El final ha començat

El Marc va observar de nou aquell ventre d’embarassada. La dependenta va fer un somriure lleu, inexpressiu com és costum entre els orientals. El Marc acostumava a comprar tot el que podia en aquelles botigues regentades per xinesos. El seu sou d'advocat d’una asseguradora no donava per més.

L'atzar va portar a fins a les seves mans un sobre i un telèfon mòbil que li van ser lliurats pel notari que atenia un desig expressat en un testament. No coneixia per a res al finat, però el fedatari va insistir que era ell i no pas una altra persona qui devia de rebre els béns.

Va aprofitar per obrir la missiva en la solitud del seu despatx. Un paper escrit en blau deia: "Estan entre nosaltres. La fi del món ha començat ". Va quedar paralitzat. Es va refer amb un bon glop del seu millor i únic whisky.

Va agafar el telèfon. Tenia el PIN en una nota enganxada amb cinta adhesiva. Va rebre un missatge de l'emissor 999. Era el mateix text de la carta. Va creure llavors ser el dipositari d'un gran i poderós secret. Potser, el cinema i les novel·les sobre conspiracions hi ajudaven a sentir-se com una mena d’heroi. Va consultar algunes vidents i gent que tirava les cartes. No va aconseguir treure’n l’entrellat.

A partir d'aquell  moment es va dedicar a buscar sense èxit beines gegants pels graners que encara existien al rodal de la ciutat. També va recórrer alguns llogarets a la recerca de nens albins amb ulls enormes i mirada penetrant. Fins i tot va arribar a pensar que els pastillers de les discoteques potser eren en realitat androides arribats del futur per aniquilar la raça humana.  

Passat una setmana sense resultats, el Marc va arribar a la conclusió que tot es tractava d'una broma pesada o d’un greu error d'identificació del notari. Va pensar que seria millor deixar-lo córrer. Per celebrar el seu alliberament va anar a sopar a un restaurant xinès. En acabar l’àpat li van servir la tradicional copa de licor. Llavors, va veure que era l’únic occidental d’aquell establiment i que totes les dones asiàtiques que havia vist en els últims dies estaven embarassades.

Quan va aixecar la vista va veure que tots. Somrients, l’observaven amb atenció. Va començar a tenir suors fredes i un fort mal de panxa.

© Manel Aljama (abril de 2009 - revisat gener 2020)
Publicat al número 85 (gener - febrer) de la revista La Tortuga Avui
Imatge : Vincent Camacho