dimecres, 28 de febrer de 2018

Cristianisme catalanista - entrevista amb Mossèn Dalmau per Jordi Salat




El programa ‘Tal com som’ de Ràdio Crítica recupera l'entrevista que Jordi Salat va realitzar a Mossèn Dalmau l'any 2011 sobre el cristianisme catalanista. La xerrada fou publicada al programa 'Prisma' de Ràdio Vilamajor.

Baixeu-vos el podcast del programa:
Cristianisme catalanista | Jordi Salat entrevista a Mossèn Dalmau

Per a més informació, podeu consultar els webs:

https://jordisalat.wordpress.com/
http://vernaclistes.blogspot.com.es/

Subscriviu-vos al canal de Ràdio Crítica a Youtube i visiteu el web http://www.radiocritica.info/


Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=Rdclj5-AjbE

dilluns, 26 de febrer de 2018

Caldria destruir el sol per Joan-Lluís Lluís


Aquest líder revolucionari de primera hora va enviar un qüestionari als representants de la Revolució de cada departament, per conèixer la situació de cada llengua. Així, amb les dades a la mà, va poder fer de la qüestió monolingüística una qüestió vital per al futur de la Revolució i varen començar els problemes de debò. Per cert, t'interessa saber què varen respondre els delegats catalans?
-Si m'ho demanes és que tens  intenció de dir-m'ho...
-Una de les preguntes feia referència als mètodes possibles per "destruir el patuès" de cada territori. Els delegats revolucionaris de Perpinyà varen respondre això, a propòsit del català. Ho tinc apuntat, escolta bé:
"Per destruir-lo, caldria destruir el sol, la frescor de les nits, la diversitat dels aliments, la qualitat de l'aigua, l'home sencer".


De  "Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos" de Joan-Lluís Lluís, publicar per la Magrana.
Fitxa del Llibre: http://www.magrana.cat/conversa-amb-el-meu-gos-sobre-franca_joan-lluis-lluis_libro-OMAC166-ct.html
Foto: Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire) de Wikipèdia

dissabte, 24 de febrer de 2018

Presentació de "La lentitud de la mirada" de Joan Manuel Homar


Sovint, es diu que la poesia és la germaneta pobre de la literatura, però aquest divendres 23F de 2018 a la Llar del llibre de Sabadell no ho semblava: ple de gent. Pot ser que la causa estigui en la situació que tenim o pot ser que la gent tingui ganes d'escoltar quelcom diferent de les notícies de cada dia.

Uns presentadors de luxe: Antoni Carbonell (en substitució de l'escriptora Clara Soley), Jaume Aulet que veiem en la foto ensenyant el carnet d'Òmnium i reclamant el fet tan anormal que el president d'una entitat cultural estigui empresonat. Tots ells vinculats a l'ensenyament i no importa si s'han jubilat o no, perquè un docent de debò, ho és, tota la vida.

"La llengua és perillosa. Els nostres enemics ho saben" va dir Jaume Aulet. I tant que ho saben que des que es va fer la immersió lingüística no deixa d'estar sota sospita, com ho va estar la mateixa fundació de TV3. Va insistir que es presentava un llibre de poemes i no pas un "poemari".

Com acostuma a passar en les presentacions de poesia que he tingut la sort d'assistir, si els presentadors són tan bons com l'autor, ens llegeixen el llibre sencer. Amb sort, deixen un parell de poemes per a lluïment de l'autor. Això no és una crítica, és un agraïment per fer-nos passar una estona agradable.

"La lentitud de la mirada" ha estat premi Joan Alcover 2016 de poesia i ha estat publicat per El Gall Editor.

Foto: Manel Aljama. 

divendres, 23 de febrer de 2018

Llibres perquè la meva ànima no miri - Dostoievski


"Envieu-llibres, llibres, molts llibres perquè la meva ànima no mori".  

Fedor Mijáilovich Dostoievski va ser condemnat a mort en 1849 per la seva col·laboració amb determinats grups liberals i revolucionaris. Indultat moments abans de l'hora fixada per a la seva execució, va estar quatre anys en un presidi de Sibèria. Ja en llibertat, va ser incorporat a un regiment de tiradors siberians i va contreure matrimoni amb una vídua amb pocs recursos, Maria Dmítrievna Isáieva. Escrivia a la seva família, "Envieu-llibres, llibres, molts llibres perquè la meva ànima no mori".

