“És el que passava antigament amb
les mòmies egípcies; n'hi ha tantes perquè no solament els faraons
sinó el poble es feien embalsamar; després les utilitzaven per a
tot. Mark Twain explica que els maquinistes dels trens egipcis feien
servir mòmies per alimentar calderes, perquè la barreja de fil i
resines cremava d'allò més bé. També a principis de segle, al
Canadà usaven la tela d'embolicar mòmies com a pasta de paper. I a
l'Edat Mitjana la pols de mòmia era considerada medicinal. Encara
se'n fa servir. El professor m'explicava que un amic seu, el capità
Eixarc, va poder aconseguir unes ulleres fumades amb fum de mòmia,
una substància anomenada foscarina, que té la facultat de travessar
les tenebres i permet veure-hi de nit sense llum.”
“—Serà una dona dòcil. Deu
tenir vint-i-cinc anys, malaguanyada. La seva mitjana de vida era de
trenta o trenta-cinc. Imagini's! Però morien sense tanta
contaminació com nosaltres, he, he, he! Miri quin preciós cabell
trenat amb perles i robins. No ha estat robada, i el sarcòfag venia
en excel·lent estat de conservació.”
de Mòmies d'Olga Xirinacs, fragments de pàgina 64 i 67, Cruïlla, 1996.
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.