dimecres, 29 de gener de 2020

El final ha començat



El Marc va observar de nou aquell ventre d’embarassada. La dependenta va fer un somriure lleu, inexpressiu com és costum entre els orientals. El Marc acostumava a comprar tot el que podia en aquelles botigues regentades per xinesos. El seu sou d'advocat d’una asseguradora no donava per més.
L'atzar va portar a fins a les seves mans un sobre i un telèfon mòbil que li van ser lliurats pel notari que atenia un desig expressat en un testament. No coneixia per a res al finat, però el fedatari va insistir que era ell i no pas una altra persona qui devia de rebre els béns.
Va aprofitar per obrir la missiva en la solitud del seu despatx. Un paper escrit en blau deia: "Estan entre nosaltres. La fi del món ha començat ". Va quedar paralitzat. Es va refer amb un bon glop del seu millor i únic whisky.
Va agafar el telèfon. Tenia el PIN en una nota enganxada amb cinta adhesiva. Va rebre un missatge de l'emissor 999. Era el mateix text de la carta. Va creure llavors ser el dipositari d'un gran i poderós secret. Potser, el cinema i les novel·les sobre conspiracions hi ajudaven a sentir-se com una mena d’heroi. Va consultar algunes vidents i gent que tirava les cartes. No va aconseguir treure’n l’entrellat.
A partir d'aquell  moment es va dedicar a buscar sense èxit beines gegants pels graners que encara existien al rodal de la ciutat. També va recórrer alguns llogarets a la recerca de nens albins amb ulls enormes i mirada penetrant. Fins i tot va arribar a pensar que els pastillers de les discoteques potser eren en realitat androides arribats del futur per aniquilar la raça humana.  
Passat una setmana sense resultats, el Marc va arribar a la conclusió que tot es tractava d'una broma pesada o d’un greu error d'identificació del notari. Va pensar que seria millor deixar-lo córrer. Per celebrar el seu alliberament va anar a sopar a un restaurant xinès. En acabar l’àpat li van servir la tradicional copa de licor. Llavors, va veure que era l’únic occidental d’aquell establiment i que totes les dones asiàtiques que havia vist en els últims dies estaven embarassades.
Quan va aixecar la vista va veure que tots. Somrients, l’observaven amb atenció. Va començar a tenir suors fredes i un fort mal de panxa.

© Manel Aljama (abril de 2009 - revisat gener 2020)
Publicat al número 85 (gener - febrer) de la revista La Tortuga Avui
Imatge : Vincent Camacho

dilluns, 27 de gener de 2020

Emili Teixidor: «Llegir és viure molt més i molt millor» a Catorze.cat

Library and Archvies - Canada

Article publicat a Catorze.cat el 27 de desembre de 2019

1. Les paraules, la lectura, ens ordenen el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat: de seguida trobem allò que busquem.

2. Els llibres són la memòria del món.

3. Llegir i parlar ens dona felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera.

4. Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se'ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions... Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida!

5. Contagiar el desig de llegir és com contagiar qualsevol altra convicció profunda: només es pot aconseguir, o millor intentar, sense imposicions, per simple contacte, imitació o seducció. No es tracta d'omplir cap vas -el cervell- buit, sinó d'encendre un esbarzer amb el foc que ens remou. Pel simple contacte d'una flama. El millor contagi/contacte és l'exemple.

6. ¿Quina atracció pot sentir un alumne en l'ensenyament d'una llengua centrada en regles buides, en estructures sintàctiques mancades de sentit, estèrils, d'esquena a la fascinació de la literatura?

7. La literatura pot ajudar els joves a distanciar-se dels seus sentiments, de manera que els poden observar, els poden comprendre i s'hi poden adaptar.

8. Un mestre que no llegeix només pot transmetre la seva pròpia buidor.

9. No es tracta de llegir només el que és políticament correcte, s'ha de procurar llegir el que és literàriament correcte.

10. Sovint s'ensenya la poesia com si els alumnes haguessin de contestar unes preguntes purament memorístiques sobre la vida i l'obra del poeta. Si no fem estimar les paraules i l'art màxim de les paraules, que és la poesia, els joves no estimaran la poesia. [...] Val més un sol poema ben sentit que una antologia de poemes gruixuda però morta.

