu caràcter o frivolitat no és capaç d'integrar-se dins d’aquell ambient.
Personatges recurrents: Sempre hi apareixen personatges d’extremada crueltat i envejosos.  I pel que fa als pares de les protagonistes, acostumen a ser negatius o absents (òrfenes de mare). És important aquest darrer aspecte, perquè per fer un personatge femení certa independència, calia que no tinguessin una mare al darrere. També, tot el contrari, haver de contrastar-se davant d'una mare ridícula.

Les seves obres tenien també un propòsit instructiu i didàctic per a les dones d'aquella època, per a les que desitjaven el que es desitja de manera universal: tenir la millor parella possible.  Lligat a tot això sempre hi ha present el tema de l’educació i els bons costums socials.

L'estructura de les obres de Jane Austen és molt similar. En general es centren en el moment de la trobada de les parelles. No cal insistir que l'horitzó de les dones d'aquella època era molt limitat. Estaven excloses de l'educació universitària. L'única sortida professional era ser institutrius, la qual cosa vol dir ocupar una posició secundària i sense alternatives. Per això era tan important un matrimoni prudent i efectiu.

Tinc 27 anys...

La frase “I’m twenty-seven” apareix en l’obra de Jane Austen (per exemple a “Persuasió”, a “Orgull i Prejudici”).  Era un autèntic drama ser dona i arribar a aquesta edat sense diners ni perspectives.

Com passa a “Orgull i Prejudici, haver de casar cinc filles amb pocs mitjans i amb unes lleis que deixaven fora de les herències les filles del matrimoni era una tasca molt difícil i feixuga.

Totes les novel·les en general acaben en matrimoni i no van més enllà, no entren en la vida de matrimoni ni en els possibles problemes de la parella. Era, doncs, un horitzó escrit però no realitzat per l’autora. Altres autors posteriors com Dickens, sí que van escriure la vida de matrimoni: “Em tracta pitjor que als cavalls”...

El que no s’ha dit tant

Els personatges femenins de Jane Austen acostumen a ser associats al rol de “bella dorment” o de ventafocs. Ans al contrari, són dones actives, amb decisió, caràcter i per damunt de tot intel·ligents. El comportament que pot resulta estrany als ulls de la modernitat, però respon al que estava ben vist dins del context d’aquella societat.  A més, no poden ser “belles dorments” perquè no hi apareixen prínceps blaus, ni tampoc no són ventafocs perquè no hi surt cap fada.  És el personatge que decideix fer l’aprenentatge i camí en solitari i amb certa distància de la resta de la societat fins que donat el moment, com un aneguet lleig descobreixen la seva vàlua. 

Van ser escrites enmig de les guerres napoleòniques, encara que no es fan gaire referències a aquests conflictes.

La vigència de Jane Austen

Han passat més de dos-cents anys de la seva mort i Jane Austen segueix sent una escriptora per a totes les èpoques. Va escriure un realisme romàntic (sense passions), pràctic, intel·ligent i com es descobreix ara, feminista: els personatges són conscients de totes les imposicions i limitacions socials i saben jugar les seves cartes de la millor maner possible. Va tocar també gèneres que no fa gaire van revifar, per exemple la literatura gòtica (“L’abadia de Northhanger”).

Feminista també perquè fa que els homes quedin despullats de moltes de les característiques que els fan ideals quedant-se tan sols en éssers humans amb els seus defectes. I com s’ha dit abans, no hi ha cap fada o príncep que faci miracles, sinó un esforç i aprenentatge personal, un camí d’iniciació que fa cada personatge per separat i que els fa aconseguir el matrimoni avantatjós.  Les dones que descriu i que els personatges masculins demanen han de tenir fermesa i caràcter “not weak spirit”.

I, a banda de les adaptacions per al cinema o la televisió de tota l’obra de Jane Austen, en els darrers anys han aparegut productes cinematogràfics i televisius que beuen directament de la font de Jane Austen, per exemple “El diari de Bridget Jones”, “Quatre bodes i un funeral” entre d’altres.

Jane Austen és doncs, una novel·lista magnífica i insuperable, inclosa en el gran cànon literari anglès que per molt que sigui imitada, no pot ser igualat.

© Manel Aljama (febrer de 2020)

© Photo by Elaine Howlin on Unsplash

Publicat al número 86 de La Tortuga Avui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada