 |
| Camp de sal a Tainan (Taiwan) de Timo Volz a Unsplash |
Durant segles, la sal ha estat l’element econòmic per sotmetre els pobles de territoris ocupats. Després de derrotar-los militarment, trencaven la seva economia obligant-los a comprar allò que és imprescindible al conqueridor. Així ho van fer els grecs, els romans, els borbons (en minúscula, sí, perquè em dóna la gana) i els anglesos a la Índia. El 1930, Gandhi va protagonitzar la “Salt March” (Marxa de la Sal) que va posar contra les cordes els anglesos.
Ara els imperis no fan servir la sal, sinó l’energia i les telecomunicacions. Així, en el cas de l’estat espanyol, una operadora monopolística estatal esdevé un monopoli privat (perquè cau en les mateixes mans que el mantenien des de l’inici de la dictadura). D’aquesta manera, té l’exclusiva de l’oci i de bona part de vot dels espectadors a través del “fúmbol”, “la champions”, la cobertura del telèfon mòbil i un llarg etcètera. Encara visc en territori espanyol i, a diferència d’altres llocs, no puc amb llibertat recomanar que la gent no consumeixi la seva “sal”. Amb rapers a la presó, ja em direu!
Si no hi ha sacrificis, Catalunya no tindrà la independència de manera fàcil. A falta de sal, donar-se de baixa de determinats “serveis” del veí, seria una bona pràctica de resistència. Del concepte “resistència pacífica”, sembla que els catalans només fan “pacífica”, res, res de “resistència”.
Vídeo en castellà sobre la Marxa de la Sal
© Manel Aljama maig de 2021
© Imatge: Photo by Timo Volz on Unsplash
