divendres, 27 de març de 2020

La soledat del llebrer molt recomanable


Valoració de Maria Carme Roca a Facebook
"La soledat del llebrer" Manel Aljama
"XXVIIIè Premi Ferran Canyameres de Novel·la, 2019"
#acabatdellegir #moltrecomanable #novel·lanegra #enganxa #efecteloctitesuperglue #anys70 #retratdunaèpoca #foscafosca #Barcelona #districtecinquè

Premi Ferran Canyameres de novel·la policíaca 2019 publicada per Pagès Editors
#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

dimecres, 25 de març de 2020

La Soledat del llebrer a Negra y Mortal.



Ricard Pascual diu a Negra y Mortal:

"Motivat a llegir-la per haver estat, mesos enrere, la novel·la guanyadora del XXVIII Premi Ferran Canyameres de novel·la 2019, un cop finalitzada la seva lectura, cal felicitar al jurat del premi per l’elecció de ‘La soledat del llebrer’ d’en Manel Aljama (Sabadell, 1963) com la gran protagonista d’aquesta edició."

"Cadàvers que ningú reclama, esclaves sexuals que són vexades, maltractades i humiliades fins la mort, escòria que no importa a ningú i de la que, la pròpia policia se’n desentén. Gràcies a les informacions obtingudes per la Trini a peu de carrer, en Canales esbrinarà una possible relació entre els diversos assassinats: les curses de llebrers."


Llegir l'article complet: https://negraymortal.com/la-soledat-del-llebrer-manel-aljama/

dissabte, 21 de març de 2020

Una llàgrima de temps de Mª Carmen Martinez Galindo




Avui, Dia Mundial de la Poesia (en quarentena) agraeixo la col·laboració de l'amiga, poeta i comunicadora i molt més, Mari Carmen Martínez Galindo.

La podeu trobar al seu nou bloc, Espiritualidad Punk i Espiritualidad Punk (nueva era)

I sempre podeu trobar el seus llibres aquí

La versió audio d'aquest poema, la trobareu aquí

divendres, 20 de març de 2020

La Soledat del Llebrer 10 setmanes entre els més venuts

Content que "La Soledat del Llebrer" (premi Ferran Canyameres) publicat per Pagès Editors porti 10 setmanes tan ben acompanyat.
La Soledat del Llebrer 10 setmanes entre els més venuts
Podeu adquirir: https://www.pageseditors.cat/ca/la-soledat-del-llebrer.html
 #CompartimCultura #joemquedoacasa

dilluns, 16 de març de 2020

Especial autors: posposar, procastinar


Procastinació per escriptors creatius - Curs de 10 setmanes
Com no acabar mai una obra

- Preparar el lloc de treball
- Rituals abans d'escriure
- Triar el material d'oficina
- Esperar fins tenir la inspiració
- No deixar ni cafè ni pastetes per prendre a cada moment
- Triar la milor tipografia
- Acondicionar el lloc de treball
- Fer servir les xarxes socials
- Fer moltes pauses: cafè, cigarreta, migdiada
- Tornar a fer canvis en l'espai de treball


divendres, 13 de març de 2020

La Soledat del Llebre lectura de Rosa Maria Lapeira


Tipologia: Novel.la negre
Títol: La soledat del llebrer
Autor: Manel Aljama



És l'estiu de l'any 1975, José Luis Canales, policia secreta, arriba al seu nou destí, Barcelona, ve des de Cuenca. Bé destinat al districte V, el barri xino. El que és troba és una ciutat plena de vagues, amb una política pròpia i lògicament, la seva delinqüència avitual.

Es troba en els darrers dies abans de la mort d'en Franco, un moment històric, potser, un moment que traspua un alleujament per molts presos polítics i un canvi per tot l'estat.

Mentres investiga les morts de varies dones de la vida (putes) coneix a una d'elles amb la qual, mantindrà una relació i l'ajudarà a descubrir qui és o qui són els assessins però ha d'anar amb compte perquè sembla ser que el "peix" és gros!

Una novel·la molt ben narrada, que enganxa fins al final. Us l'aconsello!


Publicat a Facebook  el 12 de març de 2020 per Rosa Maria Lapeira al grup Sognare e viaggiare con i libri 
(c) Imatge Rosa Maria Lapeira

dimecres, 11 de març de 2020

La Soeldat del Llebrer a Signatura 020


La Soledat del Llebrer (novel·la guanyadora del Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca de 2019) publicada per Pagès Editors visita Montcada Ràdio. Programa Signatura 020, al 104.6 de la FM  a les 13.05 i sempre en Internet:  Biblioteqeues

També parlarem de Futur Imperfecte.

URL:  https://www.montcadaradio.com/?radio-toggle=on#!/programs/bblioteques
#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

dilluns, 9 de març de 2020

Comentaris sobre #LaSoledatdelLlbrerManelAljama (6)


"Reflecteix molt bé el temps del dictador i la quasi sempre present corrupció dels que ens governen"
"Espero que aviat publiquis la que guardes al calaix"
 #LasoledatdelLlebrerManelAljama

dissabte, 7 de març de 2020

Ela era do ler


Queriam que ela fosse do lar mas ela era do ler.
Com essa liberdade ela era de onde quisesse ser.

Volien que fos de casa, però era de llegir. Amb aquesta llibertat ella era d'on volia ser.

divendres, 6 de març de 2020

Un aparador amb novel·les de crims


Content!  Fa goig que el teu llibre estigui a l'aparador en el període que va de Nadal a Sant Jordi. Si et compren i a més et llegeixen ni t'ho imagines! I si a més, els agrada el que escrius, no té paraules!
La llibreria és Casa del Llibre(Cau Ple de Lletres)del Carrer Cremat de Terrassa.

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

dimecres, 4 de març de 2020

Pride and Prejudice Part 1: Crash Course Literature #411




In which a series about literature, which is wanting of an episode on Jane Austen, gets the first of two episodes. It's Pride and Prejudice, everybody! John Green talks about Pride and Prejudice as a product of Regency England, gives you a short biographical look at author Jane Austen, and familiarizes you with the web of human connections this book spins. Crash Course is on Patreon! You can support us directly by signing up at

dilluns, 2 de març de 2020

divendres, 28 de febrer de 2020

Al voltant de Jane Austen

Pride I Prejudice Photo By Elaine Howlin On Unsplash
Una visió diferent de l’autora i de la seva obra

El que sabem

Vida de Jane Austen

Va tenir una vida domèstica, com la majoria de les dones de la seva època. Va viure en un entorn social conegut com "gentry" o aristocràcia rural que poc a poc desapareixia. Era filla d'un capellà anglicà. Va tenir sis germans i una germana, Cassandra que va ser peça fonamental en la seva vida. Cap de les dues germanes es va casar.

L'agradava ballar. Els balls són fonamentals en tot el context de la seva obra. Són el moment en què homes i dones podien de la mateixa classe social podien conèixer-se i intimar fins el màxim que estava permès en aquella època.

Es va afeccionar a la lectura i l'escriptura des de ben petita, gràcies a la gran biblioteca de casa. A més, a casa dels Austen es feien representacions teatrals d'autors anglesos o lectures de les seves obres.

