Sense Robin Hood

Robin Hood

Avui, 30 de juny acaba la “Campanya de la Renta Española”.  Servidor, està molt fastiguejat de seguir sota la bota espanyola. No insistiré en els temes coneguts. Sí en el tema de capçalera: el ciutadà sotmès al règim pseudemocràtic espanyol, paga molt més en conjunt, sumen impostos directes e indirectes, que altres països socialment més avançats. 

Estem en mans del Sheriff de Nottingham que ens farà pagar tot el que li roti, i sense  cap Robin Hood que pugui equilibrar les forces.


© Text Manel Aljama, juny de 2020
© Photo by Steve Harvey on Unsplash

Pagès Editors #laculturaetcura [negra] Montserrat Espallargas i Manel Al...

---

Xerrada amb els darrers guanyadors del Premi Ferran Canyameres de Novel·la Políciaca: Montserrat Espallargues "El clan de Sa Ràpita" (2017) i Manel Aljama "La Soledat del Llebrer" (2019) organitzada per Pagès Editors dins de #laculturaetcura

Vídeo del 26 de juny de 2020 d'una hora de durada enregistrat a Instagram

Link: https://www.youtube.com/watch?v=o07-8hG4cAY

Montserrat Espallargas Llibre El clan de Sa Ràpita publicat per Pagès Editors

Llibre La Soledat del Llebrer publicat per Pagès Editors

#laculturaetcura #compartimcultura

Ensenyances de la Hanukkà

(c) Cottobro on Pexels

Heu sentit parlar mai de la Hanukkà? Molts cristians la identifiquen com “el Nadal del poble hebreu”. No és això. Res a veure. En temps que ’Israel estava ocupat pels grecs, descendents d’Alexandre, van deixar de respectar les cultures locals. Van fer una mena de constitució i van prohibir l’ús de la llengua, l'estudi de la Torà, i moltes altres manifestacions culturals. Fins que un dia va esclatar la revolta dels Macabeus que va servir per foragitar els grecs i restituir la cultura i la llengua.

Conclusions:

1. És fàcil de veure que un cop derrotes un militarment un poble, el que queda és la cultura i si no la preserves, si no hi participes, el poble desapareix.
2. La Hanukkà ens ensenya que res ens ve regalat i que cal lluitar per aconseguir-lo.

© Text Manel Aljama, juny 2020

© Foto de cottonbro de Pexels

Paraules de lectors: Maria Carme Roca

L'escriptora Maria Carme Roca amb gairebé seixanta títols publicats diu de La Soledat del Llebrer:

#moltrecomanable #enganxa #efecteloctitesuperglue #anys70 #retratdunaèpoca #foscafosca #Barcelona #districtecinquè

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca publicat per Pagès Editors

#comparteixocultura

"El que s'avesa a mentir" per Caterina Albert

El que s'avesa a mentir, de mentir no es pot desdir.

 

Caterina Albert i Paradís [Víctor Català] (1869-1.966)
Compartit per Gran Lògia de Catalunya a Facebook i Twitter

La Història oficial

Aquest article està motivat per l’aparició de diverses publicacions d’origen acadèmic desacreditant la tasca de l’Institut Nova Història. Però, l’article no pretén defensar totes les propostes que aquesta institució, sí matisar que l’anomenada història oficial acadèmica, tampoc no és un model impol·lut i lliure d’errades.

1975-2020, què hem guanyat i que hem perdut?

---

Dilluns, 15 de juny a es 18.30

Una conversa entre Josep M Francino, periodista i músic i Manel Aljama
escriptor, guanyador del XXVIII Premi Ferran Canyameres de novel.la

policíaca 2019 amb "La Soledat del Llebrer" publicat per Pagès Editors.

Josep Maria Francino, periodista, home de ràdio i músic expert en Beatles. Trobareu tota la seva informació en https://francino.com/

Vídeo de 2020 d'una hora.
Link: https://www.youtube.com/watch?v=i8V-mDwV0mc

La censura

La censura que ningú no protesta. Fa poc, el canal HBO ha retirart el film  "Gone with the wind" (El que el vent s'endugué) basat en la novel·la del mateix títol de Margaret Mitchell, periodista que va guanyar el Pulitzer i que va participar en el moviment sufragista en favor del vot femení. Poc després, la BBC ha retirat un capítol de "Fawlty Towers" perquè apareixia la paraula "nigger".

Cap d'aquestes sèries pot ser titllada de racista. Fer això, és amagar la realitat i condemnar, potser, a repetir la història. Diuen que qui ignora la història, la repeteix. És estrany tot plegat, els anglesos van retirar fa uns anys la paraula "holocaust" a petició de musulmans. Censura, quina?

© text Manel Aljama
© Cartell de la pel·lícula "Le thé au harem d’Archimède" (1985)

Sense pla B

Mirava els informes que cobrien tota la taula. L’assistent va entrar sense picar a la porta. Duia un altre plec amb més i més paparassa. No tindria temps per prendre cap decisió ni en un mes. Allò no tenia ni cap ni peus.

Aviat tot s'acabaria. Havia confiat tant en aquell projecte que no havia previst un pla B. La seva única sortida era una mena de cortina de fum però no en trobava una opció que fos vàlida. El projecte ja era una cortina de fum i El Consell ho sabia.

Ningú no podria fer-li mai cap retret. Ningú que no fos del Consell. La resta de ciutadans eren ben ignorants de tot el que feien i desfeien els del consell. Les eleccions lliures ja feia temps que havien passat a la història. Des de la darrera pandèmia l’Ordinador Suprem triava la composició del Consell. Feia servir un algorisme que interpretava un qüestionari que havia de ser complimentat pels ciutadans. Una de les diferències era que no tots els ciutadans tenien dret a aquest qüestionari. Rebre’l significava haver estat un bon ciutadà productiu i sense cap sanció.

Ell havia fet tot de la millor manera possible. S’havia enfrontat a inspectors i subinspectors. A ciutadans amb cert pes, aspirants a ser membres del Consell qui sap quan. Tothom havia estat molt crític amb aquell projecte. Havia tingut més de tres missatges des del Consell. Tenia clar que els enemics s’havien multiplicat des del moment que aquell grup d’inútils havia sabut el què, el com i el quan. Ella va tirar endavant, però. Va «creure» que comptava amb el suport del Consell.

La professió, com deien, anava per dins. Ho va creure, però no ho havia entès bé. No tenia el suport del consell. El van deixar fer perquè pel Consell, tant els era que anés bé com que anés malament. Ells ja prendrien la solució que seria encertada. I el seu cas, mai seria un error del Consell, sinó d’una peça del sistema que cal substituir per una altra que funcioni millor. No, no va preveure un pla B.

Almenys, la població mundial havia minvat en els països que la seva estratègia havia designat com «prescindibles». Ell consell, però, pensava d’una manera diferent. Abans que ell posés en marxa el seu pla, els enemics ja l’havien venut la sang. Amb tota probabilitat, serien aquests enemics qui ocuparien el seu lloc si el pla acabava per fracassar.

Lluny, però dels objectius fixats i sense cap suport per part del Consell li calia jugar bé les seves darreres cartes. Però no acabava d’escatir què calia fer. Es tractava d’una partida que es jugava entre ell i els seus enemics. L’àrbitre d’aquesta disputa era El Consell.

Juliol seria un mes propici si s’afanyava. Havia llambregat el calendari de la seva pantalla. El mes de juny a punt d’acabar. La malaltia s’havia escampat pertot. Molts ciutadans morien, però ningú no protestava. Es jugaven els punts de la seva renda universal i el dret d’utilitzar els béns del mort. La nova normalitat havia generalitzat el reciclatge. Així tot els estris passaven d’uns al altres a mida que el seu cos perdia la vida.

Maldava perquè la seva idea, que no es podia anomenar pla, sortís guanyadora. Després d’una nit tancat al despatx revisant totes les normes Fonamentals, les ordres Secundàries i els codis menors. El conjunt d’aquestes normes i ordres constituïen la política de NovaCiutat que de fet era el programa de govern de l’Ordinador Suprem. Ningú no havia introduït cap modificació des de la darrera revisió de l’any 2092.

Aleshores tot va es va capgirar. Quan va introduir la targeta d'identificació, el sistema no el va reconèixer. Un lacònic missatge de resposta deia «Empleat donat de baixa des del 30 de juny de la 2121». Provà amb les empremtes i també amb l’ull. Res, els traïdors havien fet bé la feina. El mes de juny no havia estat propici. Havia d’haver previst un pla B que fes responsables de tot aquells traïdors que havien estat molt més ràpids que no pas ell.

Primer acròstic confinat

© del text, Manel Aljama (maig 2020)

© imatge cedida per airfocus on Unsplash

Publicat al núm 89 de la revista La Tortuga Avui

La importància de rentar-se les mans

Segons l'historiador i escriptor Jordi Mata, de l'anomenada "Gripe Española" de 1918 va servir per establir el costum de rentar-se les mans abans dels àpats, per tenir rentamans als restaurants i també perquè a les casernes de l'exèrcit americà s'instal·lessin més dutxes.

Hem passat un confinament improvisat i amb retard on totes les autoritats han mentit tota l'estona pel coll i per la barba. "Mendacidad" com deia aquell personatge, el vell patriarca a "La Gata sobre la teulada de zenc" de Tennessee Williams. De cop i sense cap credibilitat perquè encara es registren ingressos de malalts pel virus i també, morts, ens diuen que ja podem sortir al carrer i tornar a la vida normal que l'economia és més important que les nostres miserables vides. Doncs NO.

Sortiré, sí, però amb un pot de gel, mocadors de paper, guants i mascaretes en una motxilla. I abans d'entrar a segons quins llocs, miraré primer l'estat del lavabo, del rentamans. Ho sento, molt, no, la meva vida està per sobre de polítics i funcionaris incompetents que no he votat. Potser, gràcies al virus, torna la cultura de mirar llocs de restauració que conservin en bones condicions els lavabos. Ja sé que la culpa no és del tot dels propietaris, però una mesura com la que es va fer a l'Estació de Sants, ha estat un èxit. A rentar-se les mans!

© Text, Manel Aljama, juny de 2020

© Photo by Sebastien LE DEROUT on Unsplash

Empreses multinivell, estafa?

Quan em vaig plantejar fer aquest bitllet al novembre de 2019 tenia el dubte que he posat per títol.

De seguida que vaig sentir el terme, em va venir al cap aquells productes de neteja que es venien pel sistema piramidal, em refereixo a l’Stanhome. Pels que siguin nous en això de la venda piramidal, que està prohibida a molts llocs, us diré que consisteix en crear una xarxa de vendes on el cap de vendes, per dir-lo d’alguna manera, et nomena a tu, cap segon de vendes i et ven un magnífic lot de productes que alhora has de vendre als teus “venedors”. Serà així com recuperaràs els diners que has lliurat a aquest primer cap de vendes.

Canvien els noms, però l’estructura roman en el temps

Les piràmides es trenquen en algun punt deixant molta gent penjada, sense diners però amb un magnífic lot de productes de neteja o el que sigui. Tot evoluciona i amb Internet, en comptes de productes de neteja, tenim els intangibles: cursos i serveis diversos que en forma de xarxa no deixen de ser una piràmide. Tot depèn del punt de vista o millor dit, del plànol des d’on s’observa la xarxa o estructura del “negoci”. 

Si vas consultar la definició de Viquipèdia no deixa lloc a cap dubte:

Multi-level marketing (MLM), also called network marketing,^[1][2], referral marketing,^[3] and pyramid selling,^[4][1] is a marketing strategy for the sale of products or services where the revenue of the MLM company is derived from a non-salaried workforce selling the company's products/services, while the earnings of the participants are derived from a pyramid-shaped or binary compensation commission system.

Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Multi-level_marketing

Traducció:

Màrqueting multinivell (MLM), també anomenat màrqueting en xarxa, [1] [2], màrqueting de derivacions, [3] i venda de piràmide, [4] [1] és una estratègia de màrqueting per a la venda de productes o serveis on els ingressos de l’empresa MLM es deriva d’una mà d’obra no assalariada que ven els productes / serveis de l’empresa, mentre que els guanys dels participants es deriven d’un sistema de comissions de compensació en forma de piràmide o binari.

© Manel Aljama, juny de 2020