dijous, 5 d’abril de 2012

L'art de novel·lar la història


Organitzat per Editorial Meteora i Casa del Libro
Moderador: Jordi Fernando
Ponents: Maria Carme Roca, Albert Salvadó, Xulio Ricardo Trigo

Segons els ponents, la novel·la històrica va enmig de la història formal (assaig) i la novel·la realista, de creació fantasia. Així, llibres tan diversos com el Gènesi, L'Odissea, La Ilíada, en podrien ser novel·la històrica. També els llibres de cavalleries, passant pel segle XIX (Tolstoi) fins arribar al segle XX amb clàssic que servidor ha vist primer en el cinema: “Sinoé el egipcio” i “Ben Hur”.

Així, els participants en un bon ambient van deixar anar les seves opinions coincidents i contradictòries: “documentar i saber què ha passat” (Maria Carme Roca), “tenir un rerefons per reconèixer llocs d'interès" (Xulio Ricardo Trigo), “quan més lluny viatges cap el passat, més lluny viatges cap el futur" (cita de W. Churchill segons Albert Salvadó).

I què és una novel·la històrica?
Quina és la diferència amb un “manual” d'història. 
Albert Salvadó  ens va deixar un bon exemple:
  • HISTÒRIA:  “el rei va morir i poc després va morir la reina”
  • NOVEL·LA:  “el rei va morir i poc després va morir la reina, de pena”
I afegí: “sentir, donar algun element que provoqui l'empatia del lector”. Xulio R Trigo en cavi sosté que “s'ha d'anar més enllà de mesurar les pedres i donar unes dades fredes”.

Sovint o gairebé quasi sempre, la història està escrita pels guanyadors. Així, Jaume I, el conqueridor ho era només de Mallorca i València quan en realitat la seva fama “arribà fins a Mongòlia”, segons Albert Salvadó.

Maria Carme Roca, afegí, que a més, una història “s'ha de recolzar en un bona selecció de personatges i a més te l'has de creure”. "Molt sovint es descobreix un personatge històric ben diferent del que ens han explicat, com per exemple Violant de Bar". Gràcies a això, "pot ser versemblant".

Després el debat va anar cap a la tècnica (primera persona, documentació) i va finalitzar perquè no hi quedava més temps. Crec que ha estat un magnífic i enriquidor debat on no ha hagut un vencedor sinó que totes les idees exposades són vàlides.

Calen debats com aquests i amb més freqüencia. Ja estem massa saturats de publicitat i televisió. Servidor no va llegir ni "Ben Hur" ni "Sinoé" perquè va veure abans la pel·lícula. En canvi, quan va llegir "Història de la Química" d'Asimov va veure que allò no era exactament un llibre d'història, era quelcom més... potser un intent de novel·la? potser.

Manel Aljama (abril 2012)

8 comentaris:

  1. Hola Manel.
    De vegades quan es novel-litza l´historia li donen un tó més romantic.
    I cada persona la veu d´una manera, només cal escoltar quan parlen de la Guerra Civil, hi varen haber-hi victimes a les dos bandas.
    Parlan d´un altre tema,ahir vaig acabar de llegir "Criadas y Señoras" i a més a més m´he comprat la peli.
    Tant el libre com la peli, m´hen agradat molt, perque tenen el mateix argument o sigui que la peli no cambia rés, només ho condensa.
    Ara començaré un d´Isabel allende que fa temps que el tinc que es diu LA ISLA BAJO EL MAR.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
  2. Ahir va ser una tarda especial. M'ho vaig passar...
    Gràcies al Jordi Fernando i a la Dolors Sarries per l'organització de la taula l'Art de novel.la la història.
    Gràcies a la Mari Carme I al Xiulio, dos grans companys de taula que van aconseguir que fos un acte de molta altura.
    Gràcies a tots els assistents.
    Gràcies al Josep i al Manel per les seves fotos i els seus cometaris.
    I gràcies a la Casa del Llibre per oferir-nos un marc tan adient.

    ResponElimina
  3. Molt bona ressenya d'un acte en què ens vam sentir en la millor companyia, gràcies a tots els assistents!

    ResponElimina
  4. Manel, ets un crack! Gràcies a editorial Meteora per organitzar aquest acte i a tots els assistents per la vostra companyia.

    ResponElimina
  5. Bones vibracions i un debat interessant en la millor companyia. Una vesprada de luxe!

    ResponElimina
  6. Manel, quina crònica més maca que has fet de l'acte d'ahir. Això és la història de la "història" d'ahir. I romandrà per sempre més! I no has novel·lat, eh? Han fet de cronista!
    Gràcies per ser-hi, per acompanyar-nos-hi i gaudir amb nosaltres.

    ResponElimina
  7. Avui he fet una passejada pel teu bioc i com sempre m’ha agradat. No coneixia la teva habilitat com a cronista, dominis molt bé aquest art, has reflectits l’acte d’una manera singular i real , molt interessant.
    Raimunda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Raimunda, gràcies per la visita i pel comentari, de debò em fa molt feliç.
      Ja no penjo contes en el bloc perquè em quedo sense ells si vull anar a un concurs.. Així que penjo articles genèrics sobre literatura o algun conte ja publicat que he arreglat. Ara estic acabant (es fa lllarg) un novel·la i ja he començat una altra que portaré a concurs.
      Escirure és el que tota la vida m'ha agradat però no sempre he pogut ;)
      Ara, a més de bloc, em pots trobar al facebook. Bé, és com un bloc de blocs.
      Una forta abraçada!

      Elimina