dimarts, 24 d’abril de 2018

Ca la drapaire



De petit canviava els meus “tebeos en una draperia. Hi havia llibres, periòdics vells i novel·les d’aquelles de setanta pàgines d’autors amb nom estranger, com per exemple Silver Kane. Anys més tard, vaig saber que el tal “Kane” era Francisco Rodríguez Ledesma i que treballava en l’oficina de l’editorial. No podia pagar un “tebeo” nou. Vivia en un barri d’immigrants amb cases d’autoconstrucció i amb els carrers sense paviment. Hi havia botigues i bars, però cap llibreria.

Quan hi anava a ca la drapaire, tornava el “tebeo” i pagava cinc cèntims. Ella em donava un altre de la pila. No m’avorria mai. Aquells papers rebregats em descobriren tot un món nou i possible. Anys més tard, la meva tieta, amb motiu de la comunió que llavors era obligatòria, em va regalar el meu primer llibre de debò.

Però, sempre recordaré la meva primera bibliotecària, aquella vella drapaire.


(c) Manel Aljama (abril 2018)
(c) Foto "Llibreters de vell al Mercat de Sant Antoni" autor desconegut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada