dimarts, 31 d’agost del 2010

¡Festa Major!

 



Ja és festa major
i com cada any,
els nostres gestors
ens han preparat:
aixecada de castells
aixecada de camisa
i baixada de pantalons.
Alegria, alegria
¡que és festa major!

Vaig anar a una web d'un organisme de l'Administració a descarregar els drets dels ciutadans i contribuents i em va sortir això:


A tots us desitjo molta calma en el nou curs...

© Manel Aljama (agost 2010)

dimecres, 18 d’agost del 2010

Les festes de Gràcia


Gràcia era una vila que va ser annexionada a Barcelona durant l'expansió del segle XIX. Les seves festes són un dels pocs elements d'identitat que encara hi queden. Les festes de Gràcia van revifar molt durant els vuitanta del segle passat. Havien proliferat els restaurants, les tasques i tota mena de locals de diversió. Sempre ha estat un lloc cosmopolita: argentins, grecs, libanesos, etc. Després amb la febre olímpica dels noranta l'ajuntament va conegelar les llicències d'apertura de bars. Ja en el segle XXI s'han fet famoses per la presència dels indesitjables de sempre: els qui no es poden representar ni a si mateixos i només s'expressen amb la violència. Any rere any havia entrat en una mena de decadència. Veïns, polítics i organitzacions es culpaven mútuament sense fer-ne res. Amb l'arribada de la crisi tot podia perillar però gràcies al bon seny de les parts i a que la festa ha estat declarada d'interès nacional i cultural, s'ha constituït una fundació que vetllarà pel bon funcionament. El resultat ha estat bo: millor qualitat de les decoracions, menys actuacions per carrer (no tots els habitants de Gràcia fan festa o estan de vacances. Els grups musical s'han quedat a les places. L'horari s'ha reduït concentrant més activitats en durant el dia. Els carrers ja no tenen molts barrils de cervesa. La cervesa es ven als bars.
Malgrat tota modernitat, Gràcia que als anys 80 tenia encara una vaqueria on podies comprar la llet, seguirà sent com un petit poble que no sembla Barcelona.

© Manel Aljama (agost 2010)

divendres, 13 d’agost del 2010

Gainsbourg, héroi i dolent



Hi ha qui diu que Serge Gainsbourg tan sols va ser un fatxenda o potser un macarró. Per a altres un geni, un compositor sense el qual bona part de la música francesa i contemporània no hauria estat igual.

D'origen jueu, lleig i borratxo. Una cosa més havia de tenir perquè les grans cantants i actrius se'l van endur al llit. Els excessos es paguen i va morir fa temps, però encara jove.

Només coneixia aquell "Je t'aime" que es va publicar a Espanya el 1977 (7 anys després). Més endavant, vaig veure que havia compost fins i tot, cançons per a Eurovisió.

El film sobre la vida de Serge Gaingsbourg m'ha semblat molt bé. Han trobat un actor que se li sembla com un bessó. El repartiment també està molt bé i al meu entendre la pel·lícula està lluny de ser un amable biopic. Tot el contrari, fa humà a el geni.

En aquest bloc es pot trobar més informació: http://www.gainsbourgfilm.com/

© Manel Aljama (setembre 2010). Publicat abans a Calaix de Sastre.
© Dibujo: http://www.gainsbourgfilm.com/