Foto: Dostoievski pres a Sibèria

dimecres, 21 de febrer de 2018

La televisió crea conformitats - Manuel de Pedrolo


La televisió fa la mateixa feina que en d’altres temps ha fet la religió: crear conformitats.
 

Manuel de Pedrolo

Foto: Manuel de Pedrolo a casa seve (font: El Pais)

dilluns, 19 de febrer de 2018

Com llegir 100 llibres en un any


Apaga el teu telèfon
Mai no tinguis cap llibre
No llegeixis mai alguna cosa que no vulguis
Registra el teu progrés
Llegeix diversos llibres alhora
Canvia de gènere
No ho facis per l'orgull de presumir

Adaptat al català de l'article "How I read 100 books in a year"
Link: https://bookriot.com/2017/11/01/how-to-read-100-books-in-one-year/

dissabte, 17 de febrer de 2018

Entrevista a el Jardí de les Mandales amb Lourdes Prat



Emet per antena el dissabte 17 de febrer de 2018 en Ràdio Valira 93.3 FM.

A partir del minut 25:40
Enllaç:  https://www.ivoox.com/mochileros-tv-manel-aljama-miriam-subirana-audios-mp3_rf_23802200_1.html


Descripció de Mochileros Tv- Manel Aljama- Miriam Subirana
1-Presentamos un canal diferente, lleno de información y detalles para todo tipo de viajeros: Mochileros TV. Está con nosotros su co-creador: Iosu López.
2-Histèrias de Ràdio i Literatura, anb l'escriptor Manel Aljama


divendres, 16 de febrer de 2018

Quan els nazis de Martin Niemöller


Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista.
Quan els nazis van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista.
Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar perquè jo no era jueu. 
Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que podés protestar

Martin Niemöller.

dimecres, 14 de febrer de 2018

Josep Tarradellas, l’home, el polític i l’arxiu Monserrat Tarradellas



Una conferència molt necessària i aclaridora d'un personatge capital en la història recent de Catalunya i que va ser "arxivat" massa d'hora.

Dilluns 12 de febrer, de 19 a 20:30 hores.
“Josep Tarradellas, l’home, el polític i l’arxiu Monserrat Tarradellas”.
Conferència a càrrec de Montserrat Catalan i Benavent, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya de l’any 2017. Va formar part de la secretaria del President Tarradellas des del seu retorn fins a la seva mort. Impulsora i directora de l’Arxiu Tarradellas fins a la seva jubilació l’any 2016.



Enllaç http://www.amicsunescobcn.cat/events/conferencia-cicle-antecedents-i-actualitat-de-la-historia-de-catalunya-promogut-pel-memorial-1714-2/

dimarts, 13 de febrer de 2018

Dia de la ràdio (13-2-2018)


És el dia de la ràdio. Jo m'estimo la ràdio d'abans, la ràdio diversa, la ràdio on cada emissora té el seu programa i no emet la mateixa graella que l'emissora veïna, la ràdio de proximitat, la ràdio de música (no la formula), la ràdio que parla de llibres, la ràdio sense crits, la ràdio on deixen parlar els convidats... La RÀDIO.

dilluns, 12 de febrer de 2018

No hi ha lectura neutra de la història - Manuel de Pedrolo


No hi ha cap lectura “neutra” de la història, totes són polítiques però n’hi ha que són tan deshonestes com brutals foren els fets. Felip V i tots els seus sabien bé que amb la conquesta de les terres catalanes no recuperaven una part de la seva pàtria, encara que aquestes terres es trobessin lligades al domini castellà, sinó que s’apoderaven de la pàtria d’algú altre que, si tenia “una lengua nativa”, bé devia tenir també una cultura pròpia, contra la qual s’atemptà immediatament sense plànyer-hi res.
Manuel de Pedrolo.

Foto: Manuel de Pedrolo en el despatx del carrer Calvet de Barcelona. Font: http://www.espaipedrolo.cat/wp/

divendres, 9 de febrer de 2018

El Fossar de les Moreres de Frederic Soler en la veu de Domingo Mulà




Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell els mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.


Quin vellet el fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.


Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, la ge, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.


Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell el seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant els dos alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
el vell cavava amb fatic.
Els fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!


Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en el seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí el què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al tron reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?


I així dient, el vell plorava,
i ofegava amb el seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.


Que aquell fill... taca afrontosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i es va vendre al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant el plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot el cor.


Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per aixo el pobre vell plorava
com si cavés el clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigues... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs els clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
els morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.


- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar a ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.


Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
el botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per eixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.


I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint just el llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Ai, pobreta Barcelona,
Com t’estrenyen
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.


I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
els d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
el lleial amb el traïdor!


De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res el llavi;
a tots dos los sembla agravi
el mot que han de pronunciar.


I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang del seu fill, al puny.
- No, no - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és el teu pare, fill meu!


I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- El seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- On l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

dimecres, 7 de febrer de 2018

Conferència "Distopies, especulacions sobre el present" a càrrec de Ramon Mas


Les pràctiques capitalistes sense mesura ens han portat a qüestionar si el creixement és sostenible amb la pròpia supervivència humana. Avui dia, com en altres períodes històrics, són moltes les veus que reclamen un retorn al natural (com a contraposició a allò processat), alerten dels perills de la tecnologia i desconfien de la ciència. Estem davant de nous luddites? Són propostes eficients? Què diu la ciència? Convidem investigadors i experts a parlar-nos d’alguns dels temes més controvertits a l’hora de repensar el nostre món.

DISTOPIES, ESPECULACIONS SOBRE EL PRESENT
A càrrec de Ramon Mas, escriptor i editor. Fundador de l’Editorial Males Herbes al Centre Cívic Golferichs.



 

Conferència Simbolisme i catalanitat en l'obra de Puig i Cadafalch amb Jordi Salat


La conferència de l'investigador del 29 de gener de 2017 "Simbolisme i catalanitat en l'obra de Puig i Cadafalch"  amb Jordi Salat

Partint de les quatre columnes construïdes l'any 1919 a la muntanya de Montjuïc de Barcelona per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) i que van ser enderrocades l'any 1928 pel general Miguel Primo de Rivera perquè eren un símbol nacional i cultural català, Jordi Salat argumenta amb exemples ben clars, el veritable simbolisme de les columnes, més enllà de símbol polític de catalanitat.

Per a saber més: http://vernaclistes.blogspot.com.es/2007/07/les-4-columnes-catalanes.html

dilluns, 5 de febrer de 2018

1939 a cavall de dos mesos


El pas fronterer de Le Perthus va ser el testimoni de l’allau de més de mig milió de persones (més de la meitat civils) entre finals de gener i el 9 de febrer de 1939.
Les paraules que descriuen tot allò són ben poques: fred, desolació, allau, fam, set, incertesa, por, obtenir francs, desfer-se de roba, joies, records...

Entre els autors i familiars que van creuar en el bibliobús de la Institució de Lletres Catalanes
Francesc Trabal i la seva dona, Antoniette des Bordesvielles, el seu germà, Josep Maria Trabal, i la seva mare, Emília Benessat; Joan Oliver i la seva dona, Conxita Sellarès; Mercè Rodoreda i Armand Obiols, que deixaven les seves parelles i els seus fills; Lluís Montanyà; Cèsar August Jordana, la seva dona, Aurora Benet, i els seus fills, Joan i Núria Jordana, i, per últim, Miquel Joseph.

Pau Vila, Xavier Benguerel i la seva dona (que van deixar els seus dos fills, que retrobarien a Perpinyà mesos després), Domènec Guansé, Sebastià Gasch, Alfons Maseras, Josep Roure Torent i un familiar; Magí Murià, la seva dona i els seus fills Anna i Jordi, i Ramon Vinyes.

Font:  http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/716999-la-fugida-dels-escriptors.html
Foto:  ARXIU:   Grup d'escriptos a Roissy-en-Brie, l'octubre de 1939. D'esquerra a dreta, Magí Murià, Obiols, Rodoreda, J. Murià, Mercè Casals, Bartra, A. Murià i A. Romaní.

divendres, 2 de febrer de 2018

Catalunya, nació vernacla | Jordi Salat a Ràdio Crítica




El programa ‘Un repàs a la història’ de Ràdio Crítica entrevista a l’investigador Jordi Salat, autor dels llibres ’Vernaclística’ i ‘Les 4 columnes catalanes’ (Llibres de l'Index). En Jordi Salat ha desenvolupat una teoria sobre la linguistica i sobre el valor de les llengues territorials, les quals també s’anomenen autóctones, naturals, vernacles o pròpies de cada lloc.

Podcast: https://www.youtube.com/watch?v=qp9_7I1U68c