dimecres, 12 d’agost de 2020

Dins la gàbia espanyola

Enalirament des de l'Aeroport d'Orly (París)
Enalirament des de l'Aeroport d'Orly (París)

Atzucac del Procés

Tenia aquest text escrit molt abans que Joan Carlos I anunciés la seva fugida. Des del juny que tothom sap que marxa a República Dominicana perquè no té cap tractat d'extradició amb Suïssa.

Quan em vaig afegir al Procés ho vaig fer amb tot la implicació personal i professional que vaig poder i amb l'objectiu únic: la República Catalana. Vaig seguir amb la meva col·laboració quan els polítics van posar el fre, traint el mandat del poble, acceptant l'empresonament, canviant el discurs i negant-s'hi per dos cops a tornar a tramitar la DUI en el parlament de la legislatura de Quim Torra. La Pandèmia em va servir per mirar-lo tot com un professional: havien canviat l'objectiu i l'estratègia es va revelar molt equivocada, en especial a Congreso de Diputados.

La campanya per fer caure la monarquia que ha engegat Òmnium em sembla molt equivocada. La monarquia és el pal de paller del sistema polític, econòmic i jurídic de l’Estat Espanyol. A la mort del dictador del cop d’estat del 1936, el va substituir un rei que va fer quatre retocs (només quatre) per ser acceptat al Mercat Comú europeu de llavors. Fins ara, no han condemnat els crims del nazisme ni s’han posicionat en altres temes delicats.  Per què no em sembla bona idea?  Faré servir un parell d’exemples:

Enderrocar un edifici: No és el mateix enderrocar un edifici quan hi vius dins que no pas quan et trobes a fora sa i estalvi. Dit d’una altra manera, no enderrocaria una casa des de dins picant el pilar principal!

La gàbia amb el goril·la mascle: imaginem una gàbia de ferro amb un gorila mascle, una mica emprenyat i en zel. No és el mateix que una dona despullada (que pot ser Catalunya) es dediqui a provocar-lo des de fora de la gàbia que des de dins… i Catalunya està DINS d’Espanya, no pas fora.

El context polític actual és molt similar al dels anys 30 del segle XX. L’Europa dels estats està en crisi i en cada estat membre pugen els populismes i els feixismes. Correm perill de trobar-nos un altre cop sols amb un problema d’Espanya.

El gran error va ser fer estavellar el Procés. I ho vam dir: “no podem fer marxa enrere” I ho van fer. Faré servir una altra comparació. Un avió tipus Airbus 330 / Boeing 777 en un aeroport difícil i petit, però capaç: l’Aeroport de Madeira. Tot pilot sap que per enlairar-se hi ha un punt calculat fins on pot aturar l’enlairament. Passat aquest punt, només pot volar o estavellar-se. I el procés es va avortar havent-hi sobrepassat aquell punt de no retorn.

© Manel Aljama, agost de 2020
© Photo by Daniel Eledut on Unsplash

Cap comentari:

Publica un comentari