divendres, 28 de maig de 2021

Creuen que les idees són noves... W. Somerset Maugham

W. Somerset Maugham - The Razor's Edge

"I can remember the things I used to say forty years ago. I often hear young people talking about the same things. They think their ideas are new, but I have heard them all before."  
W. Somerset Maugham, "The Razor's Edge"

 

 

"Puc recordar les coses  que deia fa quaranta anys. Sovint escolto joves parlant de les mateixes coses.  Creuen que les seves idees són noves, però les he escoltades totes abans".
W. Somerset Maugham,  "La vora de la navalla"

(c) Gràfic Manel Aljama

dilluns, 24 de maig de 2021

La nova sal

Camp de sal a Tainan (Taiwan) de Timo Volz a Unsplash
 

Durant segles, la sal ha estat l’element econòmic per sotmetre els pobles de territoris ocupats. Després de derrotar-los militarment, trencaven la seva economia obligant-los a comprar allò que és imprescindible al conqueridor. Així ho van fer els grecs, els romans, els borbons (en minúscula, sí, perquè em dóna la gana) i els anglesos a la Índia. El 1930, Gandhi va protagonitzar la “Salt March” (Marxa de la Sal) que va posar contra les cordes els anglesos.

Ara els imperis no fan servir la sal, sinó l’energia i les telecomunicacions. Així, en el cas de l’estat espanyol, una operadora monopolística estatal esdevé un monopoli privat (perquè cau en les mateixes mans que el mantenien des de l’inici de la dictadura). D’aquesta manera, té l’exclusiva de l’oci i de bona part de vot dels espectadors a través del “fúmbol”, “la champions”, la cobertura del telèfon mòbil i un llarg etcètera. Encara visc en territori espanyol i, a diferència d’altres llocs, no puc amb llibertat recomanar que la gent no consumeixi la seva “sal”. Amb rapers a la presó, ja em direu!

Si no hi ha sacrificis, Catalunya no tindrà la independència de manera fàcil. A falta de sal, donar-se de baixa de determinats “serveis” del veí, seria una bona pràctica de resistència. Del concepte “resistència pacífica”, sembla que els catalans només fan “pacífica”, res, res de “resistència”.


Vídeo en castellà sobre la Marxa de la Sal

© Manel Aljama maig de 2021

© Imatge: Photo by Timo Volz on Unsplash
 


divendres, 14 de maig de 2021

El corredor Atlàntic tampoc passarà per Madrid

 

Porto - Photo by Alex Vasey on Unsplash

Publicat al diari Avui del 3 de maig d’enguany: “Portugal manté que l’alta velocitat entre Madrid i Lisboa no és prioritària”. És clar que s’han adonat de l’ensarronada. Els interessos de Portugal passen per una connexió d’alta velocitat amb Porto i de Porto a Vigo, un eix industrial i de mercaderies. L’AVE Madrid - Lisboa té la pinta de l’AVE més espanyol, nul·la rendibilitat i un pretext per guanyar comissions a dojo amb els contactes de manteniment, les expropiacions i les estacions en llocs de difícil accés. Molt espanyol, molt del segle XIX o potser dels temps de “la Armada”. Si mirem el mapa, es veu clar que Madrid vol que Portugal pagui més quilòmetres dels que per extensió té en realitat. Han vist el que a Catalunya fa anys que ho veiem i ho patim.

© Manel Aljama (maig de 2021) 

© Photo by Alex Vasey on Unsplash

 

dimecres, 12 de maig de 2021

El catecisme

Basílique de Notre Dame de Montréal, Canada Photo by Annie Spratt on Unsplash

 

Era la primera vegada que hi entrava. Aquell lloc, de sostre molt alt i dominat per la penombra, feia impressió. Amb els bancs, era molt semblant a l'escola. El noi, però, encara no coneixia el nom dels elements que hi havia dins. Més endavant, va saber que eren columnes que aguantaven el sostre i les figures grotesques, imatges de sants. De moment, el feien sentir esgarrifança.

El van acompanyar fins a una mena d'armari marró fosc i molt estret. S'hi va haver de ficar. Era molt incòmode i hi feia una pudor que deixava l'ambient pràcticament irrespirable. Una mena de reixat de fusta el separava de l'altre compartiment, on, amb prou feines, es podia distingir algú amb ulleres metàl·liques que reflectien l'escassa llum.

—De genolls! —sentí una veu rogallosa des de l'altra banda.

El nen féu com que no havia entès.

—He dit que de genolls! —hi tornà la veu.

—És que em fa mal... —respongué la criatura.

—Agenolla't —cridà la figura fosca amagada darrere l'espirall.

Es va fer un silenci. No va tenir més remei que prosternar-se.

—Com et dius? —el van preguntar amb severitat.

—Miquel —va respondre gairebé amb un fil de veu.

—Miquel què? —apujà la veu.

—Miquel Cargol, senyor.

—Cargol eh? I saps d'on ve el teu cognom?

—No, no senyor!

—Ve de molt antic, de quan les terres d'Espanya estaven envaïdes pels moros. Les famílies pobres i sense terres, que portaven “la casa a coll”, ocupaven els terrenys que els musulmans abandonaven en la seva fugida. Com veus, el cognom ens marca la nostra vida...

Miquel no havia entès ni un borrall de la dissertació.

—Vegem —va tornar a l'atac—. Hauràs fet coses molt dolentes! Explica-me-les!

—Jo... Coses dolentes? No!, no senyor.

—Com que no? Si jo t'expliqués el que va fer el teu avi a la guerra. Ell ja no hi és, però tinc davant al marrec del seu nét. Pagaràs per ell!

—Pagar senyor? Si jo no tinc diners. M'han obligat a confessar-me i no sé què vol dir això de confessar-se! Jo no he fet res dolent...

—Silenci, marrec insolent! Com t'atreveixes a replicar-me?

El capellà sortí del seu compartiment del confessionari i sorprengué el nen tot agafant-lo per l'orella dreta.

—Ai!, em fa mal! —es queixà mentre intentava esmunyir-se del seu captor.

La força d'aquella temible figura negra l'obligava a mantenir-se de genolls. A més, hi va rebre un clatellot. El noi, tot i el mal que sentia, el fità amb ràbia. Hi trobà un dimoni vestit de beat amb una enorme sotana de la qual només podia distingir la llarga filera de botons de cap a peus. Li vengueren basques en sentir la fortor fastigosa de la seva indumentària. A més, va rebre un parell de plantofades i una puntada de peu.

Així, Miquel que mai havia mentit perquè no en sabia, es va veure obligat a dir que odiava la seva germaneta i que envejava molt als nens de famílies benestants del barri. El membre de la comissió "Deixeu que els nens s'apropin a mi", es va sentir satisfet perquè havia confessat un altre marrec.

El noi, confós per haver mentit, per fer tot el contrari del que havia après a catequesi, va desitjar créixer i ser molt fort per poder clavar una pallissa a aquell miserable home de negre. No es va poder sortir, però, amb la seva. Aquell rector va morir d'un atac d'apoplexia en ple sermó el dia de les primeres eleccions democràtiques.

 

© text Manel Aljama, 2012, 2021

© imatge: Photo by Annie Spratt on Unsplash

Publicat al número 99 de la revista La Tortuga Avui 

Publicat en aquest mateix bloc el 2012: https://www.manelaljama.com/2012/05/el-catecisme.html

dilluns, 10 de maig de 2021

Per liquidar les nacions per Milan Kundera

Font Imatge: Bajapiptoa

 

 "Per liquidar les nacions, el primer que es fa és llevar-los la memòria. Es destrueixen els seus llibres, la seva cultura, la seva història. I després ve algú i els escriu altres llibres, els dóna una altra cultura i els inventa una altra història. Llavors la nació comença lentament a oblidar el que és i el que ha estat. i el món circumdant l'oblida encara molt abans "

De El llibre del riure i de l'oblit, Milan Kundera

En parla: https://steemit.com/spanish/@cristiancaicedo/milan-kundera-y-la-remocion-de-la-memoria-el-caso-venezuela

divendres, 7 de maig de 2021

Paulo Coelho perseguit

 

Paulo Coelho perseguit per Allan Poe, Stephen King i Lovecraft

Autor: sense autor conegut, repartit per les xarxes socials

dimecres, 5 de maig de 2021

L'odi de la ignorància - Galileo Galilei


"De todos os ódios, nenhum supera o da ignorância contra o conhecimento"
"De tots els odis, cap no supera el de la ignorància contra el coneixement"

  Galileo Galilei

Font imatge: Internet

dilluns, 3 de maig de 2021

Barcelona sense presses: la ciutat negra de Carvalho i Méndez


Carvalho i Méndez s'han patejat la ciutat perseguint criminals en dotzenes de llibres. Hem volgut saber què queda a la Barcelona actual dels escenaris d'aquests dos personatges. Ens ha ajudat qui més en sap: en Paco Camarasa. 

Carvalho i Méndez han pateado la ciudad persiguiendo a criminales en docenas de libros. Hemos querido saber qué queda en la Barcelona actual de los escenarios de estos dos personajes. Nos ha ayudado el que más sabe: Paco Camarasa.  

Vídeo de 2010 de bcn.cat amb Paco Camarasa, llavors Negra i Criminal de la Barceloneta.

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=ZpO5x7xGXHk