Chesterton i «L’home que fou dijous»

 

G. K. Chesterton The man who was Thursday - 1st edition

 

 

G. K. Chesterton i les seves influències

Gilbert Keith Chesterton (1874–1936) va ser un dels escriptors més prolífics i influents del segle XX a Anglaterra.

• Naixement i Formació: Va néixer a Kensington, Londres. Va estudiar a la Slade School of Art, amb la intenció de ser il·lustrador, cosa que va influir en el seu estil literari ple d'imatges vívides i la seva posterior feina com a caricaturista.
• Conversió i Fe: Inicialment, va ser educat en un context unitari, però es va convertir a l'anglicanisme el 1901 i finalment al catolicisme el 1922, fet que va marcar la seva obra amb una profunda defensa de la fe cristiana i la moral tradicional. La seva apologètica catòlica va ser molt influent.
• Estil i Personalitat: Conegut per la seva gran estatura i pes, la seva bonhomia, i un estil de prosa paradoxal, enginyós i ple d'humor, sovint utilitzant la paradoxa per revelar veritats subjacents.
• Ideologia: Va ser un crític acèrrim del capitalisme, el socialisme extrem, i l'eugenèsia. Va ser un dels principals defensors del Distributisme, una filosofia econòmica i social que propugnava una àmplia distribució de la propietat (terres i negocis) entre la població, oposant-se tant al capitalisme de grans corporacions com al socialisme estatal.

 

Influències

Les influències de Chesterton són àmplies i abasten la seva fe, el seu estil i la seva filosofia:

• Robert Browning i Charles Dickens: De qui va prendre l'entusiasme per la vida, l'humor i l'ús de personatges vívids i, en el cas de Dickens, l'interès pels pobres i la crítica social.
• Thomas Carlyle i Matthew Arnold: Va heretar la tradició de l'assaig crític i moralista.
• La Tradició Filosòfica Clàssica: Especialment a través de l'escolasticisme i l'obra de sant Tomàs d'Aquino, la fe del qual va abraçar després de la seva conversió. La claredat i el sentit comú de Tomàs d'Aquino van ser un far per a Chesterton.
• Hilaire Belloc: El seu amic proper i col·laborador, amb qui va desenvolupar i promoure el Distributisme. La seva relació va donar lloc al terme "ChesterBelloc".

 

Obres més destacades (per data de publicació)

Chesterton va ser un escriptor prolífic d'assaigs, poesia, obres de teatre, història, biografia, crítica literària i novel·les.

Any	Títol Original (Traducció)	Gènere
1904	The Napoleon of Notting Hill (El Napoleó de Notting Hill)	Novel·la satírica/fantasia
1905	Heretics (Heretges)	Assaig filosòfic
1908	The Man Who Was Thursday (L'home que fou dijous)	Novel·la metafísica/thriller
1908	Orthodoxy (Ortodòxia)	Assaig apologètic (resposta a Heretics)
1911	The Innocence of Father Brown (La innocència del Pare Brown)	Recull de contes de misteri
1912	Manalive (L'home viu)	Novel·la filosòfica
1922	What I Saw in America (El que vaig veure a Amèrica)	Crònica/Assaig social
1925	The Everlasting Man (L'home etern)	Assaig d'història i apologètica
1936	Autobiography (Autobiografia)	Memòries (Pòstuma)

 

The Man Who Was Thursday (L'home que fou dijous)

 

Sinopsi amb desenllaç

La novel·la es presenta com un thriller metafísic i una farsa anarquista.

• Plantejament: A Londres, el poeta Gabriel Syme, que menysprea l'anarquia, és reclutat per una secció secreta de la Policia i enviat com a espia a infiltrar-se al Consell Central Anarquista.
• Nus: El Consell està format per set membres, cadascun anomenat amb el nom d'un dia de la setmana. El seu líder és el misteriós i terriblement carismàtic Sunday (Diumenge), un home d'aparença colossal i aterridora. Syme aconsegueix ser elegit com a nou membre, prenent el lloc de Dijous.
• Desenvolupament: Al llarg de la novel·la, Syme persegueix Sunday a través de Londres, trobant-se amb els altres membres del Consell: Dilluns, Dimarts, Dimecres, Divendres i Dissabte. En una successió d'esdeveniments absurds, persecucions frenètiques i embolics còmics, Syme descobreix progressivament que tots els altres membres del Consell Anarquista també són policies secrets disfressats, que havien estat enviats (com ell) a infiltrar-se. 
  
  
  • La Gran Revelació: El veritable anarquista era l'original Dijous (un home anomenat Gogol). Sunday els diu: "Sou tots homes bons que han patit". La novel·la conclou amb un Somni o Visió. Es pregunta a Sunday sobre el significat del patiment i per què la justícia ha de ser un xoc. Sunday, que sembla representar la saviesa, la força i possiblement la mateixa Providència o Déu, li pregunta a Syme si alguna vegada va tenir por d'ell, el que sembla implicar que la por i l'aparent mal (l'amenaça anarquista) eren il·lusions creades per provar-los i fer-los apreciar l'ordre i la bondat. El dolent (l'anarquisme) era una il·lusió o una prova creada pel bo (l'ordre), responent directament a la teva pregunta inicial.
  • Desenllaç: Al final, els sis policies (Syme, el nou Dijous, i els altres cinc dies de la setmana) es reuneixen davant l'enigmàtic Sunday en un ball de disfresses surrealista. Sunday es revela com el cap de la Policia Secreta, l'home que els va reclutar a tots (excepte el "Dijous" original, a qui havien de substituir).
   

 

Elements destacables

1. L'Ús de la paradoxa: L'obra sencera és una gran paradoxa. Els anarquistes són policies, i el suposat líder malvat és el seu cap. Chesterton inverteix constantment les expectatives per subratllar que les coses no són el que semblen.
2. Metafísica i Apologètica: Sota la capa d'aventura i comèdia, la novel·la explora qüestions profundes sobre l'existència del mal, el patiment, la por a l'ordre i l'existència de Déu (Sunday és una possible al·legoria de la Divinitat: omnipotent, incomprensible, creador tant de l'ordre com del caos aparent).
3. Crítica a l'Anarquisme i el Nihilisme: L'anarquia no es representa com una revolució política, sinó com a nihilisme i desesperació. El missatge és que el veritable perill és la manca de fe i de sentit.
4. Atmosfera i Estil: Una combinació única de thriller psicològic, sàtira social i fantasia onírica. Les persecucions i les situacions absurdes prefiguren elements de l'"absurdisme" i el surrealisme.

 

 

Novel·les amb què es pugui comparar

La comparació es basa en l'atmosfera de paranoia, la recerca d'una veritat oculta o un govern invisible, i la subversió de gènere:

1. El procés (Franz Kafka, 1925): Per l'atmosfera opressiva i la sensació que el protagonista és atrapat en una xarxa absurda i incomprensible d'autoritats i regles.
2. 1984 (George Orwell, 1949): Tot i ser molt més fosca, comparteix el tema de l'Estat omnipresent i la paranoia. La diferència és que Chesterton inverteix el terror: l'Estat és bo, mentre que en Orwell, l'Estat és la font del mal.
3. Viatge al fons de la ment (Philip K. Dick, 1977): Pel seu ús del món real com a escenari d'una conspiració o una realitat alterada, creant una sensació d'inestabilitat ontològica.
4. Els trenta-nou esglaons (John Buchan, 1915): Per ser un precursor del thriller d'espionatge, amb el protagonista perseguit i infiltrant-se en organitzacions secretes.

 

 

Vigència (la meva tesi)

La vigència de la novel·la sembla perpètua. No caducarà mai perquè tracta amb veritats fonamentals sobre la psicologia humana i el poder:

1. La Creació de l'Altre (El Dolent): La meva idea central ("El suposadament bo inventa un dolent per a demostrar que «ell» és l’autèntic bo...") és el motor de la novel·la i és un mecanisme de poder utilitzat constantment en la política i la diplomàcia (la "fabricació" d'amenaces externes o internes).
2. Paranoia i Confiança: L'obra reflecteix la por moderna a l'organització secreta, la "mà invisible" que mou els fils. En lloc d'alimentar aquesta por, Chesterton suggereix que l'ordre i la bondat són, de fet, els més incomprensibles i misteriosos de tots.
3. L'Absurd i la Veritat: La vida moderna (com la política, les burocràcies) sovint sembla absurda. Chesterton valida aquesta sensació, però suggereix que l'absurd no neix de la maldat sense sentit, sinó d'una bondat massa gran per ser compresa completament (al·legoria de Sunday/Déu).

 

 

Adaptacions de cinema, televisió o teatre

Tot i ser una obra molt coneguda i admirada, ha tingut un nombre sorprenentment limitat d'adaptacions, possiblement per la dificultat de traslladar el seu element metafísic i al·legòric a la pantalla sense que sembli massa surrealista o didàctic:

1. Televisió (1966): Una versió per a la televisió britànica de la sèrie d'antologia Theatre 625 de la BBC.
2. Cinema (2001): Una adaptació cinematogràfica de baix pressupost dirigida per J. K. Amalou, que va rebre crítiques mixtes.

Actualment, l'obra es representa de tant en tant en adaptacions teatrals a petita escala o en dramatitzacions radiofòniques (com la de la BBC Radio 4).

La novel·la és un monument a l'enginy i a la fe, i la teva connexió amb Yes Minister és molt pertinent: les dues utilitzen la sàtira per desvelar les veritats sobre el poder i les seves intrigues, només que Chesterton ho fa a nivell metafísic mentre que Yes Minister ho fa a nivell burocràtic.

 

© Manel Aljama (octubre, 2025)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

Imatge: Coberta de la primera edició de Der Steppenwolf (1927)

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.

Donació puntual
Bizum +34 644 476 163
PayPal: https://www.paypal.com/paypalme/manel863

Subscription to L'Aixeta des de 2 € / mes amb regals (veure condicions): https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/subscriptions