Obra

La seva obra és fonamental dins de la literatura anglesa i universal, situada entre finals segle XVIII i els inicis del XX.  En sorprèn el realisme clàssic en unes obres de més de dos-cents anys. S’ha arribat a dir que l'estil està una mica passat, però no és així i és universal perquè els temes són molt més profunds del que a primer cop es pot pensar. Cada una de les seves obres és com una petita joia.
Quina cosa més universal que representar la dialèctica entre sexes?  Jane Austen, però, ho fa des d'una perspectiva ben diferent de les passions romàntiques que s’escriuran uns anys més tard. Es centra en uns pocs personatges dins del context de la societat rural de la seva època però n'agafa les passions i les vivències que són comuns als éssers humans siguin del context que siguin.
Si s’admet que els personatges masculins són romàntics pel que fa a l’aspecte sentimental i emocional, no són però, cap príncep blau, són personatges que es mostren amb els seus defectes.  I tant masculins com a femenins han de passar per una mena d'aprenentatge per tal d'arribar a una experiència amorosa plena.
Les novel·les de Jane Austen es centren en una protagonista que ha de superar una sèrie d'obstacles per integrar-se en la vida social. Rep “el premi” després de molts disgustos, de perfeccionar-se i d'aprendre sobre ella mateixa. És a dir, premia l’heroïna que és capaç de integrar-se amb èxit en el seu ambient social. Castiga, en canvi,  a la que pel seu caràcter o frivolitat no és capaç d'integrar-se dins d’aquell ambient.
Personatges recurrents: Sempre hi apareixen personatges d’extremada crueltat i envejosos.  I pel que fa als pares de les protagonistes, acostumen a ser negatius o absents (òrfenes de mare). És important aquest darrer aspecte, perquè per fer un personatge femení certa independència, calia que no tinguessin una mare al darrere. També, tot el contrari, haver de contrastar-se davant d'una mare ridícula.

Les seves obres tenien també un propòsit instructiu i didàctic per a les dones d'aquella època, per a les que desitjaven el que es desitja de manera universal: tenir la millor parella possible.  Lligat a tot això sempre hi ha present el tema de l’educació i els bons costums socials.

L'estructura de les obres de Jane Austen és molt similar. En general es centren en el moment de la trobada de les parelles. No cal insistir que l'horitzó de les dones d'aquella època era molt limitat. Estaven excloses de l'educació universitària. L'única sortida professional era ser institutrius, la qual cosa vol dir ocupar una posició secundària i sense alternatives. Per això era tan important un matrimoni prudent i efectiu.

Tinc 27 anys...

La frase “I’m twenty-seven” apareix en l’obra de Jane Austen (per exemple a “Persuasió”, a “Orgull i Prejudici”).  Era un autèntic drama ser dona i arribar a aquesta edat sense diners ni perspectives.

Com passa a “Orgull i Prejudici, haver de casar cinc filles amb pocs mitjans i amb unes lleis que deixaven fora de les herències les filles del matrimoni era una tasca molt difícil i feixuga.

Totes les novel·les en general acaben en matrimoni i no van més enllà, no entren en la vida de matrimoni ni en els possibles problemes de la parella. Era, doncs, un horitzó escrit però no realitzat per l’autora. Altres autors posteriors com Dickens, sí que van escriure la vida de matrimoni: “Em tracta pitjor que als cavalls”...

El que no s’ha dit tant

Els personatges femenins de Jane Austen acostumen a ser associats al rol de “bella dorment” o de ventafocs. Ans al contrari, són dones actives, amb decisió, caràcter i per damunt de tot intel·ligents. El comportament que pot resulta estrany als ulls de la modernitat, però respon al que estava ben vist dins del context d’aquella societat.  A més, no poden ser “belles dorments” perquè no hi apareixen prínceps blaus, ni tampoc no són ventafocs perquè no hi surt cap fada.  És el personatge que decideix fer l’aprenentatge i camí en solitari i amb certa distància de la resta de la societat fins que donat el moment, com un aneguet lleig descobreixen la seva vàlua. 

Van ser escrites enmig de les guerres napoleòniques, encara que no es fan gaire referències a aquests conflictes.

La vigència de Jane Austen

Han passat més de dos-cents anys de la seva mort i Jane Austen segueix sent una escriptora per a totes les èpoques. Va escriure un realisme romàntic (sense passions), pràctic, intel·ligent i com es descobreix ara, feminista: els personatges són conscients de totes les imposicions i limitacions socials i saben jugar les seves cartes de la millor maner possible. Va tocar també gèneres que no fa gaire van revifar, per exemple la literatura gòtica (“L’abadia de Northhanger”).