11. Un adult, un pare o un mestre no ha de menysprear mai els llibres escollits lliurement pels joves. Seria com burlar-se dels seus gustos personals. La lectura també és un hàbit, una mecànica, i aquests llibres poden ajudar els joves com a mínim a llegir amb més fluïdesa. Ja descobriran textos que siguin millors. I recordem que nosaltres, els adults, tampoc no llegim sempre el millor ni per altíssims motius espirituals.

12. Som humans perquè tenim paraules i podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. Com més paraules tenim, més humans som.

13. Si no proporcionem paraules suficients als nostres joves, no els ajudem a ordenar les seves emocions i els seus pensaments, i ni tan sols els ajudem a ser més feliços. Tancats en el seu món inexpressat, no poden compartir les seves vivències ni les seves emocions. O no poden compartir-les totalment, per manca de paraules suficients. No els queda cap més recurs, cap més llenguatge, que la violència física.

14. La imatge futura del món depèn de la capacitat d’imaginació dels que avui, ara, aprenen a llegir. La lectura no és tan sols un joc intel·lectual, sinó que és l’única manera d’entendre el món, l’única que permet posar-se «les ulleres de la complexitat» en un món que tendeix a la simplicitat i la banalitat.

Enllaç original: https://www.catorze.cat/noticia/13469/emili/teixidor/llegir/es/viure/molt/mes/molt/millor

dissabte, 25 de gener de 2020

El mal d'Europa per Joan Fuster

El mal d’Europa és que encara hi ha 
milions de jacobins per civilitzar.

 Joan Fuster (1922-1992)
(c) Publicació Gran Lògia de Catalunya

dissabte, 18 de gener de 2020

La Soledat del llebrer a punt de començar la carrera

La Soledat del Llebrer de Manel Aljama ja és una realitat. Guanyadora del XVIIIè Premi Ferran Canyameres de novel·la políciaca 2019 i publicada per Pagès Editors.
#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

divendres, 17 de gener de 2020

La soledat del llebrer ja és relaitat


La Soledat del Llebrer, guanyadora del XVIIIè Premi Ferran Canyameres de Novel·la Políciaca ja és una realitat.

#LasSoledatdelLlebrerManelAljama
S'estrena a Tiana 2020, dins la taula "Cinc negres amb un Saxo"
Publicat per Pagès Editors.


dilluns, 13 de gener de 2020

8è Tiana Negra 2020

Cartell Tiana Negra 8a. Edició
El proper 17 de gener arrenca la 8è edición de Tiana Negra.  Nova comissària, Anna Maria Villalonga i ganes renovades en el festival de novel·la negra de referència en Català.

Programa
Programa Tiana Negra 2020


dijous, 9 de gener de 2020

Tú tens la clau. El comerç de proximitat és salut



En els darrers 4 anys han tancat més de 800 petits comerços a Balears. TU TENS LA CLAU. Un curtmetratge dirigit per Ernest Riera i produït per Vivirdelcuento comunicació per a Pimeco. Amb Patxi Arostegui, Biel Barrera y Blanca Creus

Vídeo de desembre de 2019

divendres, 3 de gener de 2020

Roda de Premsa Tiana Negra 2020


Tiana Negra 2020: Vuitè festival de novel·la negra catalana
17 i 18 de gener de 2020

El festival Tiana Negra arriba a la seva vuitena edició amb nova directora, Anna Maria Villalonga, i nova alcaldessa de Tiana, Marta Martorell. Després d’un cicle de set festivals amb un gran èxit, Villalonga agafa el relleu amb algunes novetats però intentant mantenir l’essència d’un festival pioner i de referència de la literatura negra en català. Entre les grans novetats d’aquest any hi ha un espai dedicat a la poesia negra, la recuperació d’un espectacle teatral a càrrec d’una de les companyies locals, i el Concurs de relats negres amb els estudiants de l’Institut de Tiana. Aquest serà també un festival d’homenatges, el dedicat a l’escriptora Isabel-Clara Simó que inaugurarà el festival, i el dedicat a Andrea Camilleri, mort l’estiu passat, un acte que tancarà l’edició del 2020. De nou passaran pel Tiana Negra els principals noms de la literatura negra en català, en una vintena d’activitats, que ompliran dos dies d’un festival consolidat i que marca el tret de sortida a l’any literari negre.

Tiana Negra és com casa meva. Per tant, trobar-me ara amb el desafiament de fer-me’n càrrec representa molt per a mi. Només espero estar a l’alçada, perquè en Sebastià Bennasar ha deixat el llistó molt alt.” Anna Maria Villalonga.

Anna Maria Villalonga ha agafat el relleu a Sebastià Bennasar en la direcció del Tiana Negra amb molta il·lusió i responsabilitat. El festival del 2020 se celebrarà els propers  17 i 18 de gener i omplirà per vuitè any consecutiu la Sala Albèniz del Casal de Tiana amb el millor de la literatura negra en català. Amb un quinzena d’activitats, i amb la participació un any més dels autors més destacats de la literatura negra actual i de les editorials més destacades del gènere. També s’estrena al Tiana Negra la nova alcaldessa Marta Martorell, que creu que el Tiana Negra fa que el poble sigui un referent en l’àmbit de la cultura catalana i que acosta la literatura als vilatants i vilatanes.

“Crec que el tret diferencial de ser un Festival únicament en llengua catalana i que es faci a Tiana ens aporta ser referents en l'àmbit català i això sempre és un repte en l'àmbit municipal, molt difícil d'aconseguir. Però a la vegada, crec que poder donar a conèixer la literatura, entre els nostres vilatans i fomentar la lectura en el món digital en el qual estem vivint és tota una gran aportació pel poble de Tiana. Fomentar lectors i lectores és fomentar coneixement i cultura. 'Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar' James McCosh”. Marta Martorell, alcaldessa de Tiana.

El proper 9 de gener celebrarem una Roda de premsa de presentació del festival a la Llibreria Laie. Us deixem la invitació i us hi esperem a tots i totes!

 La Vall Fosca és un dels protagonistes del Tiana Negra 2020 amb dues novel·les ubicades en aquest gran enclavatge. Hem parlat amb David Marín autor de El purgatori ambientada a la Vall Fosca i hem parlat de la novetat La memòria de la Vall Fosca. També us deixem els enllaços amb l’entrevista que vàrem als autors Joan Carles Ventura, Tuli Márquez i Maribel Torres i  a la nova directora Anna Maria Villalonga i a l’alcaldessa Marta Martorell.

dijous, 2 de gener de 2020

Si la vaga et molesta per Jordi Fernando a Facebook


França està immersa en una lluita al carrer de les de primer ordre. Sovintegen les manifestacions, amb inici pacífic i final de trencadissa, hi ha vagues declarades i encobertes, i sobretot hi ha molta gent al carrer, gent farta, gent que lluita contra el retall perpetrat pel govern Macron a les pensions i a l’edat de jubilació.

No cal ser profeta per dir que aquest problema el viurem a casa nostra els pròxims anys o potser mesos, perquè la guardiola de les pensions està plena de teranyines gràcies a la impresentable gestió dels desgoverns Rajoy-Sánchez, i la jubilació del baby-boom de la dècada de 1960 és immediata.

A les manifestacions de França no he vist cap revolució dels somriures ni ningú que doni clavellets a la policia. Aquí la gent, quan es manifesta, fa cara de mala llet i aguanta el seu propòsit fins a les últimes conseqüències. I diu que si la vaga et molesta que te’n vagis a prendre pel sac.

Doncs més val que en prenguem nota, d’aquesta actitud, per allò tan vell —ja ho deia Jafudà Bonsenyor a finals del s. XIII— que diu: «Com veus la barba de ton veyn pelar, mit la tua a remullar».

Els treballadors francesos tenen tota la raó: És millor la vaga que una jubilació de misèria. Doncs a veure què en treuen ells, i que en traurem nosaltres. S’admeten apostes.

El mei comentari:
L'Euro!   L'UE res a veure amb aquell Mercat Comú nascut després de la IIGM i tans sols per no posar arancels al menjar. Res a veure. Sort que la "Constitució Europea" que tant defensava ZP, es va aturar a Holanda... Ara, com va preveure Deulofeu, l'Europa de les nacions vol treure's de sobre l'Europa dels estats.



Publicat per Jordi Fernando, editor a Facebook el 30 de desembre de 2019