dilluns, 26 de novembre de 2018

Cites de Cims borrascosos


“I have not broken your heart—you have broken it; and in breaking it, you have broken mine.”
"No he trencat el teu cor, l'has trencat tu; i en trencar-lo, has trencat el meu".

“My love for Linton is like the foliage in the woods: time will change it, I’m well aware, as winter changes the trees. My love for Heathcliff resembles the eternal rocks beneath: a source of little
visible delight, but necessary.”
"El meu amor per a Linton és com el fullatge al bosc: el temps el canviarà Ho sé, com que l'hivern canvia els arbres. El meu amor per Heathcliff s'assembla a les eternes roques de sota:  una font visible de petits plaers, però necessària."


“Honest people don’t hide their deeds.”
"La gent honesta no oculta els seus actes".

“Treachery and violence are spears pointed at both ends; they wound those who resort to them worse than their enemies.”
"La traïció i la violència són llances apuntades en ambdós extrems; fereixen més a tots aquells que les fan servir  que al seus enemics."

“She was a wild, wicked slip of a girl. She burned too bright for this world.”
Era una nena petita, salvatge i malvada. Va cremar amb massa llum per a aquest món.




divendres, 23 de novembre de 2018

FINAL! per Joan Brossa


Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975 Joan Brossa (1919-1998) Poemes escollits (1995)


© Poema de Joan Brossa. 
© Foto de Wikipèdia: Esculptura ideada Joan Brossa: "A de Joan Brossa" i feta per l'esculptor Antoni Marquès al 1996 i situada al Parc Catalunya de Sabadell.




dimecres, 21 de novembre de 2018

8 consells d'escriptors i escriptores


Consells d'escriptors i escriptores: Margaret Atwood, Jonathan Franzen, Roddy Doyle, Zadie Smith, Joyce Carol Oates, PD James, Jeanette Winterson, Elmore Leonard.

Video de 2014 de 1.55 minuts
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=iDbPHq9LG4c

diumenge, 18 de novembre de 2018

Presentació de "El Far" de Maria Carme Roca


Un amic de Facebook que encara no he pogut conèixer en persona, però que ho faré tan aviat com sigui, em dia que era afortunat de sortir en una fotografia envoltat d'escriptores i amigues que precisament he conegut gràcies a aquesta xarxa social. La meva resposta va ser que això no ha estat sempre i que els darrers dos anys he estat fora de presentacions de llibres, fires i setmanes del llibre. I és veritat, en dos anys, tan sols he pogut anar a dos instituts, un parell de rovellons en un bosc immens. Rematava el comentari amb la idea que la sort “es treballa”, la qual cosa vol dir, “esforç” un tema molt mal tractat pel corrent espanyolista o “espanyetista” com diria el també amic Jordi Salat que també hi era en la presentació.

L’esforç té premi. Maria Carme Roca un exemple d’esforç, sacrifici i perseverança. Recull ara els fruits d’una carrera d’escriptora començada quan els fills ja eren més autònoms. I tot començar des de zero amb un primer llibre i amb alguns contes, va trigar dos anys en veure publicada aquella obra. Des que va començar ha fet 58, llibres!  Hi ha arreplegat amb tot el mereixement del món un quants premis, entre ells: Lola Anglada de Tiana (2002), Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica (2005), Bancaixa de Literatura Juvenil (2009), Joaquim Ruyra (2012),  Barcanova de Literatura Juvenil (2017) i el darrer, Prudenci Bertrana (2018).

Escriptora i historiadora que ha estat docent i que es nota en els seus llibres de novel·la històrica on hi acostuma a deixar-nos uns breus apunts i una relació dels personatges reals i els que jo diria versemblants. Ha desenvolupat un estil propi que es pot reconèixer, amb personatges femenins intel·ligents i que lluiten per defensar la seva independència dins per molt dur que sigui l’entorn. És una mostra més de positivisme i d’esforç: res excepte la vida ens ha estat regalat. Al mateix temps, aquests personatges, no renuncien a la seva feminitat, no són dones fortes de musculatures, són dones fortes d’esperit i dotades d’intel·ligència i visió de futur. També apareixen homes, bons i dolents, en el sentit més ampli de la paraula. L’altra vessant literària és el llibre juvenil on és una especialista i guanyadora també de premis molt merescuts.

Amb “El Far”, crec que la tercera novel·la ambientada al segle XX, després de “A punt d’estrena” (el món de la moda, les modistes, les maniquins i “Jorba” i un contingut familiar molt important), “La dona del club” (els temps on la dona donà un pas important vers la seva equiparació) ens endinsa en una família de l’Illa de Buda al Delta de l’Ebre i al voltant d’un far que va ser testimoni mut dels fets i tot un símbol de bona part del passat segle. Pel que es va dir en la presentació hi ha canvis. Ho llegirem. 

© Text i fotografia, Manel Aljama. En la foto l'escriptora i historiadora Maria Carme Roca i Enric Calpena, escriptor i conductor del programa de ràdio "En guàrdia"

dissabte, 17 de novembre de 2018

Conferència "Occitània i Catalunya creadores d'Europa"



Conferència: Occitània i Catalunya creadores d’Espanya.
A càrrec de Lluís  Maria Mandado Rossell, autor del llibre “El Cid de València era català”.
http://www.museodelcid.es/autor/6T1A1Z/MANDADO-i-ROSSELL-Lluis-Maria
A Amics de la UNESCO de Barcelona, 22 de novembre de 2018 a les 19 hores.


Dins del Cicle de Conferències "Occitània, Catalunya i Europa"
 http://www.amicsunescobcn.cat/events/cicle-de-conferencies-occitania-catalunya-i-europa/


Història. Llengua. Personatges – Jaume I, Gerbert d’Orlhac. August Comte. Blas Pascal. Guilhem de Montpelhièr-. Temes – Filosofia. Religiositat càtara. Trobadors. Verges negres. Gaia Ciència. Càbala provençal. Templers. Art romànic. Literatura. Gastronomia. Ciutats – Albi. Tolosa. Carcassona, Montpeller-. Rutes de turisme cultural  – Ruta Jaume I. Ruta Sant Galderic. Ruta Guifré “el Bel·lós”. Ruta Abat Oliba-  Actualitat política i cultural.

#Vernaclisme

divendres, 16 de novembre de 2018

dimecres, 14 de novembre de 2018

Dimecres, arriba un nou sons de prop



Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Tots els audios:  http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

dilluns, 12 de novembre de 2018

Em critiquen


Em critiquen, em diuen elitista.

Puc parlar de tecnologia perquè hi he estudiat i treballat durant més de vint anys. A més, puc parlar de literatura, d’història, de filosofia, de psicologia, de ciència, en especial la física, d’economia i política, és clar, de cinema, de fotografia, de ràdio, de música i de teatre. Podria parlar d’esports, però m’hi nego. Sí que parlaria d’esports, no de competició. 
Doncs, la crítica em ve de gent que sap molt de futbol (vull dir competició), del seu gimnàs i de cotxes esportius cars i quan parla de dones, només parla de la carrosseria perquè una dona amb cervell no és del seu grat. Si gent com aquesta diu que jo sóc elitista i que no tinc temes de conversa...

© El text, Manel Aljama,  la foto, Saray Carrasco 2018


dissabte, 10 de novembre de 2018

Conferència Les migracions occitanes a Catalunya i altres llocs de la Corona d’Aragó


Molt bona conferència de la Doctora Alexandra Capdevila sobre les migracions occitanes a Catalunya que aviat podrem tornar a veure en el canal de Jordi Salat.  Molt ben documentada amb les fonts que disposem, ens va explicar els diversos fluxes migratoris entre els teritoris veïns a banda i banda del Pirineu. Auestes migracions es van produir, segons ens va explicar, entre els segles XV i XVI.

Conferència: Les migracions occitanes a Catalunya i altres llocs de la Corona d’Aragó
A càrrec de Dra. Alexandra Capdevila ( https://independent.academia.edu/AlexandraCapdevilaMuntadas )

Dins del cicle http://www.amicsunescobcn.cat/events/cicle-de-conferencies-occitania-catalunya-i-europa/
A Amics de la UNESCO de Barcelona, el passat 8 de novembre de 2018

#Vernaclisme


dilluns, 5 de novembre de 2018

No saber quan et deixaran anar


Un dels aspectes més cruels de la detenció sense judici i condemna -a diferència de l'empresonament ordinari- és precisament el fet de no saber quan et deixaran anar.

Lluitar amb el diable - Ngugi wa Thiong'o

dissabte, 3 de novembre de 2018

dijous, 1 de novembre de 2018

El viatger



Vaig néixer en un barri de cases d’auto-construcció, fill d’una família d’emigrants. Sí soc de la generació de “baby-boom”, la que un personatge sinistre d’un partit polític encara més sinistre vol fer seva. Ben lluny de pensar com ella, des de fa anys, escric només en català i col·laboro activament amb totes les organitzacions culturals en defensa del català que puc.  Ho tinc clar. Ho tinc ben clar des del 2010. 

No és això el que vull parlar. Recordo la primera vegada que vaig poder viatjar a l’estranger. Va ser un viatge a Londres. Anava en grup i quan ens van fer la pregunta “sois españoles”, es va fer un silenci, llarg com una fulla d’espasa.  Vist amb la perspectiva dels anys, no crec que la totalitat dels integrants del grup fossin independentistes, el que sí que teníem ben clar era que si dèiem: “no, somos catalanes”,  ens portaria problemes. No feia gaire, havia escoltat i patit el significat de “polaco”.  I parlo de 1984. Sembla que ha passat molt de temps, però no, tot està igual que al 1975.   Què vam respondre?   Doncs, “somos de Barcelona”.  Era la resposta habitual davant de preguntes com aquesta. I si insistien i ens volien associar amb els toros, llavors sortia “no españoles no, catalanes”.
“Somos de Barcelona” era la resposta políticament correcta per a molts que teníem ben clar que no érem espanyols.

Sabadell, 19 d’agost de 2018