dimecres, 30 de novembre del 2011

Olissipo*


Mentre espero el sopar penso en el temps quan Pessoa visitava aquest cafè. Fins i tot, agosaradament em pregunto si el seu esperit m'haurà encomanat alguna inspiració doncs he vingut tantes vegades que he perdut el compte.  No ho sé. Ni tampoc em posaré trist si no és així. Sempre m'han dit que Lisboa era ciutat trista. Potser. No, no, crec que no és cert. Té una llum especial, un aire diferent. El tòpic deia que era una país decadent i ple de "saudade". Una paraula que em van ensenyar que no tenia una traducció acurada fora de Lusitània. Bé, la "saudade" potser continua i Lusitània és ara una franquícia de cafeteria de menjar ràpid. Tant se val, sempre que puc vinc al barri antic i miro "las montras" de les "livrarias" i observo també la gent. Sí, encara avui ho sembla, això de la "saudade". Serà La crisi. Ha estat vexada, robada. Sense adonar-se'n han tornat a l'antic règim. Això, però no només a Olissipo, sinó a tot el món occidental.  

Malgrat la crisi, malgrat el rescat, encara té una llum especial i la cultura, ai, la cultura, dos viatges amb un mes de diferència i en tots dos he trobat dues fires de llibres en una estació moderna i cosmopolita...

Manel Aljama (novembre 2011)
Olissipo: nom romà donat a Lisboa

diumenge, 27 de novembre del 2011

V Jornades d'Escriptors del Baix Llobregat


V Jornades d'Escriptors del Baix Llobregat.

El divendres 25 a la tarda amb un interessant i profitós taller anomenat “100 grams de novel·la històrica” i impartit per l’escriptor Javier de Pilar van començar les V Jornades d'Escriptors del Baix Llobregat a Sant Andreu de la Barca.

Pel dia següent, el dissabte 26 al matí sota el lema de “La novel·la històrica té futur?” vaig tenir el plaer d’assitir a unes ponéncies molt enriquidores. Molt bo per la selecció i per les aportacions i preguntes dels assistents.

Presentat per Javier de Pilar, escriptor resident en Sant Andreu de La Barca. La seva última novel·la “Generació Iglú 2012-2017”  i amb les següents ponències i ponents:
  • Ficció i realitat, un joc d’equilibris per Andreu Gonález, recent guanyador del Premi Nestor Luján de Novel·la històrica amb "Bon cop de falç" i autor de diferents llibres sobre el Barça.
  • Com es documenta una novel·la històrica per Carme J Huertas, escriptora de diversos llibres infantils i juvenils, l’últim “Tots els dilluns són dolents”.
  • La construcció dels personatges per Maria del Carme Roca , escriptora amb més de quaranta obres ii guanyadora de nombrosos premis literaris. La seva última novel·la Escollida pels déus
  • Sant Andreu de la barca, bon escenari per una novel·la històrica per Xose Lois Garcia (http://www.galegos.info/xose-lois-garcia-fernandez)  esriptor i antic arxiver de Sant Andreu de La Barca. Una font a tenir sempre en compte tan si l’escenari e Sant Andreu o no...
Contrast:  Vinc de Sabadell una ciutat molt més gran i rica però amb una diferència abismal. Amb 6 biblioteques (dues d’elles grans), tres grans llibreries amb més d’una seu (Llar del Llibre, Tècnica i Abacus), dos teatres municipals, un d'ells sense programació estable setmanal que ben podria anar directament a Las Vegas per la seva decoració i un llarg etcétera etcétera.  Bé, amb tot això, les activitats culturals relacionades exclusivament amb el llibre i promogudes pel consistori són aproximadament d’una o sis al mes. És a dir una per mes i biblioteca. Un balanç molt pobre tenint em compte la diferència pressupostària i la infraestructura existent.  Si no fos pels tallers i presentacions de la cafeteria Àgora (privat), FIAC (Escola d’idiomes), i un llarg etcétera d'entitats culturals no es podria omplir el fullet mensual en color d’activitats culturals de la ciutat.
 
Esperero i desitjo que el proper consistori estimi de debò la llengua i la cultura, i també la música i no només el futbol i fer-se fotos publicitàries amb instal·lacions acabades d’inaugurar.
Lloc: Sant Andreu de la Barca,  Teatre Núria Espert
Per estar informat: Bloc del Fòrum Cultural Gaspar de Preses

Manel Aljama (novembre 2011)
Foto Manel Aljama

dissabte, 19 de novembre del 2011

El que s'ha de fer

Can Raspall necessitava algunes reparacions, però els propietaris feia temps que fugien d’estudi cada cop que el masover en parlava del tema.  Ara es preparava una tempesta i de les bones. La teulada no aguantaria. No podien esperar res però, la preocupació principal era una altra.
—Si l’amo no surt diputat, patirem —digué ell.
—Això ens ha dit el mossèn a la missa, ”cal que voteu pel vostre amo” —afegí un altre.
—A més, si no votem, igualment se sabrà en el recompte!
—És un malparit que ens manlleva la sang però si surt elegit l’hereu de Can Cortada encara serà pitjor, la ballarem magre...
—Sí, això és el que diu el mossèn, que aquell malparit es un mal cristià, un lliberal, d’aquells que se'n van amb dones de Barcelona i que l’amo és un home com cal.
— No és parli més, tothom sap que s’ha de fer.
© Manel Aljama (juliol 2011)
© Fotografia Manel Aljama (1985)

diumenge, 13 de novembre del 2011

Cal tecné (i honestedat)

Aprofitant el meva vessant de tècnic utilitzaré el passat recent per confeccionar un programa que intenta explicar com hem arribat fins aquí:  empobrits i gairebé lligats de mans.

Objectiu: Unitat indissoluble d’Espanya
Assolit per la Constitució del 78 on s’estableix “cafè per a tothom”. De fet és una nova Restauració Monàrquica amb dos partits que mantenen la mateixa alternança en el poder..

Objectiu: Empobrir la població i reduir el seu nivell cultural per fer-los “consumidors dòcils”.
Assolit per: Primera etapa de  govern del PSOE (1982-1996) mitjançant:
  • Fusions bancàries i tipus d'interès altíssim.
  • Creació del contracte-escombraries i de les ETT.
  • Promoció del “pelotazo” diner fàcil amb mínim esforç. Així desmoralitzem els estudiants.
  • Reducció dels trams de retenció en IRPF (guanyant 30000 descompta com si guanyes 60000)
  • Llei LOGSE:  Redueix el pensament crític (humanitats), desprestigia l’educació eliminant els exàmens i regalant el títol d’ESO.
  • Televisions privades sense escrúpols ni control que emeten teleporqueria.

Objectiu: Endeutar la població per emprobrir-la encara més. Fer que els ajuntaments catalans funcionin igual que la resta de l’estat.
Assolit pels governs del PP (1996-2004) mitjançant:
  • Llei del sòl (tota Espanya és edificable)
  • Exempció del  IAE als autònoms. Afecta molt els ingressos dels municipis catalans i gens o poc llocs com Madrid.
  • Els ajuntaments de tot l’Estat es financen amb el “totxo”.
  • Sous baixos però facilitat per trobar un feina i somniar que tot anirà millor.
  • Crèdits i hipoteques a dojo, sense gaire garanties. No es parla de deute sinó d’inversió.
  • La idea treballar és millor que estudiar es posa en pràctica.
  • Fer creure a les classes baixes que el seu pis de 40 metres els farà rics en poc temps.
 Objectiu: Eliminar la singularitat catalana (Caixes d’Estalvis, pimes i marques familiars). Començar els desmuntatge de l’estat del benestar.
Assolit per: Etapa PSOE (2004-2011)
  • La llei del sol i els ingressos municipals es mantenen igual que ho va deixar el PP 
  • Es potencia molt més l’economia de la construcció i deute i no pas la de R+D 
  • Grans obres d’infraestructura sense estudi de mercat previ: AVE, aeroports, que endeuten les Caixes
  • Tancament o venda de marques catalanes:  Panrico, Bimbo, Cacaolat

Només assenylar que Botín “el amigo de Zapatero” va començar a desfer-se de les oficines petites cap el 2005, molt abans que esclatés la bombolla.  Objectiu Complert? 

