dimecres, 13 de gener de 2021

Paradoxes maquiavèl·liques

 


L’altre dia a la papereria del barri vaig presenciar com un ésser viu discutia el preu d’una llibreta i un llapis i una goma que de ben segur eren pel nen amb qui anava. Quina casualitat, uns instants abans, havia vist aquest senyor com sortia de l’estanc amb un cartó de tabac. És clar, el tabac és imprescindible i el preu, indiscutible. Un llapis, una llibreta i una goma són estris de luxe i cal discutir el preu!

M’imagino el mateix ésser viu veient algun documental de televisió (quan no fan futbol) o alguna pel·lícula on es veuen occidentals que regalen quincalla a uns negrets vestits de gala pel rodatge. Me l’imagino fotent-se de la seva innocència. Això pensava quan el vaig veure com agafa els punts de la premsa esportiva que després enganxarà en una cartilla per obtenir regals com miralls, plantofes, barnussos, coberteries amb els colors i escut del seu equip.

I la reflexió maquiavèl·lica: Llegir titulars i entradetes no és el mateix que llegir la premsa...

Manel Aljama (gener de 2021)

divendres, 8 de gener de 2021

El final ha començat

 

Photo Sham Shui Po District, Honk Kong by Joseph Chan on Unsplash


 Oriol Bonhome va mirar la panxa de la dependenta. La noia es va limitar a esbossar un d'aquells somriures inexpressius que acostumen a ser característics dels orientals. L’Oriol sovintejava els basars i els restaurants dels xinesos. El seu sou d’advocat en una asseguradora no donava per a més.

L'atzar va portar a fins a les seves mans un sobre i un telèfon mòbil que li van ser lliurats pel notari que atenia el desig expressat en un testament. No coneixia per a res al difunt, però el fedatari va insistir que era ell i no una altra persona qui devia rebre aquells béns. Va aprofitar per obrir la missiva en la solitud del seu despatx. Un paper escrit en blau deia: "ESTAN ENTRE NOSALTRES. LA FI HA COMENÇAT". Se li va glaçar la sang.

Després de fer un glop del seu millor whisky, parà esment en el telèfon. Tenia el pin en una nota enganxada amb cinta adhesiva. El va posar en marxa Va rebre un missatge de l'emissor 999. Tenia el mateix text de la carta.

Llavors, va creure que era dipositari d'un gran secret. També, era conscient de les seves limitacions i que tot això no es podia substituir només amb bona voluntat. Influenciat potser pel cinema i els llibres sobre conspiracions amb els que matava l'avorriment, va consultar tiradors de cartes i vidents. No va aconseguir esbrinar res i a partir d'aquest moment va emprar tot el seu temps lliure buscant beines gegants pels graners que encara existien a la rodalia de la ciutat. Va recórrer alguns llogarets a la recerca de nens albins amb ulls enormes i de mirada penetrant. Fins i tot, va arribar a pensar que els camells que venien pastilles a les discoteques podrien ser androides arribats des del futur per aniquilar la raça humana o la seva resistència.

Passada una setmana sense cap resultat, es va desenganyar i va arribar a la conclusió que es tractava d'una broma pesada o d’un error d'identificació del notari. Per celebrar el seu alliberament va acudir a un restaurant cantonès. Havia sentit parlar de les màfies xineses, però mai no n’havia fet cas. Mai es fixava si el restaurant tenia una peixera gegant a l’entrada. La peixera és un signe distintiu d’un dels clans més poderosos de la màfia oriental. L’Oriol no tenia gens d’interés per ficar-se en aquests temes. El problema que havia heretat “ja estava resolt”, així que “per què preocupar-se?”.

En acabat l'àpat, va beure la tradicional copa de licor. Llavors, s’adonà que era l'únic occidental de l'establiment, també va recordar que totes les dones asiàtiques que havia vist en els últims dies estaven embarassades. Quan va aixecar la vista va veure que tots l'observaven amb atenció i somrients. Va començar a tenir suors fredes i un fort mal de panxa.

 

© Manel Aljama (abril de 2009 – desembre 2020)

© Photo Sham Shui Po District, Honk Kong by Joseph Chan on Unsplash

Publicat al número 95 de la Revista La Tortuga Avui

dilluns, 4 de gener de 2021

Dame Helen Mirren's 5 rules for a happy life


Highlights from Dame Helen Mirren's keynote speech at Tulane University's Commencement on May 20, 2017 in New Orleans. 

"And to help you along the way, I want to share a few rules that I picked up during my life of disasters and triumphs.  I call them Helen’s Top 5 rules for a happy life.

Rule No. 1. Don't need to rush to get married.  

No. 2. – just treat people like people.  So, remember that every single person, whether they have dominion over your life or not, deserves equal respect and generosity.  

And an addendum to rule #2.  No matter what sex you are, or race, be a feminist. In every country and culture that I have visited, from Sweden to Uganda, from Singapore to Mali, it is clear that when women are given respect, and the ability and freedom to pursue their personal dreams and ambitions, life improves for everyone. I didn't define myself as a feminist until quite recently but I had always lived like a feminist and believed in the obvious: that women were as capable and as energetic and as inspiring as men. But to join a movement called feminism seemed too didactic, too political.  However, I have come to understand that feminism is not an abstract idea but a necessity if we--and really by “we,” I mean you guys--are to move us forward and not backward into ignorance and fearful jealousy. So now I am a declared feminist and I would encourage you to be the same.  Oh, and addendum to the addendum--never again allow a group of  old, rather grumpy, rich white men define the health care of a country that is 50.8 % women and 37% other races.  

Okay, back to the rules. 

Three --Ignore anyone who judges the way you look, especially if he or she is some anonymous creep lurking on the Internet. And if you are that person lurking on the Internet -- STOP IT, just stop it, go outside and DO something.  

 No. 4 -- don't be afraid of fear...But for the moments when you are challenged by other fears – like “Am I good enough?” “Am I smart enough?” “Will I fail?” – throw caution to the winds, look fear straight-away in its ugly face, and barge forward.  And when you get past it, turn around and give it a good swift kick in the ass. 

And Helen’s Rule No. 5 for a happy life.  Don’t overcomplicate things. 

I know, it’s hard to believe, Dame Helen Mirren does have a tattoo. I got my tattoo when only Hells Angels. Sailors and convicted felons got them. I’ll share the story. 

When I was on my journey through young adulthood, in that glorious and confusing time that was the early 1970’s, I looked in a lot of different places for answers - -eastern, western, and all over the place. 

And when I found one inspiring answer in Mayan wisdom that said so much in so few words, I had it tattooed on my left hand. 

It’s a simple phrase: “Inlakesh.” 

It means: 

“You are my other self 

We are one 

I am Another Yourself” 

The Mayans were on to something.  Because if I’m you – I have a responsibility to you. If you’re me – you have a responsibility to me.  The Mayans just had a more beautiful way of saying “we’re all in this together.”  You are me and I am you. So just remember the words we talked about today – in La'kesh. 

 And Class of 2017 – also remember the five words I know you learned at Tulane: Laissez les bons temps rouler!" 

You can find the complete text of the speech here

Vídeo de 2017 de 6  minuts de durada

Link: https://www.youtube.com/watch?v=ajJ3IDiyW8s

Full speech video: You can find the complete text of the speech here