 |
| Photo by Alex Shute on Unsplash |
S'ha dit més d'un cop que la transició
va ser una estafa o una mena de "segona rendició", ho podeu comprovar
en els enllaços d'altres articles d'aquest bloc.
La llei de la
reforma política que va permetre les primeres eleccions "democràtiques"
en quaranta anys es va fer gràcies pacte desigual: a canvi de legalitzar
els partits d'esquerres (PCE, PSOE, PSAN, PTE...)
aquests havien d'acceptar la monarquia i el que és més important,
renunciar a qualsevol reclamació contra els "vencedors" i això
implicava, l'oblit dels milers de morts en les vores de les carreteres
d'Espanya.
D'aquesta manera la dictadura va blanquejar-se del tot i els jutges
del TOP van canviar de nom per Audiència Nacional, els grups
parapolicials que s'havien estrenat amb el líder independentista canari,
Antonio Cubillo
(a qui van deixar en cadira de rodes i el govern de torn amb Martín
Villa, va haver de concedir-li una indemnització), van esdevenir en poc
temps els GAL. Res havia canviat, tan sols que ara hi participaven
partits que en teoria sorgien de la clandestinitat, però que en el fons
han estat ben mesells. Oi que sí?
Res a veure amb la taula de
perdó que va organitzar el bisbe Desmond Tutu on extremistes blancs i
negres van explicar les barbaritats que havien arribat a fer els uns als
altres amb la finalitat de tancar de debò una porta fosca. Tampoc res a
veure amb la guerra civil nord-americana. Mostrar i dur la bandera
perdedora no és cap provocació. És una bandera americana més.
Parlo de "rendició" a Falsa democràcia, Quaranta-cinc anys de la segona restauració (La Soledat del Llebrer), Les oportunitats perdudes,
© Manel Aljama (maig 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.