dimecres, 31 d’agost de 2022

A qui agrada l'estiu?

 


 

No us penseu que l'estiu acabarà el pròxim 23 de setembre, no. Encara queden, segons els meteoròlegs, unes set calorades des les deu que van predir. Sí, van preveure unes 10 i hem fet 3.

La meva teoria és que aquells a qui us agrada l'estiu teniu una o diverses d'aquestes coses:

  • Aire condicionat.
  • Dos mesos de vacances.
  • Piscina o platja a prop.
  • Calers per marxar de vacances.

Oi que  no m'equivoco?

Us deixo amb 9 trucs per dormir millor a l'estiu (quan la calor es torna insuportable),  

© Manel Aljama (agost 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Bianca Ackermann on Unsplash



dilluns, 29 d’agost de 2022

La cultura fa molta por

 


La cultura fa molta por. És una cosa terrorífica per als dictadors. Un poble que llegeix mai serà un poble d'esclaus. Antonio Lobo Antunes

A cultura assusta muito. É uma coisa apavorante para os ditadores. Um povo que lê nunca será um povo de escravos. Antonio Lobo Antunes


(c) Autor infografia: T trobat a Internet

dissabte, 27 d’agost de 2022

Lligats: Lligats del tot

 


Pot semblar el mateix cas: Disposar de centenars de canals de televisió com de llibres d'una biblioteca que no podrem ni atendre (sic) ni llegir ni que busquéssim tres vides de cent vint anys. La biblioteca no ens cobra pels llibres que té, sinó pel llibre que demanem en préstec, mentre que en el cas de la televisió, paguem amb escreix l'oferta de canals que molts amb el parany del futbol han subscrit.

En fa recordar la història de l'escriptora mexicana Rosario Castellanos que circula per la Xarxa:

La dona que es fica en una barca de pesca per escriure en un lloc tranquil. Arriba un vigilant que la vol multar perquè aquella barca té totes les possibilitats per pescar i es troba en una zona restringida. La resposta intel·ligent de l'escriptora: el puc acusar de violació perquè vostè ho pot fer en qualsevol moment.

Si la biblioteca cobrés pels llibres que té i que l'usuari pot llegir, molta gent protestaria, en canvi, paguen sense discutir "la possibilitat" de gaudir (sic) desenes de canals de televisió.

Article relacionat: https://www.manelaljama.com/2022/08/lligats-lligats-al-cable.html

© Manel Aljama (agost 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Imatge d'autor desconegut trobada a Internet

 

divendres, 26 d’agost de 2022

Lligats: Lligats al cable

 


La inversió cultural és la tele, ara a través d'Internet. En alguns estats com Espanya, la majoria de la gent paga una quantitat considerable d'euros per alhora, una connexió a Internet més un paquet de desenes de canals (crec que són uns vuitanta). Algú de debò, ha pensat que paga pel que no fa servir? Hi ha algú capaç de parar atenció a aquesta "oferta"? Amb el futbol (pa i circ) i alguns de sèries o films n'hi ha prou. Es pot tenir internet amb un preu raonable de connexió i es pot subscriure els tres o quatre canals que us agradin amb un preu raonable. Només us cal una petita inversió en un aparell o connectant el vostre aparell de televisió al router per poder gaudir (sic) de la televisió.

Qui ha decidit pagar aquests euros per la facilitat d'integrar mòbil, la televisió i la feina en un "paquet" que li ha semblat fàcil i econòmic, no ha pensat que aquests 80 canals no els podrà veure mai ni que visqués assegut al sofà les vint-i-quatre hores del dia. Paga el que no consumeix.

© Manel Aljama (agost 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Tema musical: Bruce Springsteen, 57 Channels (And Nothin' On) (Official HD Video): https://www.youtube.com/watch?v=YAlDbP4tdqc 

La lletra: https://g.co/kgs/ZpHRZ6  


dimecres, 24 d’agost de 2022

España antes musulmana que rota


 

De "Antes roja que rota" a "Antes mora que rota" (amb Catalunya desfent-se dins)

No hi ha musulmà moderat, ni tampoc digne d'integrar amb el sistema de valors occidentals. Tinc l'experiència d'una organització cultural a qui els musulmans (moderats) exigien que l'interlocutor fos un home. Si era dona, res a fer. També, aquests "moderats" de seguida treuen que el seu llibre ho té tot i no en calen més llibres. Així mateix, puc afegir les declaracions del "moderat" activista que diu que "totes les dones occidentals, tard o d'hora hauran de dur un mocador al cap". D'això, del mocador, cal mirar-lo des d'una altra perspectiva: aquella noia o dona que no vol dur-lo, rep pallisses o la castiguen sense menjar. Em deixo les fuetades. Per dir això, em poden dir islamòfob, racista i per què no, d'extrema dreta. Som-hi, doncs.

© Manel Aljama (agost 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies
© Dibuix de Romée de Saint Ceran trobat a Internet

dimarts, 23 d’agost de 2022

Via Bàltica

 


 

Latvia Estonia Lithuania 23 d'agost de 1989, 600 quilòmetres

Publicat per Manel Aljama (agost de 2022)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge sense autor identificable

dilluns, 22 d’agost de 2022

La nostra por no és cap fòbia - Masih Alinejad @AlinejadMasih #LetUsTalk

 


Així vol la República Islàmica que sigui.
Així vol el talibà i l'ISIS que siguem.
I aquest és el meu veritable jo.
A l'Iran em va dir que si em treia el hijab, el mateix Déu em penjaria fent servir els meus cabells.
Que em farien fora de l'escola.
Que em donarien fuetades.
Que m'empresonarien.
Que em multarien.
Que cada dia, al carrer, la policia de la moral em donaria una pallissa.
Que si em violaven, seria per culpa meva.
Que, si em treia el hijab, ja no podria existir com a dona a la meva terra natal.
A Occident, em diuen que si comparteixo les meves històries, causaria islamofòbia.
Sóc una dona de l'Orient Mitjà i estic espantada per les lleis islàmiques.
Estic espantada per totes les salvatjades que he experimentat.
Una fòbia és una por irracional, però la meva por, i la por de milions de dones que hem viscut sota les lleis de la xaria, a l'Orient Mitjà és RACIONAL.
Així que deixin-nos parlar #LetUsTalk

© Vídeo Masih Alinejad, periodista d'origen iranià @AlinejadMasihh https://twitter.com/alinejadmasih

divendres, 19 d’agost de 2022

No ens alegrem de les victòries - Golda Meir

 


 

We hate war. We do not rejoice in victories. We rejoice when a new kind of cotton is grown, and when strawberries bloom in Israel. - Golda Meir

Odiem la guerra. No ens alegrem de les victòries. Ens alegrem quan es cultiva un nou tipus de cotó i quan floreixen les maduixes a Israel. - Golda Meir

(c) Autor infografia desconegut, trobat a Internet

dilluns, 15 d’agost de 2022

O principal objetivo da educação - Jean Piaget

 



O principal objetivo da educação é criar pessoas capazes de fazer coisas novas, e não simplesmente repetir o que as outras gerações fizeram. Jean Piaget 

L´objectiu principal de l´educació és crear persones capaces de fer coses noves, i no simplement repetir el que altres generacions van fer". Jean Piaget

Per saber més: Jean Piaget, Què és l'educació oberta per Jean Piaget?, Projecte educatiu

Catorze L'escola i la creativitat https://www.catorze.cat/estudi/jean-piaget-escola-creativitat-4-72798/

© Text Jean Piaget, autor de la infografia desconegut.

divendres, 12 d’agost de 2022

Darrere de la foto, una altra foto

 

El 1969, John Lennon i Yoko Ono van realitzar dues protestes contra la guerra passant una setmana al llit. Ho van fer en dos hotels, un a Amsterdam i l'altre, a Mont-real. Els periodistes que esperaven que la parella fes alguna cosa més que seure al davant, van fer moltes fotos. La protesta era contra la guerra i per la igualtat social.

Per saber més: Beds-ins for Peace,    

© Foto sense peu ni autor conegut, compartida en Internet

 

dimecres, 10 d’agost de 2022

Els experts: temperatura ideal per estalviar...

 

Com ha passat sempre en Ñ, un expert (sic) recomana que la millor temperatura per estalviar energia és 29° a l'estiu i 19° a l'hivern... I així, com és costum aquí, fa el corresponent DECRET! Això sí, la gent a casa seva pot fer el que vulgui..., que consumeixi! I la botiga de congelats o la carnisseria o la peixateria? En quins estudis s'ha basat l'expert? 

En cap, perquè com sabem no és expert; ocupa una "plaza" de titulat universitari amb estudis primaris inacabats. Sí, perquè ha fet concursos interns, d'any en any o millor dit de trieni en trieni, fins a arribar a ocupar la seva "plaza" actual. I ben contents! Recordem també quan ZP va interpretar, gràcies a un expert (potser el mateix), la norma europea sobre el tabac en establiments públics i va fer que tothom perdés diners en obres inútils. El mateix expert o potser un altre, va interpretar les directives europees de telecomunicacions i va omplir tot de canals de TDT de molta cultura: porno i tarot! Anys més tard van rectificar quan els van repetir que els canals de TDT ocupaven freqüències de 4G i 5G... Sempre donant la nota, ei, els experts!

Més: L'apagada d'Europa, Com en la roda d'un hàmster,
i la sèrie Franquisme Residual

© Manel Aljama (agost 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Ruthson Zimmerman on Unsplash

 

dilluns, 8 d’agost de 2022

LA SAGNANT TRANSICIÓ ESPANYOLA publicat a Sàpiens

 


 foto

COSES DE LA HISTÒRIA – ANY 2022 – DISSABTE 30/07/2022
31-LA SAGNANT TRANSICIÓ ESPANYOLA
Entre el 1975 i el 1982, 134 persones van perdre la vida, en ple període de transició, en mans dels cossos de seguretat de l’Estat. Pels que com jo han vist i patit a la nostra pròpia pell les càrregues dels “grisos” pels carrers de Barcelona , no ens costa gens ni mica creure aquests fets, ja que els d’uniforme que anaven contra els ciutadans semblaven trets d’una pel·lícula de terror.
Aprofitant un article de Sàpiens que citem al final, mirarem de donar algunes dades:
- Del conjunt de 134 víctimes reconegudes (n’hi poden haver més ignorades), 91 ho foren a conseqüència de trets amb foc real o de pilotes de goma, 38 van caure durant manifestacions i 5 per l’ús de tortures.
- 123 eren homes i 11 dones.
- El registre de víctimes mortals , per anys, és el següent: Any 1975, finals (4) ; 1976 (22); 1977 (26); 1978 (17); 1979 (21); 1980 (16); 1981 (14); 1982 (14).
- Entre el 1975 i el 1982, es van produir 1,5 víctimes mortals, cada mes.
- D’aquestes víctimes, 17 foren a Catalunya, foren catalans o no.
Alguns dels casos més sagnats, posen els pèls de punta, com els que citem tot seguit:
- Francisco Javier Núñez, era un professor de matemàtiques que el 15 de maig del 1977, es va veure immers enmig d’una manifestació a Bilbao, quan anava a comprar el diari amb la seva filla petita. Tot i no estar dins de la manifestació va ser durament colpejat per la policia davant de la seva filla. Però això no va acabar així. Més tard Francisco Javier va anar a posar una denúncia i quan va sortir de comissaria alguns agents ja l’esperaven. El van empènyer dins d’una furgoneta, el van tornar a apallissar i el van obligar a veure una ampolla de conyac i un litre d’oli de ricí que li van destrossar l’estómac. Va morir quinze dies més tard a l’hospital, on fins a vint transfusions de sang van resultar inútils.
- Un altre cas es va produir el 3 de març del 1976, durant la vaga general que va paralitzar Vitòria. Els manifestants es van refugiar dins de l’església de Sant Francesc d’Assís, molts d’ells acompanyats per les seves dones i fills. Sense fer cas d’aquesta situació, la policia va llençar gasos lacrimògens dins del temple, trencant els vitralls de les finestres. Quan l’aire de dins es feu irrespirable, la gent va sortir i allà els esperava un cordó policial. La brutalitat fou tal que de seguida es van produir tres morts de 17, 19 i 27 anys, fins a vuitanta ferits, dels quals dos més van morir als hospitals.
- La víctima més jove va tenir lloc el diumenge 4 de març de 1979, quan els veïns de Parla, una ciutat dormitori que aleshores estava col·lapsada per l’atur, amb carrers sense asfaltar ni voreres, havia sortit al carrer als crits de: “¡Queremos agua!”, farts del carència contínua del preciós element. Els antidisturbis van intentar aturar l’aldarull amb bales de goma i una d’elles va provocar la mort instantània de Ursino Gallego, de 14 anys. A la butxaca del noi es va trobar una entrada per anar al cine aquella mateixa tarda.
- Bartolomé García de 21 anys, va morir pels trets de la policia quan va obrir les portes de casa de la seva cosina, on estava convidat i es va trobar amb un munt de gent que l’apuntaven amb armes de foc. En intentar tancar espantat, va rebre un munt de trets i va morir a l’hospital. La policia va al·legar que l’havien confós amb u terrorista molt buscat. Curiosament, Bartolomé era estudiant de magisteri i ... fill de guàrdia civil.
- Un mort més a Feria (Badajoz) el 25 d’agost del 1980 i el terrible cas d’Almeria on tres joves van ser assassinats i cremats dins d’un cotxe, formen també part d’aquest repertori que no podem estendre més per falta d’espai. Evidentment, cap d’aquests joves tenia res a veure ni amb el terrorisme ni amb la delinqüència . Morts pels efectes del “gatillo fàcil” tan habitual aleshores.
Ara parlarem també una mica de l’altre bàndol. Quin era el pensament dels agents de seguretat que executaven (mai millor dit) aquestes ordres? Per tal de fer-nos una idea transcriurem alguns dels comunicats gravats entre els policies durant els fets de Vitòria, que ja hem explicat abans. Agafeu-vos fort:
- “Que desalojen la iglesia por las buenas o si no, a palo limpio”
- “¿Cómo está por ahí el asunto?”
- Te puedes imaginar, después de tirar más de mil tiros i romper la iglésia de San Francisco”
- “Muchas gracias, buen servicio. Hemos contribuido a la paliza más grande de la historia.”
Per altra part, les dades dels membres de seguretat i tal com van acabar després dels seus actes, demostren clarament la violenta repressió i la set de venjança de molts càrrecs exfranquistes en observar com el règim dictatorial s’acabava. Els números canten quan citem els policies i membres dels cossos de seguretat més directament implicats en la brutal repressió:
- Policia Armada / Policia Nacional : 61
- Guàrdia civil: 59
- Cos general de policia / cos superior de policia: 11
- Policia Municipal: 3
En total 134 agents de seguretat dels quals únicament van ser jutjats, 37. El més trist és que molts d’ells, principalment els comandaments, no van ser condemnats, sinó condecorats o citats per bona conducta i alguns també van rebre remuneracions econòmiques per la seva feina “ben feta”.
El canvi de les actuacions policials no va començar a notar-se fins a l’inici del 1983, després de la gran victòria socialista a les eleccions i quan era ministre de l’interior José Barrionuevo. Malauradament aquest canvi, el va provocar la mort d’un nen de dos anys el 19 de febrer de 1983. El fet va tenir lloc a Valdemojado (Toledo) quan un cotxe, que segons sembla no va fer cas a un ¡Alto! va ser metrallat per la guàrdia civil. Dins del cotxe sols hi havia una humil familia obrera que havia sortit a fer un vol. Com sempre... un trágico error de las fuerzas del orden.
Coses de la Història
Ramon Gasch, publicat el 30 de juliol del 2022
Text i imatge de la revista Sàpiens, d’un article de David Ballester
Imatge: Vuit contra un

divendres, 5 d’agost de 2022

dimarts, 2 d’agost de 2022

Tara, gosseta de quatre mesos desapareguda en Sabadell

 


 

El passat 22 de juliol, la gossa de nom Tara i de 4 mesos d'edat, va ser robada en la botiga Floristeria Segalà del carrer de la Borriana 1-3 de Sabadell.
La gosseta porta xip i el seu robatori ha estat denunciat. La propietària ofereix una recompensa de 500 €.
Si algú en pot aportar alguna informació es prega que contacti amb els telèfons 937 27 82 67 i el 609 887 722.  


dilluns, 1 d’agost de 2022

Societats Avançades

 


 

Gran ciutat: l'empresa constructora enderroca una finca i el mur del voltant on hi ha un mural fet per un artista internacional. Ningú no pregunta res a l'artista i el consistori no diu res. Les protestes fan que contractin aquell artista per a refer el mural en una plaça acabada d'estrenar i batejada amb el motiu del mural.

Arreglat? No! Les societats avançades trien el nom per votació. En un primer moment s'obre un termini per a rebre propostes dels ciutadans. En un segon moment, es fa pública la llista de noms i s'assenyala dia i hora perquè les persones interessades puguin anar a votar. Finalment, en el mateix dia de la votació es fa recompte de vots i surt escollit el nom que tindrà la plaça que hagi obtingut la majoria.  D'això se'n diu DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA.

Estem lluny encara i de fet, no arribarem mai.

© Manel Aljama (juliol 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Element5 Digital on Unsplash