Recordant "Vull ser lliure" de Xesco Boix

---

Lletre i dades en l'article dedicat als 50 anys (1968-2018) de l'enregistrament. http://www.enderrock.cat/noticia/16792/clam/vull/ser/lliure/xesco/boix/compleix/50/anys

Link Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=_ueLSmBw0jU

Cristianisme vs Comunisme

Several Matryoshka Dolls

 

Sempre s’ha dit que el comunisme ha estat contrari a les religions, en especial la catòlica. El que molts no saben o no han caigut és en el fet de la facilitat com es va estendre el comunisme en Rússia.

Per començar: el comunisme va sorgir de l’adaptació de la filosofia de Karl Marx. Alhora, la filosofia de Karl Marx és una adaptació de la de Hegel. Marx era un seguidor de Hegel. De manera que on Hegel deia “Déu” (un déu impossible per cert), Marx va posar “Estat”.

Tornem a Rússia. Rússia era i és molt religiosa i supersticiosa. La religió dominant en Rússia es la de l’Imperi Romà d’Orient. Si algú pensa que Finlàndia i Rússia tenen quelcom en comú, veurà que no, Finlàndia és luterana (protestant) i molt gelosa de la seva cultura, Rússia en canvi, una còpia de Roma com ho pot ser Espanya i Itàlia, per posar dos exemples. Ara potser entenem moltes coses, oi?

Sovint hem sentit parlar que el capitalisme va entrar en Rússia disfressat de comunisme. Bé és una hipòtesi que força credibilitat. Va ser així, perquè la societat russa no estava prou desenvolupada per passar de l’edat mitjana i les supersticions al sistema capitalista. El comunisme era una manera fàcil de fer-lo.  Com anècdota em ve a la memòria algun text de Txékhov, aquell per exemple on uns joves plens d’idealisme i d’innocència intenten en va construir una escola enmig de mugics analfabets, lladres  i borratxos que només volen vodka i ni tan sols diners.

Igual que el cristianisme es va escampar pels dominis de l’Imperi Romà gràcies a la comoditat, la pusil·lanimitat i la ignorància, així també va ser el comunisme.

I des de llavors hem avançat, com a societat. Per exemple, el maltractament psicològic és un delicte reconegut. La Inquisició ja no quema ni assassina els que pensen diferent d’ells.  Hem avançat de debò?

© Manel Aljama, agost de 2020

© Imatge Photo by Alina Grubnyak on Unsplash

Ja no ens alimenten molles - Ovidi Montllor

Ovidi Montllor - Tot explota pel cap o per la pota

 

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullem d'hora al qui ens la pren.

És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.

Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.

Perquè... ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent.

 (c) Ovidi Montllor: Lletra de la cançó Tot explota pel cap o per la pota, que aparegué per primera volta al LP A Alcoi (1974)

La Llei de l'Embut - Teresa Pàmies

La Llei de l'Embut

 

"Teniu els viatges racionats perquè no hi ha divises, perquè no obteniu un passaport sense sotmetre-us a una investigació que es fa eterna. Els de «confiança» viatgen amunt i avall. Qui ha decidit que un hom és de «confiança»? La llei de l’embut!"

© Tomàs i Teresa Pàmies, Testament a Praga (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 178 

© Foto de Ketut Subiyanto de Pexels

Dins la gàbia espanyola

Enalirament des de l'Aeroport d'Orly (París)

Atzucac del Procés

Tenia aquest text escrit molt abans que Joan Carlos I anunciés la seva fugida. Des del juny que tothom sap que marxaria a República Dominicana o emirats àrabs perquè no tenen cap tractat d'extradició amb Suïssa.

Quan em vaig afegir al Procés ho vaig fer amb tota la implicació personal i professional que vaig poder i amb l'objectiu únic: la República Catalana. Vaig seguir amb la meva col·laboració quan els polítics van posar el fre, traint el mandat del poble, acceptant l'empresonament, canviant el discurs i negant-s'hi per dos cops a tornar a tramitar la DUI en el parlament de la legislatura de Quim Torra. La Pandèmia em va servir per mirar-lo tot com un professional: havien canviat l'objectiu i l'estratègia es va revelar molt equivocada, en especial al "Congreso de Diputados".

La campanya per fer caure la monarquia que ha engegat Òmnium em sembla molt equivocada. La monarquia és el pal de paller del sistema polític, econòmic i jurídic de l’Estat Espanyol. A la mort del dictador del cop d’estat del 1936, el va substituir un rei que va fer quatre retocs (només quatre) per ser acceptat al Mercat Comú europeu de llavors. Fins ara, no han condemnat els crims del nazisme ni s’han posicionat en altres temes delicats.  Per què no em sembla bona idea?  Faré servir un parell d’exemples:

Enderrocar un edifici: No és el mateix enderrocar un edifici quan hi vius dins que no pas quan et trobes a fora sa i estalvi. Dit d’una altra manera, no enderrocaria una casa des de dins picant el pilar principal!

La gàbia amb el goril·la mascle: imaginem una gàbia de ferro amb un gorila mascle, una mica emprenyat i en zel. No és el mateix que una dona despullada (que pot ser Catalunya) es dediqui a provocar-lo des de fora de la gàbia que des de dins… i Catalunya està DINS d’Espanya, no pas fora.

El context polític actual és molt similar al dels anys 30 del segle XX. L’Europa dels estats està en crisi i en cada estat membre pugen els populismes i els feixismes. Correm perill de trobar-nos un altre cop sols amb un problema d’Espanya.

El gran error va ser fer estavellar el Procés. I ho vam dir: “no podem fer marxa enrere” I ho van fer. Faré servir una altra comparació. Un avió tipus Airbus 330 / Boeing 777 en un aeroport difícil i petit, però capaç: l’Aeroport de Madeira. Tot pilot sap que per enlairar-se hi ha un punt calculat fins on pot aturar l’enlairament. Passat aquest punt, només pot volar o estavellar-se. I el procés es va avortar havent-hi sobrepassat aquell punt de no retorn.

© Manel Aljama, agost de 2020
© Photo by Daniel Eledut on Unsplash

Gent que lluiti és el que cal - Miquel Martí i Pol

Les quatre banderes, Miquel Marti i Pol

Tenia quatre banderes, 
tres les vaig perdre en combat;
La bandera que fa quatre 
l'he desada en un calaix. 
No la'n trauré fins que bufi 
ben fort el vent de llevant 
i s'endugui aquest mal aire 
que ens toca de respirar. 
Tenia quatre banderes , 
tres les vaig perdre en combat. 

Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 
Amb el jardí ple de fulles 
no fa de bon caminar. 
El mal vent encara bufa; 
Jo no em canso d'esperar: 
Per cada fulla caiguda 
als arbres hi neix un tany. 
Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 

De dos amors que tenia 
l'un en terra, l'altre en mar, 
el de terra l'empresonen, 
l'altre viu exiliat . 
Jo ni ploro pel de terra 
ni em lamento pel de mar. 
Plor i laments de què serveixen? 
Gent que lluiti és el que cal. 
De dos amors que tenia, 
l'un en terra , l'altre en mar. 

Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 
Si quan parlo s'esparveren, 
jo que sí, em poso a cantar. 
Canto i canto i cantaria 
si pogués més fort i clar. 
Quan les cançons fossin pedres, 
vinga fones i al combat! 
Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 

Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 
Qui n'aprèn la cantarella 
mai més no l'oblidarà. 
Si de cas no l'heu apresa 
no us canseu de preguntar, 
que si els mots són com la pluja 
la terra som tots plegats. 
Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar.

(c) Miquel Martí i Pol. Text de https://www.versos.cat/poema/4268/les-quatre-banderes

De presos i exiliats...

M'agradaria recordar que anar a la presó i deixar fora la gent que estimes i els fills, és duríssim, terrible. I més si ets innocent i ets a la presó per una venjança d'estat i has estat segrestat. Tot i així, la presó dels presos polítics són uns anys i la condició d'exiliat deixant la terra i la casa, és per sempre. Els exiliats no podran retornar a les seves cases mentre Catalunya segueixi sent espanyola i, això, amb la capacitat de rebel·lió i combat que tenim els catalans va per molt, molt, molt llarg. Sí mai hi arribem.

Fragment del poema de Martí i Pol "Les quatre banderes"

Text de Mark Serra Parès a Facebook, finals de juliol de 2020  

Compte amb els CDs antics!

Si entre 1997 i 2005 vau enregistrar CDs o DVDs per preservar la vostra feina, aneu amb compte!

Els CDs i DVDs d'aquella època tenen una vida MOLT CURTA. El sistema utilitzat llavors consistia en una capa colorant que es fonia amb el làser quan s'enregistrava. Aquesta capa no era completament estable i segons les condicions d'emmagatzematge pot oxidar-se, desfer-se amb la corresponent pèrdua de dades.

Feu la prova: Molts CD's o DVD's "cremats" durant aquest període (1997-2005) poden ser il·legibles en una unitat de DVD actual.

Teniu en compte que la durada dels CDs en condicions òptimes va d'un a cent anys. Amb llum directa del sol o humitat excessiva, la seva longevitat es retalla.

Si teniu sort i encara es pot llegir i la informació us interessa, passeu-la a un altre dispositiu.

© Tex, Manel Aljama (agost de 2020).

© Imatge: Photo by Dollar Gill on Unsplash