![]() |
Robin Hood |
Estem en mans del Sheriff de Nottingham que ens farà pagar tot el que li roti, i sense cap Robin Hood que pugui equilibrar les forces.
© Text Manel Aljama, juny de 2020
© Photo by Steve Harvey on Unsplash
![]() |
Robin Hood |
![]() |
(c) Cottobro on Pexels |
Mirava els informes que cobrien tota la taula. L’assistent va entrar sense picar a la porta. Duia un altre plec amb més i més paparassa. No tindria temps per prendre cap decisió ni en un mes. Allò no tenia ni cap ni peus.
Aviat tot s'acabaria. Havia confiat tant en aquell projecte que no havia previst un pla B. La seva única sortida era una mena de cortina de fum però no en trobava una opció que fos vàlida. El projecte ja era una cortina de fum i El Consell ho sabia.
Ningú no podria fer-li mai cap retret. Ningú que no fos del Consell. La resta de ciutadans eren ben ignorants de tot el que feien i desfeien els del consell. Les eleccions lliures ja feia temps que havien passat a la història. Des de la darrera pandèmia l’Ordinador Suprem triava la composició del Consell. Feia servir un algorisme que interpretava un qüestionari que havia de ser complimentat pels ciutadans. Una de les diferències era que no tots els ciutadans tenien dret a aquest qüestionari. Rebre’l significava haver estat un bon ciutadà productiu i sense cap sanció.
Ell havia fet tot de la millor manera possible. S’havia enfrontat a inspectors i subinspectors. A ciutadans amb cert pes, aspirants a ser membres del Consell qui sap quan. Tothom havia estat molt crític amb aquell projecte. Havia tingut més de tres missatges des del Consell. Tenia clar que els enemics s’havien multiplicat des del moment que aquell grup d’inútils havia sabut el què, el com i el quan. Ella va tirar endavant, però. Va «creure» que comptava amb el suport del Consell.
La professió, com deien, anava per dins. Ho va creure, però no ho havia entès bé. No tenia el suport del consell. El van deixar fer perquè pel Consell, tant els era que anés bé com que anés malament. Ells ja prendrien la solució que seria encertada. I el seu cas, mai seria un error del Consell, sinó d’una peça del sistema que cal substituir per una altra que funcioni millor. No, no va preveure un pla B.
Almenys, la població mundial havia minvat en els països que la seva estratègia havia designat com «prescindibles». Ell consell, però, pensava d’una manera diferent. Abans que ell posés en marxa el seu pla, els enemics ja l’havien venut la sang. Amb tota probabilitat, serien aquests enemics qui ocuparien el seu lloc si el pla acabava per fracassar.
Lluny, però dels objectius fixats i sense cap suport per part del Consell li calia jugar bé les seves darreres cartes. Però no acabava d’escatir què calia fer. Es tractava d’una partida que es jugava entre ell i els seus enemics. L’àrbitre d’aquesta disputa era El Consell.
Juliol seria un mes propici si s’afanyava. Havia llambregat el calendari de la seva pantalla. El mes de juny a punt d’acabar. La malaltia s’havia escampat pertot. Molts ciutadans morien, però ningú no protestava. Es jugaven els punts de la seva renda universal i el dret d’utilitzar els béns del mort. La nova normalitat havia generalitzat el reciclatge. Així tot els estris passaven d’uns al altres a mida que el seu cos perdia la vida.
Maldava perquè la seva idea, que no es podia anomenar pla, sortís guanyadora. Després d’una nit tancat al despatx revisant totes les normes Fonamentals, les ordres Secundàries i els codis menors. El conjunt d’aquestes normes i ordres constituïen la política de NovaCiutat que de fet era el programa de govern de l’Ordinador Suprem. Ningú no havia introduït cap modificació des de la darrera revisió de l’any 2092.
Aleshores tot va es va capgirar. Quan va introduir la targeta d'identificació, el sistema no el va reconèixer. Un lacònic missatge de resposta deia «Empleat donat de baixa des del 30 de juny de la 2121». Provà amb les empremtes i també amb l’ull. Res, els traïdors havien fet bé la feina. El mes de juny no havia estat propici. Havia d’haver previst un pla B que fes responsables de tot aquells traïdors que havien estat molt més ràpids que no pas ell.
Primer acròstic confinat
© del text, Manel Aljama (maig 2020)
© imatge cedida per airfocus on Unsplash
Publicat al núm 89 de la revista La Tortuga Avui
Quan em vaig plantejar fer aquest bitllet al novembre de 2019 tenia el dubte que he posat per títol.
De seguida que vaig sentir el terme, em va venir al cap aquells productes de neteja que es venien pel sistema piramidal, em refereixo a l’Stanhome. Pels que siguin nous en això de la venda piramidal, que està prohibida a molts llocs, us diré que consisteix en crear una xarxa de vendes on el cap de vendes, per dir-lo d’alguna manera, et nomena a tu, cap segon de vendes i et ven un magnífic lot de productes que alhora has de vendre als teus “venedors”. Serà així com recuperaràs els diners que has lliurat a aquest primer cap de vendes.
Canvien els noms, però l’estructura roman en el temps
Les piràmides es trenquen en algun punt deixant molta gent penjada, sense diners però amb un magnífic lot de productes de neteja o el que sigui. Tot evoluciona i amb Internet, en comptes de productes de neteja, tenim els intangibles: cursos i serveis diversos que en forma de xarxa no deixen de ser una piràmide. Tot depèn del punt de vista o millor dit, del plànol des d’on s’observa la xarxa o estructura del “negoci”.
Si vas consultar la definició de Viquipèdia no deixa lloc a cap dubte:
Multi-level marketing (MLM), also called network marketing,[1][2], referral marketing,[3] and pyramid selling,[4][1] is a marketing strategy for the sale of products or services where the revenue of the MLM company is derived from a non-salaried workforce selling the company's products/services, while the earnings of the participants are derived from a pyramid-shaped or binary compensation commission system.
Traducció:
Màrqueting multinivell (MLM), també anomenat màrqueting en xarxa, [1] [2], màrqueting de derivacions, [3] i venda de piràmide, [4] [1] és una estratègia de màrqueting per a la venda de productes o serveis on els ingressos de l’empresa MLM es deriva d’una mà d’obra no assalariada que ven els productes / serveis de l’empresa, mentre que els guanys dels participants es deriven d’un sistema de comissions de compensació en forma de piràmide o binari.
© Manel Aljama, juny de 2020