dimecres, 30 de novembre de 2011

Olissipo*


Mentre espero el sopar penso en el temps quan Pessoa visitava aquest cafè. Fins i tot, agosaradament em pregunto si el seu esperit m'haurà encomanat alguna inspiració doncs he vingut tantes vegades que he perdut el compte.  No ho sé. Ni tampoc em posaré trist si no és així. Sempre m'han dit que Lisboa era ciutat trista. Potser. No, no, crec que no és cert. Té una llum especial, un aire diferent. El tòpic deia que era una país decadent i ple de "saudade". Una paraula que em van ensenyar que no tenia una traducció acurada fora de Lusitània. Bé, la "saudade" potser continua i Lusitània és ara una franquícia de cafeteria de menjar ràpid. Tant se val, sempre que puc vinc al barri antic i miro "las montras" de les "livrarias" i observo també la gent. Sí, encara avui ho sembla, això de la "saudade". Serà La crisi. Ha estat vexada, robada. Sense adonar-se'n han tornat a l'antic règim. Això, però no només a Olissipo, sinó a tot el món occidental.  

Malgrat la crisi, malgrat el rescat, encara té una llum especial i la cultura, ai, la cultura, dos viatges amb un mes de diferència i en tots dos he trobat dues fires de llibres en una estació moderna i cosmopolita...

Manel Aljama (novembre 2011)
Olissipo: nom romà donat a Lisboa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada