Reflexions sobre el llibre


Vaig llegir un dia en un llibre de màrqueting per a escriptors que "un llibre és com iogurt" i que com a tal "té data de caducitat".  Si el comparem amb una pel·lícula d'aquelles que es fan amb l'etiqueta de "entreteniment", és a dir, bons i dolents, explosions i patacades, SÍ.  Però, caduquen les obres de pintura?   I els considerats clàssics -jo dic referents-?    Doncs, això del iogurt és la perillosa idea dels executius de l'Excel que s'han apoderat de gairebé totes les empreses.   I tant que un llibre es publica per ser venut, això és el que volen autor i editor. Però també cal que sigui llegit i que el lector i no només comprador, en torni a    llegir més del mateix autor si l'editor ha encertat en publicar-lo.

Dos grans grups dominen el mercat d'edició i enmig, hi ha un grapat d'editorials petites, on l'autor no és un número, que resisteixen. Èxists literaris del no res com Eloy Moreno, editorials de poesia com Unaria, de gènere com Crims.Cat,  agrupacions com Llegir en català,  noves llibreries de 30-40 metres quadrats on el visitant és un lector més que un client i que a més té nom, són mostres que una altra via és possible.


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris