dimecres, 28 d’agost de 2019

Sabadell, quatre anys perduts

Carrer de Sant Pere tot gris i sense arbres

És la conclusió després de la patacada electoral del bloc de progrés. Dic patacada perquè tot i què ERC treu pit per haver obtingut un regidor més, la veritat és que ha perdut l’alcaldia. I ha estat culpa, en gran part d’aquesta formació, o més ben dit, de la política d’aparell de partit.

De tot això ja vaig parlar en anteriors articles. Un, abans de les eleccions amb el clar “No sé qui votar” http://www.manelaljama.com/2019/05/sabadell-qui-votar.html i l’altre, just després del pacte interessat entre la força més votada i la candidata de Podemos que esdevenia com a Barcelona, una autèntica grimpadora sense escrúpols. L’article era, Les claus de la victòria ( http://www.manelaljama.com/2019/05/les-claus-de-la-victoria.html ).  Tot ha semblat com si Sabadell fos una presó on els empresonats han triat al botxí.

Tant el Juli com el Maties van pactar per ocupar l’alcaldia, però cap dels dos ha fet res per apropar-se als barris. Així, es van produir casos com el de les escombraries, on ERC explicava molt bé com havia anat tot… En un vídeo a Facebook. A nivell de carrer, tant el personal de SMATSA, com les AAVV i els veïns tenien una versió diferent. La senyora alcaldessa va cridar a l’ordre a les AAVV que li són fidels i dòcils, com els zombis. Així, ja llavors estava alineada amb els veïns. No, no fa quatre dies que ha guanyat, va guanyar llavors.

Un dels defectes del municipalisme és l’excés de “quefes” i la manca de gestors honestos. M’explico. Arriba un senyor que no té ni 9000 vots, però comença a posar carrils bici a tort i a dret, sense analitzar la idoneïtat de posar el carril allà i no pas en una altra banda. O posar una rotonda en la única sortida de la ciutat tot just quan l’alternativa està tancada al trànsit. És clar, deu pensar que els sabadellencs treballem tots a Sabadell. Sí, encara hi ha qui parlar del tèxtil, però vaig treballar en tecnologia i la tecnologia ha anant marxant de Sabadell que en 15 anys de Bustisme ha esdevingut una ciutat dormitori.

I és que els del pacte de progrés han volgut dirigir un creuer amb la tripulació que va contractar  l’anterior capità. I això, no funciona en l’administració i no funciona en el món de l’empresa. La maquinària i el vaixell obeïa la inèrcia del bustisme. L’aparell, diguem-ne. Per vèncer aquest aparell calia unitat. Un altre pacte abans de les eleccions i sobretot, un projecte seriós, no “anar fent a veure què”.  Dues mostres més: els nous autobusos híbrids, els arbres de broma del Passeig i la plaça que els veïns han inaugurat a la Creu Alta. El transport públic segueix sent de pena i ineficaç. Si el valoren bé, són els quatre que l’utilitzen. Del Passeig ni parlo. I de la Plaça, sí, no te formigó ni asfalt, però tampoc té ombra i està tota de sorra. Tant costa posar arbustos i més arbres, i llambordes o pedretes? No sé.  Si hi afegim els bancs del Passeig de la Revolució és de pena.

Ja han arribat. I comencen els enderrocs, el primer el de la Fàbrica Camps de la Carretera de Terrassa. Com diu un periòdic de la ciutat “A Sabadell és possible enderrocar un edifici catalogat”

Per acabar

Aquests quatre anys han estat l’oportunitat perduda pels partits independentistes i de progrés.
Ha faltat un projecte de ciutat, mentre que l’actual alcaldessa en té un, encara que no ens agradi a molts. Arribo a fer-me una pregunta  “Un mico al capdavant de la ciutat ho faria molt millor?” i la propera vegada, votaré la meva rentadora, perquè té uns programes més nets i clars.

© Manel Aljama, agost de 2019
© Foto Carrer de Sant Pere
#Sabadell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada