dilluns, 30 d’abril de 2012

Barcino de Maria Carme Roca


He conegut els llibres de Maria Carme Roca amb "Escollida pels déus". Em va agradar molt. Quan dic que un llibre m'agrada molt vull dir que després d'haver-lo llegit, allò que has viscut en les pàgines forma part del teu cor i intento llegir més llibres del mateix autor. Sé que és difícil que d'un mateix autor t'agradi tot.  Amb Maria Carme Roca això és possible i no sóc l'únic que ho diu. Als seus llibres hi trobem: història ben documentada, amor, passions humanes, intrigues, bons, dolents molt dolents, de la vida, del pas del temps, de la mort, és a dir, elements de novel·la, de bona novel·la, també però trobem didàctica, petits detalls de la vida quotidiana i també dones intel·ligents, dones manaires (matrones!) i també pragmàtiques.

Fins ara, m'he llegit poc: "Escollida pels déus", "Intrigues de Palau", "Qui és el de la foto", "La ciutat oblidada", "Barcino" i "Un drac amb massa fums"  però suficient per dir que són llibres escrits amb entusiasme, amb professionalitat, amb amor, amb esforç, amb... la llista de paraules és llarga.  Per sort, no sóc l'únic que té aquesta opinió i és un bon senyal que diferents ressenyes diguin més o menys el mateix, és clar, amb paraules diferents.

"Barcino" està tan ben escrita que t'oblides de seguida que està narrada en primera persona. Et fiques en una història que et fa llegir-la d'una tirada. És novel·la històrica rigorosament documentada i com he dit abans, és també un llibre didàctic. Ens ofereix uns apunts breus per situar el lector en el context històric. Més endavant no falten les explicacions acurades de detalls de la vida quotidiana i/o notes a peu de pàgina:

“Empràvem un estilet de bronze, l'stilus que tenia a l'extrem una espàtula per esborrar el s'havia escrit i aplanar un altre cop la cera. Les diverses tauletes s'unien amb un cordó que es passava per uns orificis fets pràcticament al caire. El conjunt de diverses tauletes es deia codex. Quan s'hi escrivien cartes, es lligaven amb un cordó i al damunt s'hi posava segell.”

I és també un llibre d'aventures i de rivalitats molt masculines: la gelosia entre germans, els jocs, els amics, les dones, les quadrigues, etc. L'autora es fica i molt bé dins la pell masculina. Aquí, les ofrenes i les oracions les fan les dones i "ell" s'ho mira:

“Jo no el podia sofrir, l'encens, i no entenia que als déus els pogués agradar aquella pudor de flors cremades”

I l'amor:

“Érem a tocar i un dels seus rínxols negres em va fregar la galta. Em va venir la flaire del seus cabells. La vaig mirar al rostre, bell i serè, i ella, mirant-me també, se'm va acostar i em va oferir els llavis, que vaig besar suaument com si tingués por de fer-li mal.”

Potser no són els fragments més representatius encara que el llibre n'és ple de paràgrafs sencers dignes de menció. I si algú que no l'hagi llegida pensa que allò de primera persona i tal, pot ser previsible, gens previsible, és una novel·la plena de moments emotius que no deixaran indiferent al lector. I com altres llibres d'aquesta mateixa autora, un cop has acabat vols visitar un museu, mirar més documentació i buscar-ne un altre que no hagis llegit...

Fitxa
Columna (Col.lecció Clàssica), 2009 ISBN 978-84-6641-054-0. També en LaButxaca (2011).
http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/barcino_10729.html
En castella amb Ediciones B, ISBN: 978-84-666-4640-6:
http://www.edicionesb.com/catalogo/autor/maria-carme-roca/773/libro/barcino_1749.html

Ressenyes
Els llibres del celler: http://elsllibresdelceller.blogspot.com/2009/06/barcino-maria-carme-roca.html
Terra de Llibres:  http://terradellibres.wordpress.com/2012/03/03/barcino-de-maria-carme-roca/
Aracne: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/05/11/barcino-de-maria-carme-roca/
Culturalia: http://cinelatura.wordpress.com/2010/09/28/critica-literaria-barcino-de-maria-carme-roca/ 
Arraona Romana: http://arraonaromana.blogspot.com.es/2012/12/maria-carme-roca-ens-presenta-barcino-i.html
La web de l'autora: http://www.mcarmeroca.cat/Barcino.htm 

Més informació
Hem heretat la Cultura Romana: http://youtu.be/qliubHTdlJM
"Escollida pels déus" en aquest mateix bloc: http://elviatgerdeleslletres.blogspot.com.es/2011/08/escollida-pels-deus-de-maria-carme-roca.html

Manel Aljama (abril 2012)

2 comentaris:

  1. Hola Manel no he llegit mai a M. Carme Roca.
    Ara pot-ser escolleixi algún llibre d´ella.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montserrat!
      Escriu molt bé i el que és més important, els seus llibres d'història són més que novel·les, són també fonts d'informació amb apunts, notes a peu, etc. Estan ben documentats.

      Elimina