Lletre i dades en l'article dedicat als 50 anys (1968-2018) de l'enregistrament. http://www.enderrock.cat/noticia/16792/clam/vull/ser/lliure/xesco/boix/compleix/50/anys
Link Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=_ueLSmBw0jU
Lletre i dades en l'article dedicat als 50 anys (1968-2018) de l'enregistrament. http://www.enderrock.cat/noticia/16792/clam/vull/ser/lliure/xesco/boix/compleix/50/anys
Link Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=_ueLSmBw0jU
![]() |
Several Matryoshka Dolls |
Sempre s’ha dit que el comunisme ha estat contrari a les religions, en especial la catòlica. El que molts no saben o no han caigut és en el fet de la facilitat com es va estendre el comunisme en Rússia.
Per començar: el comunisme va sorgir de l’adaptació de la filosofia de Karl Marx. Alhora, la filosofia de Karl Marx és una adaptació de la de Hegel. Marx era un seguidor de Hegel. De manera que on Hegel deia “Déu” (un déu impossible per cert), Marx va posar “Estat”.
Tornem a Rússia. Rússia era i és molt religiosa i supersticiosa. La religió dominant en Rússia es la de l’Imperi Romà d’Orient. Si algú pensa que Finlàndia i Rússia tenen quelcom en comú, veurà que no, Finlàndia és luterana (protestant) i molt gelosa de la seva cultura, Rússia en canvi, una còpia de Roma com ho pot ser Espanya i Itàlia, per posar dos exemples. Ara potser entenem moltes coses, oi?
Sovint hem sentit parlar que el capitalisme va entrar en Rússia disfressat de comunisme. Bé és una hipòtesi que força credibilitat. Va ser així, perquè la societat russa no estava prou desenvolupada per passar de l’edat mitjana i les supersticions al sistema capitalista. El comunisme era una manera fàcil de fer-lo. Com anècdota em ve a la memòria algun text de Txékhov, aquell per exemple on uns joves plens d’idealisme i d’innocència intenten en va construir una escola enmig de mugics analfabets, lladres i borratxos que només volen vodka i ni tan sols diners.
Igual que el cristianisme es va escampar pels dominis de l’Imperi Romà gràcies a la comoditat, la pusil·lanimitat i la ignorància, així també va ser el comunisme.
I des de llavors hem avançat, com a societat. Per exemple, el maltractament psicològic és un delicte reconegut. La Inquisició ja no quema ni assassina els que pensen diferent d’ells. Hem avançat de debò?
© Manel Aljama, agost de 2020
© Imatge Photo by Alina Grubnyak on Unsplash
![]() |
Ovidi Montllor - Tot explota pel cap o per la pota |
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra
raó es va desfent,
la nostra esforça,
creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et
donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan
la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullem
d'hora al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem
de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que
ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir
explotar.
Conscients de l'explotació,
no hi haurà més
solució
que aprofitar l'ocasió
i, allò
que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.
Perquè... ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa
sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça,
creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al
vent,
les molles volen al vent.
(c) Ovidi Montllor: Lletra de la cançó Tot explota pel cap o per la pota, que aparegué per primera volta al LP A Alcoi (1974)
![]() |
La Llei de l'Embut |
© Tomàs i Teresa Pàmies, Testament a Praga (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 178
© Foto de Ketut Subiyanto de Pexels
![]() |
Enalirament des de l'Aeroport d'Orly (París) |
Tenia aquest text escrit molt abans que Joan Carlos I anunciés la seva fugida. Des del juny que tothom sap que marxaria a República Dominicana o emirats àrabs perquè no tenen cap tractat d'extradició amb Suïssa.
Quan em vaig afegir al Procés ho vaig fer amb tota la implicació personal i professional que vaig poder i amb l'objectiu únic: la República Catalana. Vaig seguir amb la meva col·laboració quan els polítics van posar el fre, traint el mandat del poble, acceptant l'empresonament, canviant el discurs i negant-s'hi per dos cops a tornar a tramitar la DUI en el parlament de la legislatura de Quim Torra. La Pandèmia em va servir per mirar-lo tot com un professional: havien canviat l'objectiu i l'estratègia es va revelar molt equivocada, en especial al "Congreso de Diputados".
La campanya per fer caure la monarquia que ha engegat Òmnium em sembla molt equivocada. La monarquia és el pal de paller del sistema polític, econòmic i jurídic de l’Estat Espanyol. A la mort del dictador del cop d’estat del 1936, el va substituir un rei que va fer quatre retocs (només quatre) per ser acceptat al Mercat Comú europeu de llavors. Fins ara, no han condemnat els crims del nazisme ni s’han posicionat en altres temes delicats. Per què no em sembla bona idea? Faré servir un parell d’exemples:
Enderrocar un edifici: No és el mateix enderrocar un edifici quan hi vius dins que no pas quan et trobes a fora sa i estalvi. Dit d’una altra manera, no enderrocaria una casa des de dins picant el pilar principal!
La gàbia amb el goril·la mascle: imaginem una gàbia de ferro amb un gorila mascle, una mica emprenyat i en zel. No és el mateix que una dona despullada (que pot ser Catalunya) es dediqui a provocar-lo des de fora de la gàbia que des de dins… i Catalunya està DINS d’Espanya, no pas fora.
El context polític actual és molt similar al dels anys 30 del segle XX. L’Europa dels estats està en crisi i en cada estat membre pugen els populismes i els feixismes. Correm perill de trobar-nos un altre cop sols amb un problema d’Espanya.
El gran error va ser fer estavellar el Procés. I ho vam dir: “no podem fer marxa enrere” I ho van fer. Faré servir una altra comparació. Un avió tipus Airbus 330 / Boeing 777 en un aeroport difícil i petit, però capaç: l’Aeroport de Madeira. Tot pilot sap que per enlairar-se hi ha un punt calculat fins on pot aturar l’enlairament. Passat aquest punt, només pot volar o estavellar-se. I el procés es va avortar havent-hi sobrepassat aquell punt de no retorn.
© Manel Aljama, agost de 2020
© Photo by Daniel Eledut on Unsplash