dimecres, 14 de novembre de 2018

Dimecres, arriba un nou sons de prop



Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Tots els audios:  http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

dilluns, 12 de novembre de 2018

Em critiquen


Em critiquen, em diuen elitista.

Puc parlar de tecnologia perquè hi he estudiat i treballat durant més de vint anys. A més, puc parlar de literatura, d’història, de filosofia, de psicologia, de ciència, en especial la física, d’economia i política, és clar, de cinema, de fotografia, de ràdio, de música i de teatre. Podria parlar d’esports, però m’hi nego. Sí que parlaria d’esports, no de competició. 
Doncs, la crítica em ve de gent que sap molt de futbol (vull dir competició), del seu gimnàs i de cotxes esportius cars i quan parla de dones, només parla de la carrosseria perquè una dona amb cervell no és del seu grat. Si gent com aquesta diu que jo sóc elitista i que no tinc temes de conversa...

© El text, Manel Aljama,  la foto, Saray Carrasco 2018


dissabte, 10 de novembre de 2018

Conferència Les migracions occitanes a Catalunya i altres llocs de la Corona d’Aragó


Molt bona conferència de la Doctora Alexandra Capdevila sobre les migracions occitanes a Catalunya que aviat podrem tornar a veure en el canal de Jordi Salat.  Molt ben documentada amb les fonts que disposem, ens va explicar els diversos fluxes migratoris entre els teritoris veïns a banda i banda del Pirineu. Auestes migracions es van produir, segons ens va explicar, entre els segles XV i XVI.

Conferència: Les migracions occitanes a Catalunya i altres llocs de la Corona d’Aragó
A càrrec de Dra. Alexandra Capdevila ( https://independent.academia.edu/AlexandraCapdevilaMuntadas )

Dins del cicle http://www.amicsunescobcn.cat/events/cicle-de-conferencies-occitania-catalunya-i-europa/
A Amics de la UNESCO de Barcelona, el passat 8 de novembre de 2018

#Vernaclisme


dilluns, 5 de novembre de 2018

No saber quan et deixaran anar


Un dels aspectes més cruels de la detenció sense judici i condemna -a diferència de l'empresonament ordinari- és precisament el fet de no saber quan et deixaran anar.

Lluitar amb el diable - Ngugi wa Thiong'o

dissabte, 3 de novembre de 2018

dijous, 1 de novembre de 2018

El viatger



Vaig néixer en un barri de cases d’auto-construcció, fill d’una família d’emigrants. Sí soc de la generació de “baby-boom”, la que un personatge sinistre d’un partit polític encara més sinistre vol fer seva. Ben lluny de pensar com ella, des de fa anys, escric només en català i col·laboro activament amb totes les organitzacions culturals en defensa del català que puc.  Ho tinc clar. Ho tinc ben clar des del 2010. 

No és això el que vull parlar. Recordo la primera vegada que vaig poder viatjar a l’estranger. Va ser un viatge a Londres. Anava en grup i quan ens van fer la pregunta “sois españoles”, es va fer un silenci, llarg com una fulla d’espasa.  Vist amb la perspectiva dels anys, no crec que la totalitat dels integrants del grup fossin independentistes, el que sí que teníem ben clar era que si dèiem: “no, somos catalanes”,  ens portaria problemes. No feia gaire, havia escoltat i patit el significat de “polaco”.  I parlo de 1984. Sembla que ha passat molt de temps, però no, tot està igual que al 1975.   Què vam respondre?   Doncs, “somos de Barcelona”.  Era la resposta habitual davant de preguntes com aquesta. I si insistien i ens volien associar amb els toros, llavors sortia “no españoles no, catalanes”.
“Somos de Barcelona” era la resposta políticament correcta per a molts que teníem ben clar que no érem espanyols.

Sabadell, 19 d’agost de 2018

dissabte, 27 d’octubre de 2018

Sons de prop, per a escoltar com vulguis



Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Segon programa (24-10-2018): http://www.montcadaradio.com/#!/programs/sonsdeprop/montcadaradio_podcast_1544

Programa inici de temporada (17-10-2018): http://www.montcadaradio.com/#!/programs/sonsdeprop/montcadaradio_podcast_1511
 


Link http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

divendres, 26 d’octubre de 2018

La lectura és per a la ment


Reading is to the mind what exercise is to the body.
La lectura és per a la ment, el que l'exercici és per al cos.

Joseph Addison

dimecres, 24 d’octubre de 2018

Jaume I i les seves dones


L'escriptora Maria Carme Roca va donar un repàs complet sobre la figura històrica i humana de Jaume I. Com a dona, escriptora i historiadora no va deixar de banda l'aspecte més humà del personatge: les dones. Tot i que d'aquell temps és molt poc el que ens arriba pel que fa a les dones, gràices als contractes, actes i cartes que ens conserven, ens podem fer una idea aproximada i així ho va fer l'autora en el seu llibre: "Les dones de Jaume I". 

L'escriptora ha estat guardonada aquest 2018 amb el Premi Prudenci Bertrana.

Conferència: El rei Jaume I, un occità  conqueridor i home d’Estat.
A càrrec de l’escriptora Maria Carme Roca autora del llibre “Les dones de Jaume I”.

Dins del cicle http://www.amicsunescobcn.cat/events/cicle-de-conferencies-occitania-catalunya-i-europa/
A Amics de la UNESCO de Barcelona, el passat 18 d'octubre de 2018

#Vernaclisme

dilluns, 22 d’octubre de 2018

Allò que ha estat descobert


A capacity, and taste, for reading gives access to whatever has already been discovered by others. 
Una capacitat i un gust per a la lectura dóna accés a allò que ja han estat descobert per altres persones. 
—Abraham Lincoln

divendres, 19 d’octubre de 2018

Conferència Occitània, Catalunya i Europa per Jordi Salat




Conferència: Què és Occitània: geografia, història, personatges,  llengua, temes culturals, simbolisme de la bandera, relacions amb Catalunya i Europa. Occitània, bressol d’un ideal d’Europa?

A càrrec de Jordi Salat, Coordinador Cercle d’Iniciatives Occitano-Catalanes (CIOC)

Lloc: Amics de la UNESCO de Barcelona

Dia: 4 d'octubre de 2018

Més informació per a la resta de conferències dels Amics de la UNESCO de Barcelona: http://www.amicsunescobcn.cat/events/cicle-de-conferencies-occitania-catalunya-i-europa/

#vernaclisme

dimecres, 17 d’octubre de 2018

Comença la temporada de Sons de Prop



Avui comença  a Montcada Ràdio, 104.6 de la FM i també per Internet en http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop 
on pots escoltar o descarregar el programa

Sos de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Els dimecres de 2/4 de 8 a 9 del vespre i repetició dissabte a les 11.30 del matí.

Link http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

dimarts, 16 d’octubre de 2018

UN ANY


El post d'ahir, pot servir: "Espanya no és homologable", l'article amb què inicio la meva col·laobració a la revista La Tortuga Avui.  De fet, d'aquest article, ja en tinc una segona versió, fins i tot, puc fer un llibre!

No sé dir-ho d'una altra manera:
Un sol CV dels empresonats i exiliats val per tots els del govern de l'estat i jutges i fiscals sota sospita.

És una aberració tenir persones innocents a la presó, cantants condemnats, paiasos i actors encausats, càrrec electes exiliats. El final d'Espanya no pot ser més esperpèntic.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

Espanya no és homologable




Com dic al títol, Espanya no és homologable amb cap democràcia moderna i ni molt menys amb cap estat de dret. Dir això, pot semblar fort, però amb presos polítics, càrrecs electes exiliats, cantants condemnats, artistes prohibits i multats, violadors en llibertat, etc. queda ben clar que tot això, com diu Jordi Domingo de Querellants per a la República, és “un gra en el cul d’Europa”

I Europa? Abans de seguir, cal que fem una diferència entre l’Antic Mercat Comú i la Unió Europea que van parir Delors, Kohl i Felipe Gonzalez.  El primer, era una invent que permetia la lliure circulació de mercaderies amb polítiques socials per a frenar el comunisme. Per contra, aquesta Unió Europea és un gran nyap burocràtic on han volgut copiar el model americà, sense tenir en compte que la “vella Europa” està formada per nacions, molt més antigues que els estats i amb cultures i personalitats pròpies, diferenciades de la dels estats.

En cap cas, però, a Europa es persegueix la gent per delictes com el de sedició i rebel·lió. No oblidem que a la Constitució, la pena de mort té una esmena (o un pedaç): “salvo lo que dispongan las leyes militares para tiempos de guerra”. Sí, és una constitució justeta per a poder formalitzar l’ingrés al Mercat Comú:  majoria d’edat, partits, sindicats i associacions, pena de mort “abolida”. Llestos, ja és un estat membre!

I així, van quedar pendents de reformar l’administració pública i la justícia. Sí, han posat ordinadors, en sóc testimoni, però no han canviat els procediments i no han suprimit la burocràcia. Les autonomies no han esborrat les “Delegaciones Ministeriales”.  El model autonòmic de “Café para todos” no ha significat més que un increment de la despesa pública i molta menys eficàcia, és a dir, menys diners d’impostos que es retornen al ciutadà. Hi ha regions, on una franja d’entre el 51% a 61% dels que treballen, ho fan a l’administració i no vull dir que siguin ni mestres ni infermers.

Tampoc no van canviar la Llei Hipotecària. I això sí que no s’homologa ni amb països del tercer món. També ens cal omplir sol·licituds i facilitar dades als que les tenen, per a rebre drets i prestacions, com ara una pensió, quan als països avançats, fa molts anys que no cal fer-lo. No es diu control, es diu eficàcia administrativa.

No parlaré de l’època gloriosa de la construcció, però un cop d’ull a les obres públiques a mig acabar, els aeroports fantasmes, les estacions d’alta velocitat en llocs insospitats, les rotondes ornamentades amb obres de dubtós gust i les autopistes deficitàries, ens fan constatar que seguim a l’any 1870, com a moment més proper.  1870 va ser l’any que Jules Verne publicà “De la Terra a la Lluna” on dedicava un paràgraf a Espanya i la ciència.  Els espanyols que manen, ignoren que són els cotxes els que porten les carreteres i no a l’inrevés.

Tampoc no és homologable ni democràtic, que un càrrec electe, com J.A. Aznar, es negui a rebre a un altre càrrec electe, com per exemple Ibarretxe. Els votants, l’oposició ho va permetre. No passava res. I l’era Zapatero?  El mateix. Si bé, va aprovar lleis com la del matrimoni de parelles de fet, va obviar la memòria històrica i en temes com la Llei Antitabac o la TDT (televisió digital terrestre), va ser molt “espanyol”, un cop més. Fem memòria: a Europa es va decidir fer fora el tabac dels establiments comercials. De fet a molts llocs, això ja era així i des de feia anys. El nyap va ser fer creure als propietaris de bars que podien fer dues zones amb una senzilla reforma del local, quan això a Europa ja no estava homologat. I pel que fa a la TDT, van autoritzar tants canals de TDT que van ocupar una banda de freqüències destinada a la 4G...  I ho sabien. I es va haver de rectificar per “homologar”.

País de contrastos on es publiquen més títols que Alemanya i en canvi, es llegeix menys que a Ruanda. Espanya és el país d’Europa on el diari més difós és El Marca! i entre els deu primers periòdics en difusió diària, n’hi ha quatre que són esportius. La premsa esportiva és un “fet diferencial” espanyol. Si bé, a Anglaterra, per exemple, existeix premsa “popular” com The Sun o The Guardian, aquest diaris, són generalistes i mantenen columnes d’opinió i articles de cultura. Ben diferent dels diaris espanyols que només parlen d’esport o de futbol durant els set dies de la setmana.

Deixem de banda els espectacles violents i els toros. Aviat, els prohibiran per imposició europea i no per la gestió dels governants espanyols. Que vinguin de fora a resoldre temes interns, és una altra constant d’Espanya. 

Aviat, els títols universitaris d’Espanya no es podran homologar, com ja passa amb els de la República Dominicana o Veneçuela. També deixo de banda la norma que obliga a determinat tipus d’empresa a passar primer per Madrid, abans d’establir-se al territori on volen fer la seva activitat.

I en què es pot homologar Espanya?  Els telèfons mòbils. Com els països amb pobresa cultural on manquen pensadors i qui llegeix, llegeix traduccions, creuen que copiant la tecnologia més moderna com la telefonia mòbil (en temps del dictador era la televisió) és suficient per a estar a l’altura dels països rics amb més alts nivells de benestar.

Manel Aljama
Escriptor, Comunicador, Promotor de lectura i Formador de Noves Tecnologies.

Publicat al número 71 (octubre 2018) de la revista La Tortuga Avui