Votem per la llibertat!


Molts, demà 14 de febrer encara dubten del seu vot. Jo el tinc clar, votaré una candidata que conec en persona. Hi un clar abans i un clar després de la seva arribada a la Institució de Lletres Catalanes. Però abans de seguir, fem un petit repàs a la situació.

  1. Només un estat propi pot protegir  la cultura catalana com cal. Un breu repàs a la història per tenir clar que amb Espanya ni l’autonomia ni una república federal controlada pels de la “Meseta” pot garantir res.
  2. Tenir un estat propi vol dir control de les institucions administratives del territori. No vol dir obligar ningú a renunciar a la seva cultura ni identitat. Les lleis donen drets i no les prohibicions.
  3. Una llengua de 400 milions d’habitants no pot estar en perill a Catalunya. I ho reconeix amb cinisme un dels candidats que representa el colonitzador.
  4. Ampliar la base per la independència no té cap sentit. La gent que viu i treballa a Catalunya i que vol preservar la pervivència de la cultura catalana ja està d’acord amb esdevenir un estat independent. Des de quan un divorci necessita l’aprovació de l’altra banda? 
  5. L’estat propi és doncs un dret (1), com ho és la proclamació d’un estat amb el suport mínim. Si els estats són sovint governats per forces que no suposen ni el 10% de la població, com ha passat en altres situacions, amb un 48% ja es pot proclamar una DUI i en qualsevol cas, és digne de tenir en consideració per negociar. 
  6. Espanya (ni abans Castella dels Habsburg) han negociat mai res. Des de la persecució de luterans, el conflicte de Flandes, l’anomenada “Armada Invencible”, Tractat del Pirineu, Gibraltar-Menorca, la Guerra de Cuba… 
  7. D’altra banda no vull pertànyer a cap estat que empresona gent per les seves idees, com per exemple artistes o càrrecs que han estat elegits per sufragi universal.
  8. Per la banda catalana s’ha perdut moltes oportunitats i s’han comès molts errors:  aparcar la Declaració d’Independència, anar els responsables pel propi peu als tribunals de l’estat opressor, obeir i acatar després del 21-D, obeir en la inhabilitació del president Torra… Fins i tot, alguna força política amb prestigi històric sembla que treballa a la contra i el seu discurs perd dia a dia credibilitat. 
  9. Votaré  per la cultura, per l’única persona que ha fet tant en tan poc temps, una dona valenta, intel·ligent i brillant, amb arguments… però no ens enganyem, a partir de la cinquena posició, no miro més noms a la llista. Si aconseguim la república, tens tindrem de criticar i de dir-nos el nom del porc, mentrestant, si tot surt mal, serà per culpa d’aquells que van trencar la unitat i res han fet per restituir-la. 

(1) El dret a l'autodeterminació dels pobles està reconegut en la Declaració Universal dels Drets de l'Home. Espanya el va subscriure (veure BOE). Altra cosa és que considerin el poble català poble o simplement ciutadans o persones i no pas soldats.

 Manel Aljama, escriptor, comunicador i expert en noves tecnologies, 12 de febrer de 2021

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris