divendres, 23 d’abril del 2021

Sant Jordi 2021


Presumim de ser un poble culte, si més no, una mica més culte que el poble veí..., però la realitat, potser no és tan diferent. Als clubs de lectura, la majoria dels membres són dones. Hi ha molt interès a escriure i els tallers d'escriptura que organitzen biblioteques i particulars es multipliquen per tot el territori.

Arriba la data del santoral cristià: "Sant Jordi" i el que era la simpàtica festa del llibre i la rosa (que fins i tot, van copiar els japonesos), ha esdevingut una fira on les grans editorials aboquen totes les novetats, com si els llibres fossin "novetats" d'aquelles de les botigues de gèneres de punt. En el cas de Catalunya, aquest 2021 ens arriben llibres escrits per presos polítics, per familiars de presos polítics, per polítics, per gent de RAC1, per meteoròlegs, per futbolistes, per cantants, actors i gent diversa que acostuma a explicar les seves misèries en televisió.  Vull deixar clar que tothom té dret a escriure i publicar el que cregui, només faltaria. També val a dir, que el públic que va a comprar el nou llibre del famós o famosa de torn en castellà, no comprarà mai cap altre llibre, són mons diferents. I parlo de comprar, no pas de llegir!

D'altra banda, que un indocumentat mig analfabet es presenti a signar exemplars d'un llibre que queda ben clar que no és l'autor, transmet la idea tan espanyola que "escriure ho fa qualsevol, que és molt fàcil i no té cap mèrit" i que va associada a aquesta altra: "la cultura no val res". I per acabar-ho d'adobar, els periodistes escrivint una crònica de la jornada…, esportiva?, amb paraules com "guanyador" o "gran derrotat". Tenim el que ens mereixem?

Els últims quinze o vint anys, Sant Jordi ha esdevingut un espectacle que pot satisfer la caixa de les grans editorials, però que res té a veure amb LECTOR, amb el LECTOR que LLEGEIX LLIBRES TOT L'ANY, malgrat l’esforç d’autors i d’editorials independents.

© Manel Aljama, escriptor i comunicador (abril de 2021)
© Imatge Fondevilla (publicada abans a El Viajero de las Letras) 


 

dimecres, 21 d’abril del 2021

La Soledat del Llebrer relacionada en La Collita 2020 de la Biblioteca La Bòbila


Content! Relacionat en la Collita 2020 de la Biblioteca de la Bòbila. Podeu descarregar el document aquí: http://bobila.blogspot.com/2021/04/collita-2020-novella-negra-i-policiaca.html
 

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

dilluns, 12 d’abril del 2021

divendres, 9 d’abril del 2021

El gegant amb peus de fang

Euro Photo by Tabrez Syed on Unsplash

 

Hi ha qui confon el Mercat Comú amb la Unió Europea. Res a veure si qui llegeix aquest article pensa que són el mateix. Doncs, no.  El Mercat Comú es va crear al final de la Segona Guerra Mundial amb la finalitat d’establir un capitalisme social per tal de frenar el creixent comunisme en bona part d’Europa. Era un mercat i en “comú”, només tenia la lliure circulació de productes agrícoles, és a dir sense cap aranzel.  I va funcionar força bé, tant que fins i tot Gran Bretanya s’hi va afegir el 1973.

La Unió Europea és una altra cosa. És un intent de fer els Estats Units d’Europa. Un invent de Delors, Khol i Felipe González. Un artifici. Unien els estats ignorant que Europa la formen pobles, nacions i regions que viuen per sota dels estats, molts d’ells creats entre els segles XVIII i XIX. Potser la X dels GAL va pensar que així solucionaria el problema regional de l’estat més artificial de tots: Espanya!  

Qui no recorda el nyap de la unió monetària?  L’únic estat que va guanyar va ser Alemanya amb el canvi 1:1. Res a dir, perquè ells eren solvents. Els altres van patir d'inflació i més d’un aprofitat que va apujar els preus canviant la coma de posició. Per exemple, un paquet d’higiènics femenins que costava unes 280 PTA. va passar a 2,80 €, això d’un dia per l’altre.  Parlo de l’estat espanyol, però també a França van patir, no tan fort, però ho van patir. Els ciutadans holandesos, sempre ells, es van adonar de l’ensarronada i van rebutjar la “Constitució Europea” que tant pregonava l’expert en economia Zapatero…

Els estats estan en crisi. Les regions després de gairebé dos segles, reclamen el seu dret a ser i Itàlia, Alemanya, França comencen a veure les esquerdes de tot plegat. Amb el Brexit i amb el cas català es veu molt clar que tot plegat era un gran nyap i que el Mercat Comú ja anava bé.

 

© Text: Manel Aljama, 7 d’abril de 2021
© Imatge: Photo by Tabrez Syed on Unsplash

 

dilluns, 5 d’abril del 2021

Allò que val és la consciència



Allò que val és la consciència, de no ser res si no s'és poble. 

Vicent Andrés Estellés