H.G. Wells vs George Orwell

 

H.G. Wells vs George Orwell

La Vida Futura (1936)

El film i llibre oblidat de H.G.Wells vs la distopia d’Orwell

Parlem de H.G. Wells i el guió del film «Things to come» de 1936 basat en el seu llibre «The shape of things to come». Aquest film (i el llibre que és difícil de trobar traduït) han estat oblidats. Per què? La meva teoria és que llibres com «Animal Farm», «Brave New World», «1984», «Make room! Make room!», «Do Androids Dream of Electric Sheep?»,«Logan’s Run» i fins i tot, obres anteriors del segle XIX, com «L'Île à hélice» de Jules Verne han pesat molt més. En el moment d'escriure aquest article, podeu trobar el film sencer en la xarxa.

L’Autor

Herbert George Wells (1866–1946) no va néixer en l'elit. Fill d'un jugador de criquet i una serventa, la seva visió del món va estar marcada per la lluita de classes i la biologia. Entre les seves influències podem citar a Thomas Henry Huxley (gran defensor de Darwin), que va ser el seu mentor i la revolució industrial; Wells va viure el salt tecnològic brutal del segle XIX, cosa que el va fer creure que la ciència podia salvar la humanitat... o destruir-la.

La seva obra

H.G.Wells és conegut per «The Time Machine», «The Country of the blind», «The Island of Doctor Moreau», «The Invisible Man» i com no, «The War of the Worlds».

-L'alienígena invasiu: «The War of the Worlds». La versió d'Orson Welles (1938) va demostrar el poder dels mitjans de masses.

-El viatge en el temps: «The Time Machine».

-L'ètica científica: «The Island of Doctor Moreau».

-L'home invisible: Una metàfora sobre la corrupció del poder i l'aïllament.

El film «Things to Come» (1936)

Del film podem dir:

- El control total de l'autor: Wells va supervisar fins i tot el disseny de vestuari i decorats (volia fugir de l'estètica "Metropolis" de Fritz Lang, que odiava per considerar-la poc realista).

- L'arquitectura futurista: Va definir la imatge de la ciutat del futur com un espai net, subterrani i tecnològic (Everytown).

Visions que s'han complert

El film és esgarrifosament precís en alguns aspectes:

-La Segona Guerra Mundial: Wells prediu un conflicte global que comença el 1940 (només va fallar per un any!) arran d'una crisi a Danzig.

-Els bombardejos de civils (abans que Guernica o el Blitz de Barcelona o Londres).

-Pèrdua de tecnologia: Descriu una "època fosca" on la societat torna al feudalisme per culpa de la guerra, una idea base del gènere postapocalíptic.

Per què ha estat oblidada?

Penso que «Things to Come» ha quedat a l'ombra per diversos motius:

1 -L'optimisme tecnocràtic: A diferència d'1984 o Brave New World, Wells creu de debò que una dictadura de científics benevolents és la solució. Avui dia, després del feixisme i l'estalinisme, aquesta idea ens resulta ingènua o fins i tot inquietant (fregant el totalitarisme).

2 -L'auge de la Distopia: Orwell, Huxley i Dick van guanyar la batalla cultural. El públic del segle XX i XXI prefereix històries sobre com la tecnologia ens oprimeix, no sobre com ens salva.

3 -Ritme cinematogràfic: El film és molt discursiu. A la part final, els personatges fan llargs parlaments ideològics que, comparats amb l'acció trepidant de Verne o el suspens de Dick, resulten pesats per a l'espectador modern.

Wells ens va donar les eines per imaginar el futur, però potser no ens va agradar la solució que ell proposava per sobreviure-hi.

Wells (socialista utòpic) vs Orwell (ha fugit del socialisme)

Wells va ser un membre actiu de la Societat Fabiana (socialistes que creien en una evolució gradual, no en una revolució violenta). Era un personatge complex que creia en un «Estat Mundial» dirigit per una elit intel·lectual i tecnològica (científics i enginyers). Per a ell, el socialisme no era només justícia social, sinó ordre i eficiència contra el caos del capitalisme i el nacionalisme.

Mentre Wells era un "vell guardià" de l'optimisme victorià que creia en la planificació centralitzada, Orwell era el fill d'una era que ja havia vist les cicatrius de les botes sobre la cara humana.

La relació entre ells va ser una barreja d'admiració i un xoc generacional brutal. Aquí tens els punts clau d'aquesta «guerra de visions»:

El xoc d'ideologies: Ciència vs. Poder

Wells i Orwell compartien el socialisme, però l'entenien de maneres oposades:

- Wells (L'Estat Mundial): Creia que el nacionalisme era una malaltia i que el món s'havia d'unificar sota una elit d'experts i científics. Per a ell, l'ordre era la salvació.

- Orwell (L'Escrutini de l'Individu): Després de la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola (al POUM), Orwell va entendre que la "planificació" i el "progrés" eren sovint excuses per al totalitarisme.

El 1941 Orwell va escriure un assaig famós titulat "Wells, Hitler and the World State". En ell, Orwell criticava durament Wells per no entendre la naturalesa del mal modern:

Orwell deia que Wells era massa "civilitzat" per entendre el feixisme. Segons Orwell, Wells creia que, com que Hitler no era «científic» ni «racional», no podia guanyar. Orwell li va etzibar que el món no es movia per la lògica de les màquines, sinó per l'atavisme, el nacionalisme i el poder pur. La frase d'Orwell: «El que Wells no pot admetre és que l'home té ànima, i que aquesta ànima pot ser corrompuda pel poder.»

De "Things to Come" a "1984"

Si mires els dos llibres/films seguits, veuràs una evolució tràgica:

1. A Things to Come (Wells): L'Estat Mundial imposa la pau des de l'aire, eliminant els "senyors de la guerra" locals per crear una utopia tecnològica.

2. A 1984 (Orwell): L'Estat (l'Ingsoc) també ha unificat el món (en tres blocs), però ho ha fet per mantenir la guerra eterna i controlar el pensament. La tecnologia (les telepantalles) no serveix per educar, sinó per vigilar.

Wells es va enfadar molt amb Orwell. El va arribar a titllar de "menyspreatable" i li va dir que "llegís els meus llibres abans de criticar-me". Wells moriria el 1946, poc abans de veure com el món s'encaminava exactament cap a la Guerra Freda que Orwell descriuria tan bé.

És fascinant com Wells prediu la forma del futur (el radar, els tancs, els avions, la globalització), però Orwell prediu l'esperit del futur (la propaganda, la vigilància, la post-veritat).

Wells era un ingenu

Crec que Wells va ingenu, perquè, abans que ell, Jules Verne (després dels llibres de viatges que li van donar la fama) ja havia percebut que els avenços científics no es feien servir per a la millora humana, sinó per al poder i control social i fins i tot la història cíclica "L'etern Adam". El seu editor va rebutjar moltes obres com "París segle XX". Verne ja ho havia vist i Wells no.

La diferència entre el progrés (Wells) i el destí (Verne). És fascinant com Jules Verne, sovint encasellat com a autor per a joves, va acabar sent molt més pessimista i, potser, més realista que Wells.

Mentre que Wells es va mantenir fidel a la idea que la ciència ens podria treure del fang (tot i que les seves primeres novel·les eren més ambigües), Verne va viure una evolució inversa.

 

#cinema #llibres

© Manel Aljama (abril 2026)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge: composició amb imatges i cartells dels films citats.

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.
Donació puntual a PayPal / Bizum i subscripcions des de 2 € a les plataformes l'Aixeta i Patreon