Si la vaga et molesta per Jordi Fernando a Facebook


França està immersa en una lluita al carrer de les de primer ordre. Sovintegen les manifestacions, amb inici pacífic i final de trencadissa, hi ha vagues declarades i encobertes, i sobretot hi ha molta gent al carrer, gent farta, gent que lluita contra el retall perpetrat pel govern Macron a les pensions i a l’edat de jubilació.

No cal ser profeta per dir que aquest problema el viurem a casa nostra els pròxims anys o potser mesos, perquè la guardiola de les pensions està plena de teranyines gràcies a la impresentable gestió dels desgoverns Rajoy-Sánchez, i la jubilació del baby-boom de la dècada de 1960 és immediata.

A les manifestacions de França no he vist cap revolució dels somriures ni ningú que doni clavellets a la policia. Aquí la gent, quan es manifesta, fa cara de mala llet i aguanta el seu propòsit fins a les últimes conseqüències. I diu que si la vaga et molesta que te’n vagis a prendre pel sac.

Doncs més val que en prenguem nota, d’aquesta actitud, per allò tan vell —ja ho deia Jafudà Bonsenyor a finals del s. XIII— que diu: «Com veus la barba de ton veyn pelar, mit la tua a remullar».

Els treballadors francesos tenen tota la raó: És millor la vaga que una jubilació de misèria. Doncs a veure què en treuen ells, i que en traurem nosaltres. S’admeten apostes.

El mei comentari:
L'Euro!   L'UE res a veure amb aquell Mercat Comú nascut després de la IIGM i tans sols per no posar arancels al menjar. Res a veure. Sort que la "Constitució Europea" que tant defensava ZP, es va aturar a Holanda... Ara, com va preveure Deulofeu, l'Europa de les nacions vol treure's de sobre l'Europa dels estats.



Publicat per Jordi Fernando, editor a Facebook el 30 de desembre de 2019
© Photo Photothèque Rouge /Martin Noda / Hans Lucas
 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris