dimarts, 1 d’octubre de 2019

Picaresca de les empreses de consultoria

Cartell d'Office Space (Trabajo Basura)


Avui escric d’un tema que de moment, succeeix com no, a l’estat espanyol. La picaresca de les empreses de consultoria i d’auditoria. Fins ara, el que sabíem, era que aquelles auditories encarregades i pagades per l’auditat, sempre deixaven bé al client. Ningú no es queixava ni es queixa encara.

La picaresca que dic és la de l’externalització (outsourcing) del serveis com la informàtica. Fins no fa gaire, la meva experiència en el sector tecnològic consistia en una mena d’externalització temporal: engegaves un projecte d’uns quants mesos i un cop acabat, tornaves a la teva empresa matriu. Un client requeria dels teus serveis per anar a treballar durant un temps determinat a les oficines d’un tercer. Això, des de fa uns quatre o cinc anys, no és ben bé així.

Després de la crisis del “totxo”, les grans empreses, les de l’IBEX35 van decidir una important reducció del capítol de sous i càrregues socials. Fer això amb temes com la neteja o els equips d’oficina és ben fàcil. Fa molts anys que funciona. Amb la consultoria en àrees crítiques del negoci és més complicat.

Per això munten una empresa de la qual en son socis majoritaris i l’altra part de l’accionariat poden ser inversors-voltors i algunes consultores que també seran proveïdors. Despatxa tots els treballadors de l’àrea que vol externalitzar, menys uns quants que seran els caps de la nova empresa de serveis. Amb aquesta empresa, que de fet no en té treballadors, comencen a demanar personal a les consultores i aquestes, en fan la selecció i contractació. Les consultores pagaran la nòmina del contractat que serà enviat a l’empresa fantasma. Per a cobrar el servei, en faran una factura amb IVA, sovint amb un import que triplica el que cobra l’empleat.

D’aquesta manera el client no inverteix ni un cèntim en personal i es desgrava l’IVA. On és la picaresca?  Ja és picaresca no voler pagar sous i assegurances i en canvi, pagar el triple per un servei de qualitat dubtosa. Les consultores, per complir amb el client contractaran el que sigui (ben barat) ja el “formaran” en el lloc de destí. Si el client es queixa, se l’envia de tornada i al carrer.

Aquest model significa un clar retrocés:
Pèrdua de poder adquisitiu en el sector per baixada de salaris. De fet, són un càrtel que pacta preus i salaris i que més d’un cop ha estat denunciat.
Pèrdua de drets laborals bàsics: representació, contractació legal, beneficis, antiguitat...  El treballador cedit és de fet un treballador de segona, amb menys drets que la resta. Sovint és identificat amb una cinta de color de la que penja la targeta identificativa. Són coneguts com “escapularis” i sí, són de dos colors. Un per als interns, i un altre pels “externs”.
Treball en males condicions laborals: treballa en unes oficines amb capacitat per a cinquanta on s’amunteguen sovint més de cent persones. Cinc o sis consultors en una mateixa taula. Lavabos, menjador i serveis de neteja que queden per sota en salubritat.
No es permet el teletreball de cap manera, perquè la consultora, com deixeble de veterà Monipodi, pot enganyar dient que posa “al servei del client” un equip de 7 persones quan amb prou feines en són dos.
Conseqüències a mig i llarg terme:
  • Pèrdua de talent que marxa a altres països on les condicions laborals del mateix otusourcing són molt millor i estan molt lluny del “truño” espanyol.
  • Retrocés generalitzat en la qualitat del servei que les consultores poden oferir. De consultores passen a “indústria càrnica”.

© Manel Aljama setembre de 2019
© Cartell Office Space, 20th Century Fox

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada