dimecres, 14 de novembre de 2018

Dimecres, arriba un nou sons de prop



Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Tots els audios:  http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

dilluns, 12 de novembre de 2018

Em critiquen


Em critiquen, em diuen elitista.

Puc parlar de tecnologia perquè hi he estudiat i treballat durant més de vint anys. A més, puc parlar de literatura, d’història, de filosofia, de psicologia, de ciència, en especial la física, d’economia i política, és clar, de cinema, de fotografia, de ràdio, de música i de teatre. Podria parlar d’esports, però m’hi nego. Sí que parlaria d’esports, no de competició. 
Doncs, la crítica em ve de gent que sap molt de futbol (vull dir competició), del seu gimnàs i de cotxes esportius cars i quan parla de dones, només parla de la carrosseria perquè una dona amb cervell no és del seu grat. Si gent com aquesta diu que jo sóc elitista i que no tinc temes de conversa...

© El text, Manel Aljama,  la foto, Saray Carrasco 2018


dissabte, 10 de novembre de 2018

Conferència Les migracions occitanes a Catalunya i altres llocs de la Corona d’Aragó


Molt bona conferència de la Doctora Alexandra Capdevila sobre les migracions occitanes a Catalunya que aviat podrem tornar a veure en el canal de Jordi Salat.  Molt ben documentada amb les fonts que disposem, ens va explicar els diversos fluxes migratoris entre els teritoris veïns a banda i banda del Pirineu. Auestes migracions es van produir, segons ens va explicar, entre els segles XV i XVI.

Conferència: Les migracions occitanes a Catalunya i altres llocs de la Corona d’Aragó
A càrrec de Dra. Alexandra Capdevila ( https://independent.academia.edu/AlexandraCapdevilaMuntadas )

Dins del cicle http://www.amicsunescobcn.cat/events/cicle-de-conferencies-occitania-catalunya-i-europa/
A Amics de la UNESCO de Barcelona, el passat 8 de novembre de 2018

#Vernaclisme


dilluns, 5 de novembre de 2018

No saber quan et deixaran anar


Un dels aspectes més cruels de la detenció sense judici i condemna -a diferència de l'empresonament ordinari- és precisament el fet de no saber quan et deixaran anar.

Lluitar amb el diable - Ngugi wa Thiong'o

dissabte, 3 de novembre de 2018

dijous, 1 de novembre de 2018

El viatger



Vaig néixer en un barri de cases d’auto-construcció, fill d’una família d’emigrants. Sí soc de la generació de “baby-boom”, la que un personatge sinistre d’un partit polític encara més sinistre vol fer seva. Ben lluny de pensar com ella, des de fa anys, escric només en català i col·laboro activament amb totes les organitzacions culturals en defensa del català que puc.  Ho tinc clar. Ho tinc ben clar des del 2010. 

No és això el que vull parlar. Recordo la primera vegada que vaig poder viatjar a l’estranger. Va ser un viatge a Londres. Anava en grup i quan ens van fer la pregunta “sois españoles”, es va fer un silenci, llarg com una fulla d’espasa.  Vist amb la perspectiva dels anys, no crec que la totalitat dels integrants del grup fossin independentistes, el que sí que teníem ben clar era que si dèiem: “no, somos catalanes”,  ens portaria problemes. No feia gaire, havia escoltat i patit el significat de “polaco”.  I parlo de 1984. Sembla que ha passat molt de temps, però no, tot està igual que al 1975.   Què vam respondre?   Doncs, “somos de Barcelona”.  Era la resposta habitual davant de preguntes com aquesta. I si insistien i ens volien associar amb els toros, llavors sortia “no españoles no, catalanes”.
“Somos de Barcelona” era la resposta políticament correcta per a molts que teníem ben clar que no érem espanyols.

Sabadell, 19 d’agost de 2018