dimecres, 14 d’agost de 2019

Presentació del llibre "Ho tornarem a fer" de Jordi Cuixart



Segueix en directe la presentació del llibre de Jordi Cuixart, 'Ho tornarem a fer'. Un llibre que crida a la desobediència civil, un crit a l’esperança i contra la resignació i la frustració. Perquè quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret.

diumenge, 11 d’agost de 2019

La calorada a ciutat



Es queixa al seu mur de Facebook l’activista literària i negrota Anna Maria Villalonga que no pot més amb la calor. Jo tampoc!  Si bé vivim en un clima mediterrani (bla bla), amb estius càlids i secs i en la meva memòria de la infància recordo estius tòrrids, la calorada dels darrers dies o mesos a les ciutats és insuportable.

Ens queixem i en certa manera, molts han volgut aquesta situació. Ens hem allunyat de la terra i els arbustos que ens mantenen la humitat i regulen les temperatures:

Ens fan places dures amb arbres molt prims, unes pinzellades de gespa i algun que altre arbust. A Sabadell, per exemple, en els darrers anys, a més de tallar arbres i no reposar els que morien, han fet una autèntica persecució de tot allò que tingués a veure amb “terra”. I no és nou. Recordo que entre les famílies de nouvinguts a Catalunya la màxima aspiració era tenir el pati cobert de ciment, sense terra. També, recordo la cara que va posar una d’aquetes senyores vingudes del sud quan una amiga de Texas que havia llogat una d’aquelles cases de planta baixa amb pati de ciment, havia demanat permís per trencar el ciment i plantar cactus. Sigui perquè hi ha qui es queixa de la sorra o que amb les arrels no pot passar la seva cadira de rodes, el que es fa és treure terra i deixar els arbres com si fossin pals filferro, de disseny.

L’altre factor és l’arquitectura més moderna. Ara toca aquest estil tan quadrat i impersonal, sense balcons o amb balcons despullats i sense plantes. Aïllats de l’exterior, però tirant aire calent als carrers amb els sistemes d’aire condicionat.

Fa calor, sí i els nostres representants públics no saben més que repartir grisor a tort i dret.

© Manel Aljama (agost de 2019)
© Fotografia "Places dures" Diari Ara.

divendres, 9 d’agost de 2019

Espanya no sap negociar



Penso  que la capacitat de negociació del que hom s’anomena Espanya, però que en realitat no deu tenir molt més que tres-cents anys. es va establir en temps dels ibers, quan els romans van assetjar Numància. Crec que no hi ha cap exemple al llarg dels segles que indiqui que aquell poble que va preferir llavors la mort, abans que la “Pax Romana”,  que ara sí que vol negociar. 


La història és llarga. D’exemples en tenim per donar i vendre. El rei Carles i els protestants,  els territoris de Flandes, les aliances amb els papes, la mentida de “La invencible”, la decadència sagnant que s’inicia després de la derrota amb Anglaterra i que arriba la punt d’inflexió del 1898 amb el Tractat de París on van enviar funcionaris de tercer nivell.  Pel mig, la independència de les colònies, la pèrdua de “temps” en plena revolució industrial,  l’aïllament durant la I Guerra Mundial o el bàndol equivocat amb la II.  Guinea i el Sàhara són dos bons exemples.


I ja en la Restauració Borbònica 2.0 (la de la “Constitución del 78”), Espanya entra en el Mercat Comú amb un acord humiliant: tancar la indústria siderúrgica, reduir la ramaderia... No, no va ser un bon acord, encara que el PSOE ho va vendre com una gran victòria democràtica.  Cal que el lector sàpiga que el Mercat Comú de llavors, res té a veure amb la Unió Europea Actual, però això és tema d’un altre article.


Equivocar-se en les estratègies no és únic dels espanyols, el que és únic és la incapacitat per rectificar, l’absència d’autocrítica. Els grans imperis com Grècia, Roma o fins i tot Anglaterra han tingut equivocacions durant la seva història però han reeixit com per exemple Anglaterra que en la Commonwealth manté un cert control de l’antic imperi.


La manca d’autocrítica o potser l’orgull sumat a la ignorància deu ser una característica que passa de generació en generació. Per exemple, els canaris nomenen despectivament com “godos” als espanyols. Indica el tarannà dels conqueridors de les illes.  I no és res de classes socials baixes. Al segle XIX, un Borbó moria en un duel per temes de faldilles. L’honor en aquest cas és un altre concepte molt lligat a “Ejpaña”.


Conclusió

Aquest document es va crear al setembre del 2018 i res ha canviat. Ara mateix, a l’agost de 2019 el partit guanyador de les eleccions repetides, no vol negociar ni amb qui l’ha de donar el vot per no haver de repetir les eleccions...

Manel Aljama (11 de setembre de 2018 – 8 d’agost de 2019)

dimecres, 7 d’agost de 2019

10 cites realistes sobre relacions


"Odio a les persones així, a les persones que heu de protegir mentre es mantenen fent-te mal. ”—Marlon James, A Brief History of Seven Killings.

"El més bonic del món que puguis fer per qualsevol persona,  és deixar-los ajudar-te ... No et sentis orgullós i dius que no el necessites ni el vols. Això és una bufetada al gat. Cosa que a la gent li agrada més al món és et dona alguna cosa i t’ha agradat i ho necessita. ”—John Steinbeck, Sweet Thursday

“Una càrrega com aquesta, herència”. —Vanessa Hua, A river of stars.

"La mentida més gran que mai has dit sobre l'amor és que t'allibera".
—Zadie Smith, On Beauty

Les relacions personals són l’important per a sempre més, i no aquesta vida exterior de telegrames i ràbia ”. —E.M. Forster, Howards End

“Va ser millor estar sol que quedar-se enganxat amb les persones que suposadament t'estimaven, però no ho podria fer ”. —Ottessa Moshfegh, My Year of Rest and Relaxation

“Per què les nostres ments es fixen en els tipus d’amor que no rebem en lloc dels tipus d’amor que som? ”—Lucy Tan, What we were promised

"Si no preneu la decisió d'estimar, cada dia és una cosa senzilla oblidar. ”—Hanna Jameson, The Last

"Està bé tenir cura d'ells, de la manera que és possible
desapareix dins de les necessitats d’algú ”. —Karen Thompson, Walker, The Dreamers

"Les persones t'odien quan saben quant voleu que us agradi".
—Jesse Andrews, Munmun


Traducció de Manel Aljama de l'article de BookRiot: 10 realistic literary quotes about relationship