Novembre de 2019, una cancellera truca al president de
govern d’un país del sud d’Europa, famós per la seva incompetència i manca de
rigor presssupostari i que a més, està endeutat fins a quatre generacions. La cancellera
parla la llengua del país, el president no en sap cap altra llengua que la
materna.
—Vinga, mossega aquesta poma! Accepta les condicions que et
posem en safata.
—No sé si..
—I tant! La poma neoliberal farà que de cop t’alliberis de
pensionistes, malalts crònics i aturats de llarga durada... Si em fas cas, en comptes de 20.000 morts, en
tindràs 200.000 o més i us podrem ajudar econòmicament...
—És que és molt fort, tot això!
—I tant que és fort. Qui pagarà el deute, tu?
—D’acord. Tu guanyes.
Passat uns mesos, a l’abril del 2020. El president truca la cancellera.
—Em vas dir 200.000 i ja portem mig milió de morts. I han
mort més joves que jubilats! L’economia se n’ha anat a la merda. No havies dit
res d’això!
—Inútil! Ximplet! Sempre amb els collons pel davant. Em vas
escoltar a mi i no als experts de debò. Què hi farem! Hauràs d’acceptar un
rescat perquè els teus bancs no s’enfadin. Nosaltres sempre guanyem!
#Joemquedoacasa
© Manel Aljama, març de 2020
© Imatge, Coffee at Pixabay
