divendres, 18 de maig de 2018

Rilke, Sonets a Orfeu


De poeta a poeta, passant per la prosa. Trobo aquest vers en el conte "Potser contant de nou amb parsimònia" de Salvador Espriu i que l'autor dedica a Francesc Valleverdú. Publicat en el recull Narracions de Salvador Espriu que des de fa anys, publica Edicions 62, l'edició que tenia a les mans és 1980:

In Wahrheit singen ist ein anderer Hauch. Ein Hauch um nichts. Ein Wehn im Gott. Ein Wind.

Correspon al Sonet III de Die Sonette an Orpheus, Erster Teil (1922) que podeu trobar aquí - ( http://www.rilke.de/gedichte/das_iii_sonett.htm )

III

Ein Gott vermags. Wie aber, sag mir, soll
ein Mann ihm folgen durch die schmale Leier?
Sein Sinn ist Zwiespalt. An der Kreuzung zweier
Herzwege steht kein Tempel für Apoll.

Gesang, wie du ihn lehrst, ist nicht Begehr,
nicht Werbung um ein endlich noch Erreichtes;
Gesang ist Dasein. Für den Gott ein Leichtes.
Wann aber sind wir? Und wann wendet er

an unser Sein die Erde und die Sterne?
Dies ists nicht, Jüngling, Daß du liebst, wenn auch
die Stimme dann den Mund dir aufstößt, - lerne

vergessen, daß du aufsangst. Das verrinnt.
In Wahrheit singen, ist ein andrer Hauch.
Ein Hauch um nichts. Ein Wehn im Gott. Ein Wind. 


III

Ho pot un déu. Com, però, un home, digue'm,
podrà seguir-lo per l'estreta lira?
El seu sentit és desacord. En la cruïlla
de dos camins del cor no té cap temple Apol.lo.

El cant, diu ta lliçó, no és desig
ni requesta de re assolit a l'últim;
el cant és existència. Fàcil cosa al déu.
Quan som, però, nosaltres? I quan gira ell

la terra i els estels cap al nostre ésser?
Això no rau, jove, en el fet que estimis, tot
i que la veu t'obri de cop la boca -aprèn

a oblidar el teu inici de cant. Això passa.
Cantar de veritat és alenar altrament.
I entorn de res. Ser un hàlit en el déu. Un vent.


           (Trad. Joan Vinyoli)


Ha estat traduït al català per Joan Vinyoli (la versió que compartim aquí i que podeu trobar a http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiaalemanya/rilke.html#orfeu ) i per Alfred Badia.

Foto: Font internet. Rilke i el jove Balthus amb la seva mare Baladine Klossowska.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada