dilluns, 22 de juny de 2020

La Història oficial




Aquest article està motivat per l’aparició de diverses publicacions d’origen acadèmic desacreditant la tasca de l’Institut Nova Història. Però, l’article no pretén defensar totes les propostes que aquesta institució, sí matisar que l’anomenada història oficial acadèmica, tampoc no és un model impol·lut i lliure d’errades.


Tan sols necessito unes pinzellades.  Defensar l’academicisme significa:

  • Acceptar que Hitler es va suïcidar al seu búnquer. Cal saber que aquesta història la va inventar l’escriptor Hugh Trevor-Roper al 1947 quan treballava pels serveis secrets britànics. Aquest escriptor va ser condemnat anys més tard per falsificador. Cal saber que la rumorologia al voltant de la mort de Hitler va néixer de la mà dels caps d’estat a Postdam i això està documentat. És fàcil dir que tal o qual periodista escriu per vendre llibres, que és cert, però molts han treballat molt bé els documents als que han pogut tenir accés. Des de 1945 fins avui dia han vist la llum documents, s’han fet troballes i descobriments, però les dades de l’enciclopèdia al respecte no han canviat la versió oficial.
  • Acceptar que el rei Salomó va existir, malgrat que no existeix cap prova arqueològica i que la seva “història” sembla una còpia de la del rei Cressus de Lídia.
  • Acceptar que Jesús i Sant Pau van existir, malgrat les diverses demostracions molt acurades (i fetes per doctors en teologia) que es tracta de versions de textos egipcis en demòtic i reescrits en grec cap al segle IV.
  •  Acceptar que Colom va ser un teixidor genovès i que en el segle XV un plebeu sense estudis podia fer matrimoni amb la filla del cap dels Templers a Portugal, així sense més. I que devia tenir una gran biblioteca de geografia al seu abast. Aquesta és grossa. I a molts acadèmics se’ls hauria de caure la cara de vergonya i plegar.
    Quin academicisme?  Ignorar que el cognom “Colón” no existia abans i sí, “Colom” a Catalunya, que eren hospitalers (hereus de Templers), que devia ser noble i que per casar-se amb la filla d’un templer, com a mínim havia de ser del noble i del mateix rang.
  • Que William Shakespeare que ens expliquen, fill d’un teixidor (un altre) de guants va tenir una formació clàssica molt acurada per poder escriure comèdies i tragèdies clàssiques, sonets. Bé, el tal William no tenia llibres i probablement era analfabet. Aquest dubte el tenen els anglesos. Era una dona? era un noble?   El que queda clar, com en el cas de Colom, és que un teixidor ni al segle XV ni al segle XVI podia tenir accés a la cultura. Això era reservat a nobles.
  • Acceptar que la muntanya que apareix al quadre “La verge de les roques”  de da Vinci no és Montserrat i que ell mai va estar a Catalunya quan territoris com Calàbria, Sicília i Sardenya eren territoris de parla catalana. Da Vinci, un altre personatge enigmàtic.

La història l’escriu el guanyador i encara que passat uns anys es revelen detalls, els llibres d’història no canvien:
  • Jaume I va utilitzar pólvora per conquerir València, això ho va dir l’INH i ho avala el Ministeri de Defensa Español! 
  • L’entrada dels Estats Units en la Guerra del Vietnam va ser amb l’excusa d’una notícia inventada (com a la Guerra de Cuba).
I qui no diu que la Decadència de la llengua catalana no va ser en realitat una prohibició més feta per les autoritats castellanes un cop expulsats els jueus i amb la resta convertits al cristianisme?  No debades els impressors i abans els llibreters eren jueus.

L’academicisme històric és fruit del segle XIX de quan els van constituir els estats occidentals com Alemany, França, Itàlia al voltant del nacionalisme romàntic i de la revolució industrial. Tot i que la religió havia quedat relegada per la medicina i les ciències, encara la figura de Déu tenia un gran pes i així, com demostren l’acadèmic rus Anatoli Fomenko en la seva tesi, la història escrita llavors, va arreplegar bona part de la història bíblica per construir el relat.  Com va “demostrar”, fins la Revolució Francesa, el relat és més o menys verídic, però quan es retrocedeix en el temps

Com deia Umberto Eco, cal distingir entre dada enciclopèdica, com per exemple la distància entre la Terra i el Sol i veritats enciclopèdiques que són sovint relats plagats de dubtes, arestes i forats negres.



L’academicisme faria bé d’obrir-se no a especulacions, sinó a autèntics estudis fonamentats i alternatius i posar-los al costat perquè com passa a la literatura: “apareix el cos en el lloc menys imaginat”.  Com diu el professor Fomenko, “No hi ha ni una sola evidència sòlida i independent capaç de datar amb precisió ni un sol esdeveniment anterior al segle XI.”

© Manel Aljama (juny de 2020)
© Il·lustració: Feinejant a un Scriptorium. Il·lustració del Llibre dels Jocs d’ Alfons X (segle XIII)

Cap comentari:

Publica un comentari