dimarts, 27 de setembre del 2011

Llibres a l'estil Dan Brown


Sovint es fica en el mateix prestatge novel·la històrica i aquest tipus de literatura. Crec que no és just. La novel·la històrica és una tipus de litearatura que guarda certa connexió amb la història i intenta tenir certa versemblança més o menys subjectiva. En tot cas, l'estil d'aquest autor és com molt més agosarat: si cal inventar algun fet, descobriment, estri, el que sigui, doncs s'inventa. Tot s'hi val doncs a la fi i la cap és literatura.

Característiques principals: 
  • La línia del temps és com un acordió doncs s'estira o s'allarga a voluntat de l'escriptor. Això en un bon llibre costa de percebre però aquí, en aquest tipus de novel·la es nota molt. 
  • Res de versemblança o fidelitat als fets: molta imaginació i de vegades delirant. Per exemple, si convé fer lluitar Napoleó contra Ramses II, doncs es fa i llestos!
  • El pot llegir qualsevol: frases de sintaxi simple (subjecte + verb + predicat mínim), res de subordinades! A tot això, descripcions superficials a i justes.
  • És a dir, el més semblant a un telefilm.
Voleu provar de fer una història a l’estil Dan Brown? Doncs visiteu aquest enllaç i seguiu les instruccions: http://probar.blogspot.com/  
Podeu obtenir un bon grapat d’arguments per escriure un llibre!

© Manel Aljama (setembre de 1714 o 2011)

dissabte, 24 de setembre del 2011

Content i agraït



Estic content i agraït. Quatre anys sense poder coincidir. Una professora de catellà de primària, que ara ho és a la Universitat de Swansea (País de Gal·les). Al marge de que els meus contes siguin dolents i avorrits, per a mi signfica molt entregar-li el llibre. 


© Manel Aljama (setembre 1714 o potser 2011)

divendres, 16 de setembre del 2011

Riquesa del vocabulari català (collons)

Veieu com és de ric el vocabulari català amb la paraula "collons":



Si el video ha anat molt ràpid, aquí teniu la transcripció:

Si va acompanyada d'un numeral, té significats molt diferents.
  • UN significa car: "val un colló"
  • DOS significa valentia "té dos collons"
  • TRES significa menyspreu "m'importa tres collons"

El verb canvia el significat:
  • TENIR indica valentia: "aquell té collons", però amb admiració pot significar sorpresa: "té collons!", i amb afirmació significa enveja "quins collons que té!" 
  • POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen "va posar els collons damunt de la taula!"
  • ESTAR també significa menyspreu "estàs molt de collons!"
El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
  • El PRESENT indica molèstia o fàstic "No em toquis els collons!"
  • El REFLEXIU significa vagància "s'està tocant els collons!"
  • L'IMPERATIU significa sorpresa "toca't els collons!"

Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
  • A expressa por "acollonit", 
  • DES significa riure "descollonar-se", 
  • UT indica perfecció i satisfacció "collonut"
  • ASSOS indica indolència o abúlia "collonassos". 
 Les preposicions matisen l'expressió :
  • DE significa quantitat "feia un fred de collons" o també èxit "va anar de collons"
  • PER significa voluntarietat "ho faré per collons!"
  • FINS expressa el límit d'aguant "n'estic fins als collons!"
  • AMB indica valor "és un home amb collons!"
  • SENSE indica covardia "és un home sense collons". 
 El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
  • El color VIOLETA significa fred "em van quedar els collons morats!"
  • La FORMA significa cansament "tinc els collons quadrats"
  • El DESGAST indica experiència "en tinc els collons pelats!"
  • La MESURA expressa rancúnia o enfadament "en tinc els collons plens!"
La mida i la posició són importants:
  • La MIDA "els té ben grossos", 
  • La POSICIÓ "els té ben posats"

Però hi ha una mida màxima que no es pot superar "té uns collons com un toro!".
Si s'ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa "li pengen", "se'ls trepitja!".
I també existeix una mida mínima: "de colló de mico".

La interjecció significa sorpresa "collons!" o desengany i quan algú t'emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: "ets un torracollons!".

Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix  la voluntat "ho farem de collons!"
i d'aquí en surten les ordres "em surt dels collons!".

L'estat anímic queda molt ben reflectit. Així,
  • el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, 
  • l'EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!. 

Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: "Quina collonada!", i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: "recollons", quin sopar!.

Finalment, ja que heu tingut la paciència d'escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: "sou collonuts!"


Autor desconegut (circula per internet) 
Editat i arranjat per Manel Aljama (setembre 2011)

dimecres, 14 de setembre del 2011

Esclaus


A la ciutat grega d'Emporion al segle III abans de la nostra era hi havia homes lliures, els que manaven i els esclaus. Els oficis com per exemple joier eren exercits per esclaus. No hem avançat pas tant. Un professional que ha perdut el seu habitatge i té el seu sou embargat, no és en certa manera un esclau? Sortir de l'esclavitud ha estat possible. A principis del segle XX la gent més pobre encara tenia possibilitats de fugir a un altre continent i refer la seva vida. Però, en un món globalitzat on un banc en té tentacles en qualsevol lloc i on tot està connectat, es pot fugir de la mateixa manera? És clar que no.

O fem creu i ratlla o això cada vegada anirà pitjor. Començo a llegir dades d’actuacions que se estan fent amb l'excusa de la crisi que ja van fracassar a la primera meitat del segle XX: retallades, dèficit zero, xenofòbia creixent... tot plegat es va acabar amb una guerra per si algú no ho recorda. Potser una mirada al passat en el llibre de Maria Carme Roca, "Escollida pels déus" (http://www.facebook.com/Escollidapelsdeus), ens serveixi per pensar-hi una mica. Si no l’heu llegit, us ho recomano.

He parlat d'homes, i les dones? Això, en un altre moment...

Foto: portada de "Escollida pels déus" de Maria Carme Roca, Columna

dilluns, 12 de setembre del 2011

Independència difícil però possible.


Si els que pensen seriosament en la independència deixan de banda els seus "egos" i funcionen com un únic grup, el poble català no tindrà qui l'aturi.  En canvi, fent el ridícul amb tres, quatre i fins a cinc formacions separades, lluitant uns contra altres, no anirem molt lluny.

En la fotografia, l'estelada llueix el 10 de setembre en la primera ciutat de Catalunya, Emporion, la ciutat que van fundar els grecs. La visita a Empúries forma part de la 3a visita guiada Escollida pels déus de Maria Carme Roca.

I el mateix onze de setembre un discurs molt intel·ligent:



© Foto i text Manel Aljama (setembre 2011)

dimarts, 6 de setembre del 2011

Així són i no canviaran


Una altre atac a la llengua, el poc que queda d’identitat d’una nació. Quins arguments calen contra una envestida d’aquesta magnitud?  Serveixen les paraules quan per exemple, t’insulten o et fiquen el dit a l’ull?

Els “hidalgos” (paraula que per sort no té un equivalent clar en català i la més propera és “noble” i no vull gastar-la) de la resta de l’estat ens necessiten.  A canvi, ens fan sentir dia a dia, des dels seus mitjans poderosos:   criticats, menystinguts, derrotats, trepitjats, etc. etc.  El tracte més vexatori possible. Per què ens tracteu com súbdits?   deia el encara  tinent-coronel, Macià.

Encaix amb Espanya?  I ara!  On és ara Maragall i el seu federalisme?   Per educació no dic què ha fet el seu expartit de tot això.  Penso que ja no hi queden vies, que ja no hi queden ponts i no pas per voluntat nostra, sinó d’ells. Música de Lluía Llach

Afegit a darrera hora: més 125000 valencians no tindran escola en valencià: http://www.vilaweb.cat/editorial/3925238/125953-alumnes-valencians-families-principat.html

© Manel Aljama (setembre de 2011 o potser de 1714)

dissabte, 3 de setembre del 2011

Més agressions a la llengua


No tenen prou restablint a Franco com a "fill predilecte" o condecorant botxins (en Melilla han donat una medalla a un botxí de Puig Antich), o potser "ficant dits a l'ull..." o fent "embolica que fa fort", que ara a més, una agressió directa a la immersió lingüística avalada per institucions internacionals com un model vàlid d'ensenyament i convivència. 

La immersió lingüística és l'única esperança per la supervivència del català i la única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort a més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa! Enganxa-ho al teu mur si tu tampoc acataràs la sentència del TSJC. 

(Text tret de facebook i portada de la propera modificació de la Constitució Espanyola)
Manel Aljama (setembre de 1714, m'equivocava! de 2011)

dijous, 1 de setembre del 2011