No crec en conspiracions però sí en Lampedusa (“que tot canvii perquè tot segueixi de la mateixa manera”). Per sortir de tot això calen tècnics i que a més siguin honestos. Falta gent que coneguí la veu grega “tecné”  que vindria a ser la unió d'habilitat (art) i pensament (logos).   Clar, els polítics no arriben aquí i això que diran que són de lletres. Si van eliminar el grec i altres humanitats!  Doncs que provin amb el francès:  “metier”. Cal “metier”.

© Manel Aljama (novembre 2011)

dissabte, 12 de novembre del 2011

Solistes de l'OSV (quartet i sextet)


Un concert on podem apreciar la qualitat dels mestres de l'Orquestra Simfònica del Vallès en un dia senyalat: 11 de novembre de 2011. Peces de Mozart i del jove compositor turc Fazil Say.  Música selecta, al Teatre Principal de Sabadell i organitzat per les Joventuts Musicals de Sabadell.

© Manel Aljama (novembre 2011)  Publicat anteriormente a Calaix de Sastre
© Fotografía Manel Aljama (novembre 2011)

dimecres, 9 de novembre del 2011

Vint anys sense Montserrat Roig



Ara, quan sembla que això de les lletres i les humanitats és cosa de boixos perquè no és rendible, em recordo quan hi era just el contrari, fins hi i tot una moda. Llavors, Montserrat Roig era el que es deia, una escriptora compromesa, una escriptora que escrivia en clau de dona. I en aquell temps això no era fàcil. No ho era por motius polítics, ara tampoc és fàcil i a més de motius polítics, econòmics...

Vaig descobrir-la a través dels articles d’aquell “El Periódico” al que he estat fidel un munt d’anys, fins que he descober que ja no era “el meu”.   Encara conservo retallats i una mica grocs, els artícles on llavors ja reflectia el que ara anomenem “violència de gènere”. En recordo un que parlava d’una trista cadena que començava en l’empresa, arribava a la dona  i acabava en el fill petit que donava puntades al gat...

Després “Ramona adéu”(1972), la vida de tres dones de tres èpoques diferents.  Tant si s’ha llegit “Les hores” com si no, el trobarà molt interessant.


Fragment de l'agulla daurada
Poema: Mort a Ravensbruck 

© Manel Aljama (novembre 2011)
Foto portada de les primeres edicions en butxaca (el Kangur)

dilluns, 7 de novembre del 2011

Ara mateix de Martí i Pol



Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Veu de Josep Maria Flotats.
Poema de Miquel Martí i Pol


Miquel Martí i Pol en la veu del sempre discutit i alhora gran actor, Josep Maria Flotats.
La lletra de la versió de LLuís Llach complerta està en: http://www.cancioneros.com/nc/1637/0/ara-mateix-miquel-marti-i-pol-lluis-llach

Manel Aljama (novembre 2011)

dissabte, 5 de novembre del 2011

Carmina Burana


Cançons de Beuern per viure la vida sense fer mal a ningú.  Això és el que transmetien les cançons tradicionals del segle XII i XIII, recopilades i després arregladas pel músic.

Video complert (una hora) de Carmina Burana de Carl Orff.
Es pot baixar també des de: http://youtu.be/QEllLECo4OM

Manel Aljama (novembre 2011)

divendres, 4 de novembre del 2011

El guepard

Malauradament segueix sent veritat: "Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi" (Si volem que tot segueixi com està, tot ha de canviar) de "El Guepard" de Tomasi di Lampedusa 

Manel Aljama (novembre 2011)

dimecres, 2 de novembre del 2011

La caverna no para


Malgrat que no convé donar publicitat a aquesta gent de la caverna que un dia sí i un altre també, l'editorial de El Cafè de la República del 28-10-2011 cal escoltar-lo.


Aquest audio està disponible en aquest vincle:
http://www.catradio.cat/audio/578823/Editorial-(inici-programa)


La força dels "mitjans de la caverna" som nosaltres els que la donem. Llavors és fàcil de treure. Simplement no fem ni d'altaveu ni de repetidor dels seus insults. Endavant i via fora!

Manel Aljama (novembre de 2011)