Feminista també perquè fa que els homes quedin despullats de moltes de les característiques que els fan ideals quedant-se tan sols en éssers humans amb els seus defectes. I com s’ha dit abans, no hi ha cap fada o príncep que faci miracles, sinó un esforç i aprenentatge personal, un camí d’iniciació que fa cada personatge per separat i que els fa aconseguir el matrimoni avantatjós.  Les dones que descriu i que els personatges masculins demanen han de tenir fermesa i caràcter “not weak spirit”.

I, a banda de les adaptacions per al cinema o la televisió de tota l’obra de Jane Austen, en els darrers anys han aparegut productes cinematogràfics i televisius que beuen directament de la font de Jane Austen, per exemple “El diari de Bridget Jones”, “Quatre bodes i un funeral” entre d’altres.

Jane Austen és doncs, una novel·lista magnífica i insuperable, inclosa en el gran cànon literari anglès que per molt que sigui imitada, no pot ser igualat.

© Manel Aljama (febrer de 2020)

© Photo by Elaine Howlin on Unsplash

Publicat al número 86 de La Tortuga Avui

dimecres, 26 de febrer de 2020

Comentaris sobre #LaSoledatdelLlbrerManelAljama (4)


"...estic completament enganxada"
"Moltes gràcies, estic molt entretinguda llegint el llibre teu"
"Doncs jo molt agraïda a tu, estic completament enganxada"

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama


dilluns, 24 de febrer de 2020

Did Shakespeare write his plays? - Natalya St. Clair and Aaron Williams




View full lesson: http://ed.ted.com/lessons/did-shakesp...


Some people question whether Shakespeare really wrote the works that
bear his name – or whether he even existed at all. Could it be true that
the greatest writer in the English language was as fictional as his
plays? Natalya St. Clair and Aaron Williams show how a linguistic tool
called stylometry might shed light on the answer.

Lesson by Natalya St. Clair and Aaron Williams, animation by Pink Kong

Vídeo de 
Studios.

divendres, 21 de febrer de 2020

dimecres, 19 de febrer de 2020

14 reflexions de Lev Tolstoi

Lev Tolstoi. Font Getty


1. Si vols ser feliç, sigues-ho.

2. Els dos guerrers més poderosos amb qui pots comptar són la paciència i el temps.

3. Quan estimes una persona, estimes el que és i no el que t’agradaria que fos.

4. Si és cert que hi ha tantes ments com caps, aleshores hi ha tantes maneres d’estimar com cors.

5. Si busques la perfecció, mai estaràs satisfet.

6. N'hi ha que creuen un bosc i només hi veuen llenya per encendre el foc.

7. No es pot ser bo a mitges.

8. És més fàcil escriure deu volums de principis filosòfics que posar-ne en pràctica un de sol.

9. Tota la varietat, l’encant i la bellesa del món estan fetes de llums i d’ombres.

10. Abans de donar a un poble mossens, soldats i mestres, seria oportú saber si no s’està morint de gana.

11. La raó no m'ha ensenyat res. Tot el que sé m'ho ha donat el cor.

12. Viure en contradicció amb la pròpia raó és l'estat moral més intolerable.

13. La fe és la força de la vida. Si l’home viu és perquè creu en alguna cosa.

14. La meva felicitat consisteix a saber apreciar el que tinc i no desitjar en excés el que no tinc.

© text  Catorze.cat  
© imatge Getty Images

divendres, 14 de febrer de 2020

L’ART és la base de l’expressió humana - Phylicia Rashad


Avant qu'un enfant parle, il chante.
Avant qu'ils tiennent debout, ils disent.
L'ART est la base de l'expression humaine.

Phylicia Rashad

Abans que un nen parli, canta.
Abans de posar-se dempeus, diuen.
L’ART és la base de l’expressió humana.

Phylicia Rashad, actriu

dimecres, 12 de febrer de 2020

Comentaris sobre #LaSoledatdelLlbrerManelAljama (3)


Felicitats, Manel
M'he llegit la novel·la d'una assentada. Serà un plaer i un repte fer un guió d'una història tan rodona.

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

divendres, 7 de febrer de 2020

La grip aviar d'abans i els virus d'ara a Futur Imperfecte


La grip aviar de fa uns anys sembla ara un nyap, però aquest “Coronavirus” té mala pinta. No és casual, la política comercial contra la Xina (fabricant de tot i fins i tot productor d'espàrrecs, mireu els pots!) .
Després de llegir Sala-Martin, repesco auqest text que jo situava en el 2039.  #FuturImperfecteManelAljama

dimecres, 5 de febrer de 2020

Comentaris sobre #LaSoledatdelLlbrerManelAljama (1)


30/1 Mercè Prat:  Ostres tu , aquest matí he acabat el llibre i....sorpresa, 
no m'ho esperava. 
M'ha agradat i.....l'HORACIO del collons 😩 qui el va parir!!!!!.👍👏👏👏👏

dilluns, 3 de febrer de 2020

L'Illa del Tresor hauria de ser llibre de capçalera


"Ningú no hauria d'arribar a la Universistat sense haver llegit l'Illa del tresor i sense saber fer un sofregit"  (Sebastià Bennasar)

Cita feta a Tiana Negra el 18 de gener de 2020
Fotografia de
unsplash-logoSung Jin Cho

dimecres, 29 de gener de 2020

El final ha començat



El Marc va observar de nou aquell ventre d’embarassada. La dependenta va fer un somriure lleu, inexpressiu com és costum entre els orientals. El Marc acostumava a comprar tot el que podia en aquelles botigues regentades per xinesos. El seu sou d'advocat d’una asseguradora no donava per més.
L'atzar va portar a fins a les seves mans un sobre i un telèfon mòbil que li van ser lliurats pel notari que atenia un desig expressat en un testament. No coneixia per a res al finat, però el fedatari va insistir que era ell i no pas una altra persona qui devia de rebre els béns.
Va aprofitar per obrir la missiva en la solitud del seu despatx. Un paper escrit en blau deia: "Estan entre nosaltres. La fi del món ha començat ". Va quedar paralitzat. Es va refer amb un bon glop del seu millor i únic whisky.
Va agafar el telèfon. Tenia el PIN en una nota enganxada amb cinta adhesiva. Va rebre un missatge de l'emissor 999. Era el mateix text de la carta. Va creure llavors ser el dipositari d'un gran i poderós secret. Potser, el cinema i les novel·les sobre conspiracions hi ajudaven a sentir-se com una mena d’heroi. Va consultar algunes vidents i gent que tirava les cartes. No va aconseguir treure’n l’entrellat.
A partir d'aquell  moment es va dedicar a buscar sense èxit beines gegants pels graners que encara existien al rodal de la ciutat. També va recórrer alguns llogarets a la recerca de nens albins amb ulls enormes i mirada penetrant. Fins i tot va arribar a pensar que els pastillers de les discoteques potser eren en realitat androides arribats del futur per aniquilar la raça humana.  
Passat una setmana sense resultats, el Marc va arribar a la conclusió que tot es tractava d'una broma pesada o d’un greu error d'identificació del notari. Va pensar que seria millor deixar-lo córrer. Per celebrar el seu alliberament va anar a sopar a un restaurant xinès. En acabar l’àpat li van servir la tradicional copa de licor. Llavors, va veure que era l’únic occidental d’aquell establiment i que totes les dones asiàtiques que havia vist en els últims dies estaven embarassades.
Quan va aixecar la vista va veure que tots. Somrients, l’observaven amb atenció. Va començar a tenir suors fredes i un fort mal de panxa.

© Manel Aljama (abril de 2009 - revisat gener 2020)
Publicat al número 85 (gener - febrer) de la revista La Tortuga Avui
Imatge : Vincent Camacho