dimecres, 22 de setembre de 2010

Dia de la teta: La mamella catalana


M'ha arribat per email i en format de word.  Tenia preparat una altra dedicada als partits polítics catalans. Ho deixaré per demà o potser demà passat.

La teta catalana, un exemple de generositat

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, tobes, flàcides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.


Consta publicada des del juliol en aquest lloc http://aneuacagar.blogspot.com/2010/07/dia-de-la-teta-la-mamella-catalana.html per Pere Llufa.

4 comentaris:

  1. HOLA MANEL:

    ARA SI QUE NO SE QUE DIR.

    POTSER PERQUE ESTIC A ATENCIÓ PRIMARIA ELS INMIGRANTS.

    PRIMER M´HA FET SONRIURER EL TITOL.

    PERO ARA NO SE QUE DIR LA VERITAT.

    AI DOLÇA CARALUNYA, PATRIA DEL MEU COR, QUAN DE TU S´ALLUNYA D´ANYORANZA ES MORT.- M. CINTO VERDAGUER-

    REB UNA ABRAÇADA DESDE VALENCIA, Montserrat

    ResponElimina
  2. Hola Manel, mil disculpas per no pasar a saludarte.
    Duas raons molt interesants per fer aquest post.;)
    Petons.
    Margot

    ResponElimina