Dividida en cinc escenes, dos per la presidents i dos més pel president. La cinquena és l'epíleg.
Per situar-la en una època, veig inversemblant en un país com Austria entre els cinquanta o els setanta del segle passat. L'autor no ho diu, tot i que en parlen del 1934. El gran ídol del president Metternich. Més endavant fa un triplet: César, Napoleó i Metternich. La situaria just abans de l'arribada del feixisme, quan l'esglèsia i l'alta burgesia fan front comú contra el comunisme i o l'anarquisme.
Pot ser aplicable a la realitat de l'estat espanyol d'ara: a mans d''un govern de palla al servei de les companyies més grans, les del IBEX 35. De fet, es fan al·lusions a Espanya i Portugal, dictadures del sud i amb els braus com a referent «cultural»:
«No es permeten el luxe de tenir els anarquistes
senyors
Aquí tenen tantes presons
que la tranquil·litat i l'ordre
estan garantits» (pg. 157)
Veig una crítica a l'alta burgesia que del braç de l'exèrcit i l'esglèsia van facilitar l'accés dels totalitarismes entre la Primera i la Segona Guerra Mundial al segle XX a països com Austria, Alemanya o Itàlia.
Foto: Francesc Orella (El president) Rosa Renom (La presidenta) per la representació del TNC a novembre 2014
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.