(Equip d’acció ràpida)
En  una comissaria de policia de barri, el sergent llegia un correu  electrònic que acabava de rebre de la Caserna General de la Brigada  General de Protecció del Medi Ambient depenent de la Secretaria General  d’Ordenació de la Conducta i la Moral dels Ciutadans. El document era un  recull d’ordres que s’havien d’executar de forma immediata. Tot seguit  agafà el telèfon i cridà el caporal que es presentà en un tres i no res  tot saludant en forma militar. Li ordenà que descanses mentre comença a  llegir el paper.
—Hem  rebut ordre d’actuar durant les properes setmanes contra tota  manifestació que atempti la salut de les persones i animals i, violi les  ordenances municipals, autonòmiques i estatals en matèria de fums i  agents contaminants, dins de la nostra demarcació. Per això reunirà  vostè tots els efectius de que disposi i organitzarà patrulles de quatre  homes que, armats i preparats pel que pugui succeir, recorreran totes  les diverses zones en que tenim competències —digué el capità.
No  calgueren més paraules. El caporal es retirà. D’immediat l’establiment  policial era ple de moviment escales amunt i avall fent els preparatius  per fer la batuda. En pocs minuts tots els homes que composaven el  destacament eren dins dels seus furgons antiavalots i vestits amb  armilles antibales i cascos. Totes les armes de foc estaven degudament  carregades i a punt per entrar en servei. Sortiren tots els vehicles en  filera, com una processó. Poc a poc s’anaren dispersant a cada  travessera de l’avinguda principal. 
El  furgó on hi anaven el capità i el caporal tombà per una avinguda  cèntrica. S’aturaren just abans d’una parada d’autobús. El motor restà  en marxa deixant una densa fumera negra. Tothom a dins tenia els ulls  fits a la gent que esperava l’autobús. De sobte localitzaren un  infractor de la llei. Bé un presumpte infractor de la llei.
—Sergent, objectiu localitzat, prepari els homes per intervenir —digué el capità.
Com si fossin els passos d’una  dansa  coneguda, tots alhora, carregaren armes, ajustaren armilles i abaixaren  les viseres. Sortiren del furgó amb ímpetu i voltaren el presumpte  delinqüent.
—¡No es mogui, infractor de la llei! —ordenà un policia.
—¿Que fa, desgraciat?  No  veu que posa en perill la salut dels ciutadans —afegí el sergent com  recolzant l’acció. L’home, que esperava com tothom l’autobús a la  parada, no els feu cas i obrí l’encenedor i el dirigí cap a la seva  cigarreta. Rebé un cop de porra al front que li féu un trau de  considerables dimensions i se li caigueren junts la cigarreta i  l’encenedor.  No gaire lluny d’allà uns lladregots trencaren la lluna d’un aparador i s’endugueren tot el que hi havia. 
—En  aplicació de l’article 19999 de la vigent Llei de Protecció de la Salut  i el Medi Ambient vostè queda detingut i serà posat a disposició  judicial per infractor reincident i resistència a l’autoritat —Diguè el  caporal. L’home tot sagnant i assegut al terra, no entenia res del que  passava.
—¡No posi aquesta cara, home! —li digué el capità de la patrulla—, ¿Que no veu que ens ocupem de la seva salut?
© Manel Aljama (maljama), desembre de 2006

 
 
 
 
 
 
3 Comentaris
El vaig publicar el 2008. El text és del 2006 i qualsevol semblança amb la realitat és coincidència :D
ResponEliminaHola Manel:
ResponEliminaUn relat bonissim i adecuat per tal dia com avui.
Enhorabona.
Es que s´hen passat tres pobles, caramba!
I aixó que jo no soc fumadora.
Ara s´ompliran els ambulatoris, de la gent que s´ha costipat a la porta dels bars, dels cambis de temperatura de dis a fora.
Avui en on jo visc, els bars buits i la gent fumant a la porta.
Qui hi farem, mala cara quan morirem, aixó ho deia la meva mare.
Bé l´humor que no falti.
Una abraçada, Montserrat
Tens l’habilitat de retratar amb humor la realitat que ens envolta . Estic d’acord amb tu. Molt bon relat.
ResponEliminaRaimunda
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.